Immensitat

Després d'unes quantes hores de travessia, pujo a dalt del vaixell per a estirar les cames. El viatge es fa llarg i és convenient canviar de perspectiva, fugir de la línia persistent de l'horitzó que s'albira per la finestra i canviar de punt de vista. Surto a coberta i pujo les escales que van al punt més alt de popa permès als passatgers. Miro al meu voltant. Quedo astorat. Tot el que puc veure és aigua i més aigua. L'horitzó és una circumferència perfecta, definida, immensa. No hi ha quatre cantons, no hi ha punts cardinals, no hi ha referències, només aquesta sensació rotunda de blavor infinita. És una percepció estranya d'unicitat, de singularitat i d'infinit. El vent a la cara, (reminiscències raimonianes), els pèls eriçats, evito pensar en Di Caprio proclamant "Sóc el rei del món" per no atreure la mala malastrugança. Faig una altra volta sobre mi mateix. Res, només mar. Mar i cel, dues gradacions de blau, que amb aquest dia més aviat boirós, amb prou feines queden separades per una tènue línia. És extraordinari, penso, que en el Mediterrani, en un lloc que no es podria definir com d'alta mar es pugui tenir aquesta sensació de rodonesa, aquesta certitud de petitesa. Imagino l'Atlàntic o el Pacífic, oceans en els que la sensació d'isolament deu arribar a ésser aclaparadora. Aquí, en aquesta coberta i mentre la gent pren el sol o es banya a la piscina, aliens completament a les meves reflexions, miro enrere i veig l'estela que deixa el vaixell. "Caminant, no hi ha camí, si no esteles en el mar". No per conegut, el poema deixa d'ésser més contundent en la seva saviesa, en la seva metàfora de la vida, una vida que és d'una sola direcció, que no ens permet conèixer que hi havia a la sortida de la rotonda que no varem escollir i que dibuixa una trajectòria única i irrepetible en el gran mapa de les vides possibles.
El vaixell solca el mar i al seu camí se li diu en castellà "derrota". És curiós que aquesta paraula signifiqui també una alta cosa massa coneguda. Vol dir això que sempre perdem, que triem el camí que triem estem inexorablement condemnats a la desfeta?. M'agradaria en aquests moments conèixer l'origen d'aquesta paraula que té aquest doble significat. Quins estranys paral·lelismes varen fer associar el sentit figurat al real?. És curiós, però mentre no vaig saber el significat mariner de la paraula, creia que una "derrota" era senzillament un fracàs, una pèrdua. No podia ni imaginar que fos un sinònim de la paraula "rumb".
L'aire, provocat pel moviment del vaixell, m'arriba amb molesta persistència a la cara, però apaivaga la sensació de calor, que a aquestes hores i en plena canícula hauria de resultar insuportable. A vegades, un necessita experimentar la seva pròpia insignificança, veure que és un punt perdut en la immensitat d'un mar, un desert. Et situa en el teu lloc, t'ensenya a no centrar-ho tot en el teu propi ego. Al cap d'una estona, però, tornes a pensar en les teves coses i ja no t'hi trobes tan còmode com abans. Llavors, deixes la coberta, baixes les escales i entres una altra vegada en la secció de passatgers.