E lo cavaller anomenat Josep Maria conegué uns grans hómens

Un relat de: homenot

E succeí que mentre lo cavaller Josep Maria e son companys eren a Girona, los visità lo Reverendíssim senior Bisbe, car era un vell e estimat amich de lo cavaller. E mentre parlaven e recordaven antichs feits e records, arribà lo Rabí Ezequiel, que era lo gran rabí de la comunitat jueva de Girona, e era també un bon amich de lo cavaller anomenat Josep Maria. E aprés de saludar-se, açó dix lo senior Bisbe a lo Rabí:
-Amat germà en la fe, seria per a nós un gran honor que acceptessiu venir a dinar lo proper dilluns a la meua casa, e ací podriem parlar e dialogar llargament, e ajudar a una millor comprensió entre les nostres comunitats, puix penso que la intolerància neix de la ignorància.
E lo Rabí contestà:
-Amat germà en la fe, de bon grat accepto lo vostre convit, e tant de bó tots los hómens pensessin que ho feu vós.
E quan arribà lo dilluns, lo Rabí Ezequiel, acompanyat de lo cavaller Josep Maria, son senescal Hilari, fra Roger e alguns membres destacats de la sinagoga anaren vers lo Palau Episcopal, on lo senior Bisbe los esperava per a dinar. E quan entraren a la sala principal, seieren al voltant de una taula enorme, e comançaren a parlar los chrestians amb los jueus mentre los criats los servien lo àpat. E passat una estona, lo senior Bisbe observa que los jueus no menjaven ni pernil, ni fuet ni botifarra, e açó dix a lo gran Rabí:
-Apreciat germà en la fe, fa estona que us observo, e m'he adonat que cap membre de la vostra comunitat ha provat encara ni lo pernil ni lo embotit. No són de lo vostre gran? Los noteu algun gust desagradable?
E lo gran Rabí li contestà que no era açó, e que si no havien menjat res d'embotit no era pas perquè aquet estés en mal estat, sinó que no en menjaven perquè la Llei los prohibia menjar la carn de lo porc. E havent oït açó, lo senior Bisbe dix:
-Puix, apreciat amich, no sabeu pas los que vos perdeu!
E aprés de dinar e de parlar una llarga estona, lo Rabí Ezequiel se'n tornà a la sinagoga, però abans, convidà a lo senior Bisbe a que dinés a casa seua lo proper dimecres, cosa que lo senior Bisbe acceptà amb molt grat.
E quan arribà lo dimecres, lo senior Bisbe, acompanyat de lo cavaller Josep Maria, son senescal Hilari, fra Roger e alguns canonges de la catedral, anaren vers la casa de lo Rabí Ezequiel, que, acompanyat per la seua esposa, los va rebre amb los braços oberts. E quan entraren dins la llar, açó dix lo Rabí a lo senior Bisbe:
-Benvolgut germà en la fe, sigueu benvinguts a la meua casa. Us presento Miriam, la meva estimada muller. Però, e la vostra esposa senior Bisbe? Està malalta? No ha pogut venir? M'hagués fet il·lusió que conegués la meua dona.
E lo senior Bisbe li contestà que no estava casat, puix lo cànon de l'Església no permetia que los preveres e los religiosos se poguessin casar. E havent oït açó, lo Rabí Ezequiel dix:
-Puix, apreciat amich, no sabeu pas lo que vos perdeu!

E quan escoltà estes paraules, lo cavaller Josep Maria dix a son companys:
-Cert és que aquets dos hómens són extraordinaris, puix és en lo sentit de l'humor on se troba la grandesa de les persones.
E quan sentiren estos mots, son senescal Hilari e fra Roger quedaren meravellats e admirats de la docta e magna sapiència de lo cavaller anomenat Josep Maria.

(Per a la Conxa i la Tiamat, gràcies pels vostres encoratjadors comentaris i pels vostres magnífics relats)

Comentaris

  • gràcies a tu ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 26-08-2005

    i a lo cavaller per els bons moments que mos feis pasar, molt bo lo del rabí, ho tenc que explicar als meus amics jueus ...

    una aferrada

    Conxa

  • Sí, així és[Ofensiu]
    homenot | 26-08-2005

    Tot i que l'anònim cronista no dóna cap dada o informació sobre qui podrien ser aquestes dames.

  • Tiamat | 26-08-2005

    aquesta última frase, també es trobava al manuscrit?

    :P