Heus ací de nou lo cavaller Josep Maria

Un relat de: homenot

E succeí que en lo mës de march de lo any MCCCXIII de lo naixament de Nostre Senhor Iesuchrist, lo cavaller anomenat Josep Maria arribà a la noble vila de Montmajor, acompanyat de son menescal Hilari i fra Roger. E en aquestha vila hi havia gran turbació e agitació, puix lo poble esperava l'arribada de lo gran inquisitor provincial Guzmán de Torreleones, lo qual fou requerit por lo veguer de Montmajor, car havia un veí de lo poble acusat d'heretgia. E lo gran inquisistor provincial Guzmán de Torreleones era conegut en tots los comtats de la Corona per la seua gran ferocitat e perversitat, car havia condemnat e sentenciat a mes de CLV hömens e müllers a la foguera e a la forca. E també era en gran mesura conegut por lo feit que havia perdut un ull quan sofrí l'escomesa d'un lladre que lo volia robar. Mes lo boticari li va facilitar un ull de cristall tan òptim que semblava talment de veritat.
E quan lo gran inquistor Guzmán de Torreleones a la vila, tot hom se dirigí a la plaça de la vila, puix allí s'havia elevat una bastida on lo gran inquisitor sometria a judici a lo veí acusat d'heretgia. E entre el públic també se hi trobava lo cavaller Josep Maria e son companys. E començà lo judici, e lo escrivent secretari de lo gran inquisitor va reclamar que parlessin los testimonis, més cap hömen no parlà, puix ningú creia que lo acusat fos un heretge. E davant d'aquesta circumstància, açó dix lo gran inquisitor Guzmán de Torreleones:
-Tot i que cap vilatà vulgui parlar, jo, com a gran inquisitor provincial de tota la Corona, motius crec que hi ha per acusar-te d'heretgia i males arts, e per açó te condemno a la pena de morir a la foguera, e ací salvar e guardar la teua ànima. Puix, ja que sóc un hömen magnànim e clement, te brindo una justa oportunitat per a què quedis lliure d'aquesta pena, car en llibertat restaràs si encertes quin dels meus ulls és de cristall. Ací que parleu!

E tot hom guardà gran silenci e quietud esperant la resposta de lo acusat. E aquest hömen ací replicà:
-Certament, gran e digne senhor, jo opino que lo vostre ull de cristall és lo dret.

E lo gran inquisitor restà en silenci uns breus moments, e açó va respondre:
-Veritablement, lo meu ull dret és lo ull de cristall. Més, com ho heu conegut?

E açó contestà lo acusat:
-Puix ha estat precissament amb lo ull dret amb que meu mirat amb més humanitat e compassió.

E davant d'aquests mots, ací parla lo cavaller Josep Maria:
-Cosa certa és, que sovint la raó i lo seny no se troba en la testa, sinó en lo cor.

E son senescal Hilari e fra Roger restaren embaladits e fascinats davant les doctes paraules i la magna sapiència de lo cavaller Josep Maria.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer