Cercador
Impressió, sol de tarda.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Recordo que, de nen, no podia suportar les tardes, fora al carrer: fins que no es feia fosc, aquella llum groguenca que declinava em produïa malenconia, m'encongia l'ànima.
Devia ser immediatament abans de Setmana Santa, a la tarda. Sortíem del Colegio Sagrado Corazón, de los HH. Maristas de Sants, creuàvem el carrer d'Olzinelles i una plaça sense pavimentar i, pujant una gran escalinata, entràvem a l'església parroquial de Santa Maria de Sants. Com moltes altres de Barcelona, havia estat destruïda en 1936 pels qui acusaven la jerarquia eclesiàstica, amb raó, de connivència amb els militars sublevats. Corrien els anys cinquanta i estava parcialment reconstruïda: exteriorment, la façana de totxo encara sense revestir; per dintre, tres naus basilicals separades per columnes de marbre de capitells corintis, amb parets i voltes enguixats, gairebé sense ornaments i sense pintar.
Sí que hi havia, estratègicament distribuïdes, les quinze estacions del viacrucis. Una petita comitiva, encapçalada sovint pel repel·lent nen Vicent de la classe, vestit d'escolanet i portant una creu, anava passant d'una a l'altra, mentre tot déu entonava aquelles salmòdies a què m'he referit en l'autocomentari "Rectificació" al relat "Vint nanoocurrències sobre CREU". Ara mateix sóc incapaç de precisar com s'alternaven els càntics en castellà i català, però sí que tinc molt present el sentiment de desolació que m'anava calant fins al moll de l'os. Era la llum, aquella llum groguenca que entrava per la portalada, orientada a ponent i oberta de bat a bat. A qualsevol altra església, profusament decorada com era habitual, la llum rasant hauria arrencat notes de color de cada racó, però la claror esmorteïda banyant les parets enguixades, escenari d'aquells cors on els mots pecat, culpa, penediment i perdó es repetien com una versió fúnebre de la cançó de l'enfadós, produïa un hipnòtic trasbals proper a la mort.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCII (tema: LLUM QUE ENS TRASBALSA) i consta de 300 paraules, entre elles "llum" i "trasbals", segons el comptador de Microsoft Word.
Devia ser immediatament abans de Setmana Santa, a la tarda. Sortíem del Colegio Sagrado Corazón, de los HH. Maristas de Sants, creuàvem el carrer d'Olzinelles i una plaça sense pavimentar i, pujant una gran escalinata, entràvem a l'església parroquial de Santa Maria de Sants. Com moltes altres de Barcelona, havia estat destruïda en 1936 pels qui acusaven la jerarquia eclesiàstica, amb raó, de connivència amb els militars sublevats. Corrien els anys cinquanta i estava parcialment reconstruïda: exteriorment, la façana de totxo encara sense revestir; per dintre, tres naus basilicals separades per columnes de marbre de capitells corintis, amb parets i voltes enguixats, gairebé sense ornaments i sense pintar.
Sí que hi havia, estratègicament distribuïdes, les quinze estacions del viacrucis. Una petita comitiva, encapçalada sovint pel repel·lent nen Vicent de la classe, vestit d'escolanet i portant una creu, anava passant d'una a l'altra, mentre tot déu entonava aquelles salmòdies a què m'he referit en l'autocomentari "Rectificació" al relat "Vint nanoocurrències sobre CREU". Ara mateix sóc incapaç de precisar com s'alternaven els càntics en castellà i català, però sí que tinc molt present el sentiment de desolació que m'anava calant fins al moll de l'os. Era la llum, aquella llum groguenca que entrava per la portalada, orientada a ponent i oberta de bat a bat. A qualsevol altra església, profusament decorada com era habitual, la llum rasant hauria arrencat notes de color de cada racó, però la claror esmorteïda banyant les parets enguixades, escenari d'aquells cors on els mots pecat, culpa, penediment i perdó es repetien com una versió fúnebre de la cançó de l'enfadós, produïa un hipnòtic trasbals proper a la mort.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCII (tema: LLUM QUE ENS TRASBALSA) i consta de 300 paraules, entre elles "llum" i "trasbals", segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Sol crepuscular[Ofensiu]Maculan | 03-05-2025 | Valoració: 10
Felicitats per haver guanyat el repte DCCC-802 amb aquest relat. Considero que has sabut explicar l'angoixa que a vegades ens produeixen els llums crepusculars. L'has ambientat en un espai de culte religiós i provocador de records. És un relat que copsa el lector i això és el que sempre es cerca.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN ELECTRODOMÈSTIC AMB VIDA PRÒPIA. [text no creat amb IA]
- Penúltim relat de Joan Colom. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]
- Elogi del microrelat. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]