Inici - Programes - Word

INICI - PROGRAMES - WORD



I ara què?. M'enfronto amb el més temut dels malsons dels escriptors: El full en blanc, millor dit, la pantalla d'aquell color indefinit que no goso definir com a blanc. De totes maneres, només amb aquesta breu explicació veig que ja porto tres línies. De fet, no sé perquè he entrat aquí. Havia d'haver clicat a "Els meus documents". Allà m'esperen tres feres en forma d'article que no hi ha manera de domar. No m'acaben de fer el pes, que voleu que us digui. S'entortolliguen com serps en còpula, se m'encaren i es burlen de mi. Els llegeixo i rellegeixo. Són correctes, però res més, no tenen àngel, no guspiregen, no n'estic del tot satisfet. I per si no tingués prou feina, tinc una novel·la mig començada que el dia que mi torni a posar primer l'hauré d'esteranyinar. D'altra banda tinc una altra narració "in mente" per a la qual estic reunint informació. Bé, de tant en tant. El que més m'agrada quan em poso davant l'ordinador és no navegar si no deixar-me anar a la deriva per Internet: La mandra és més forta que jo, però avui he sentit la necessitat d'escriure alguna cosa nova. Ja sé que em direu que no hi ha res nou sota el sol. Pot ésser em comentareu que aquest relat se sembla a un altre l'autor del qual no recordeu. Són "lugares comunes" com la pel·lícula d'Aristarain, recursos literaris, temes recurrents. L'escriptura no es res més que una combinació d'un determinat nombre de paraules agafades del propi vocabulari.
I mentre tant, aquest clip simpàtic i burleta em fa companyia, és una presència càlida en la necessària solitud d'aquesta habitació. Mou els ulls, alça les celles, s'estira i s'arronsa. Li diuen l'assistent, encara que no puc ordenar-li que em vagi a buscar les sabatilles o que em porti alguna cosa per menjar. Hauré d'esperar a l'hora de sopar. Primer vull acabar. Acabar? Acabar el què?. Porto unes quantes línies dient només bajanades i ara mateix ignoro quin camí seguirà aquest escrit. El crepuscle ja s'ensuma. Els estornells es reuneixen en grans quantitats en les grues dels edificis en construcció. Són tants, que en ressegueixen els contorns. Després aixequen el vol formant núvols de formes fugisseres i se'n van a passar la nit vés a saber a on. La tarda es difumina. El cel perd intensitat i es desdibuixa. Avui no hi ha núvols baixos. El sol es pondrà sense l'agonia dels capvespres de foc. Poc a poc es farà fosc i sense adonar-me'n em trobaré escrivint sobre el teclat forçant els ulls en la penombra d'aquesta habitació.