Cercador

Llista categories

Impossible com agafar la flama d'una vela amb el palmell de la mà.. .

Un relat de: lady_belen

Se m'escapa de les mans.. quan crec que ho tinc tot en realitat m'adono que no tinc res de res
Vaig creure tindre els millors amics que he pogut tenir mai però en realitat amb la meitat dels dits d'una mà o fins i tot menys, puc contar els amics de debò que tinc. Vaig creure tindre a gent que m'estimava al meu costat, però solament era una disfressa Gent que és tan bona amb tu i amable, per darrere et dóna una gran punyalada en l'esquena, i la punyalada no dol, el que dol és el sentir-te traït i enganyat I res més aquí estic de nou més sola que un gos abandonat...enfront de la pantalla de l'ordinador , pensant i alhora compartint les meves penes en un tros de paper trist? No, no estic gens trista, perquè així m'adono que en aquesta vida no tot es pot tindre... i que no has de fiar-te ni de la teva ombra, que segur que si ella pogués, reflectida en el sòl com està, se separaria dels meus peus i m'abandonaria, enganyant-me com es veu que està de moda fer i no sé, sóc més forta ara ja que qualsevol cosa que passi no m'afecta tant com abans.. I això..que quan sóc plenament feliç, descobreixo que tot s'ha anat de les meves mans, que és impossible ser feliç del tot, impossible com agafar la flama d'una vela amb el palmell de la mà...

Comentaris

Afegir comentari

hola de nou ![Ofensiu]
rosanegra | 02-04-2009 | Valoració: 10
a vegades no es mal adonar-te de la veritat, per molt cruel que sigui..
més val fer-te plorar amb la veritat que somriure amb la mentida..
un petò.

oriol.
cuirassa impenetrable[Ofensiu]
Avet_blau | 05-11-2008 | Valoració: 10
Quan la vida va deixant ferides,
que s'encrosten en cicatrius dures i rígides;
i cada cop la pell es converteix en carcassa o cuirassa impenetrable,
hi ha un tros que queda desguarnit,
vulnerable i fràgil : el cor .
Bona imatge![Ofensiu]
Unaquimera | 05-11-2008
Amb brevetat, fas patent un estat d'ànim que qualsevol lector/a pot entendre, ja que tots hem sentit quelcom similar algun cop en la vida.
El teu relat és classificat com juvenil; suposo que es deu a la joventut de l'autora, però el text podria sortir d'algunes mans amb molt més anys d'experiència, de solituds i de desencisos, t'ho asseguro...
A més, el text sembla prou reflexiu ( "o estic gens trista, perquè així m'adono que en aquesta vida no tot es pot tindre..." ) davant moments que a d'altres només enfonsarien: ben fet!

Bona imatge, la del títol!
Tornaré a passar per aquí a llegir-te una mica més...

Avui, per celebrar que t'he descobert, t'envio una abraçada de benvinguda,
Unaquimera
A mi m'ha costat una mica més[Ofensiu]
Igor Kutuzov | 03-11-2008 | Valoració: 8
No va ser fins molt passats els 30 anys que vaig arribar a les mateixes conclusions a les que tu arribes. Sóc lent. ¿T'has fixat que en els moments importants sempre estem sols? Néixer, esperar, morir.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

lady_belen

22 Relats

90 Comentaris

42636 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Afegir a preferits

Biografia:

Es pot dir que els meus ulls van veure la llum per primera vegada un dia del fred mes de novembre de l'any 1990 a la ciutat de valència.

Ara, en la actualitat sóc estudiant de magisteri.
En el meu temps lliure i moments de solitud, por, felicitat... solc escriure.
Escriure em fa sentir bé, em tranquil·litza confessar-li les meves penes i alegries a una pobra fulla de paper o a la pantalla del meu estimat ordinador...

Vaig descobrir aquesta pàgina fa molt de temps i em passava sempre a fer-li un cop d'ull, i ara m'he animat a participar en ella, aprofitaré el poder llegir a altres autors i que opineu sobre mi... i a mesura que passi el temps espero, amb els vostres comentaris, opinions i llegint relats, que pugui aprendre a escriure millor del que ara ho faig.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >