Cercador
Impressions...
Un relat de: Pluja- Compartir:
Paraules, només paraules,
sense imatges, intencions ni sensacions.
Només lletres i silencis
on la veu muda de la consciència
somriu a la intuïció.
Llàgrimes suspeses al buit dels pensaments,
on les melodies de la vida es confonen
entre les alteracions de la mort.
Per què plorar si les notes neixen dins nostre?
Per què resistir a la immensitat del blanc quan
l'energia dorm a l'oceà del cor?
Formes geomètriques juguen a l'espai dels somnis,
entre els crits innocents de les veus perdudes.
Quina oïda sorda les salvarà?
Comentaris
-
nineta[Ofensiu]pieni kuu (aida) | 30-03-2005 | Valoració: 10
sempre que torno a llegir el q expresses, sento el mateix q el primer cop q h faig...llavors entenc pq sempre m'impakten ls teves paraules. Ets la millor ;) mlts ptons 1 abraçada ben forta!!
-
Oceànica[Ofensiu]BlauFosc | 03-03-2005
Oceànica expressió de què hi ha abans de la lletra. Abans del naixement del verb. I això, fet amb lletra.
"Per què resistir a la immensitat del blanc quan
l'energia dorm a l'oceà del cor?"
Irresistible, certament, M'agrada molt com escrius. Et seguiré llegint.
Fins aviat. -
Beethoven somriuria...[Ofensiu]Capdelin | 03-03-2005 | Valoració: 10
al llegir aquest immillorable poema... ara entenc per què ell era capaç de dirigir una orquestra essent sord... "per què plorar si les notes neixen dins nostre?"... què bé escrius, submergint-te en una simfonia de sensacions i emocions que es mouen dins dels pentagrames de la ment... notes, silencis, blancor i negror dins la geometria rígida del ritme que no permet rebolcar-te ens instants de plaer i egoïsme acústic... s´ha de seguir... fins al final... on la vida i la mort juguen la seva darrera dansa sagnant...
m´ha agradat moltísim el teu POEMA (veus com ni la poesia es pot resistir a la teva ment? ja ja )
un petó i una abraçada!!!
l´Autor
58 Relats
191 Comentaris
71000 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.Tothom té dues cares:
- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.
- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.
Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)
Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges