Inacabat de primavera...

Més que inacabat aquest poema em fa pensar en uns punts suspensius, on no s'indiquen les moltes coses que t'inspira la primavera, però que s'intueixen. M'has fet pensar en el gran Salvat Papasseit i m'has encomanat una alenada de frescor, tan necessària ara. Una forta abraçada Joan, records a la dona i fins aviat!

Aleix

Hola Joan,

Fa temps que em vares escriure, he estat molt desconnectada. Ara et llegeixo, felicitats per la feina, un poema molt fresc i amb olor a primavera.

Fins aviat

Marta

I esclata després d'un llarg repòs, desperta i ens acompanya amb aquest meravellós poema ple de llum i força.
abraçades

Realment esclata la primavera i així vols gaudir-la... és imprescindible que vulgues assaborir-la. És un gran poema... Un gran salut, Joan, de Rafael Molero Cruz

on l'amor és en ruta. Tothom pot parlar de la primavera però no tothom ho fa com tu, amb aquesta "aparent" simplicitat i aquesta necessitat de gaudir-la. Mai no sabrem el perquè necessites sentir-la però tant se val, és el teu secret.

Petons

I dons això que has fet ???
Perquè és un Sr vers, poema o com li diem !!
Tot i que li falta... una e al qu... no em facis cas ... la primavera !!! Molt maço !

Anna

" Si ens crida la vida
desterrem el plor".
No pateixis que , malgrat ser tan voluble, la tindrem amb nosaltres tres mesos.
El final molt original.
Una abraçada, Joan.

Ja no hi ets, ja estàn gaudint-la. Que bé Joan.

Com sempre la sorpresa és alla on ets tu i els teus escrits.

Fantàstic

Jordi