Cercador
IA: Mondrian vs. Pollock. [experiències amb IA; text no creat amb IA]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Un servidor ha de reconèixer que és més progressista en termes musicals que pictòrics: pot fruir escoltant Stravinski, Varèse o Webern, però, per a ell, la història de la pintura que l'interessa s'acaba amb el naturalisme i l'impressionisme; els anomenats postimpressionistes, van Gogh, Gauguin i Cézanne, se la suen; i no diguem les avantguardes, Matisse, Picasso i aquella patuleia... Tot i que, tornant a primera persona, hauria de precisar que detesto la figuració deformada en nom de l'estructura geomètrica, l'expressió o l'harmonia cromàtica. Ara bé, si passem de la figuració a l'abstracció, com que canvien les regles del joc puc ser més condescendent: entenc que l'objectiu d'assolir un equilibri compositiu on la forma i el color no remetin a cap altra realitat és ben legítim. He d'aclarir, però, que l'emoció que em produeix un bon quadre figuratiu mai no me l'ha arribada a provocar la millor pintura abstracta...
No sé si m'equivocaré dient que el neerlandès Piet Mondrian i el rus Vassili Kandinski foren els creadors de la pintura no figurativa, i que hi van arribar, cadascú independentment, amb la progressiva estilització de les formes representatives. Mondrian i, en concret la seva producció neoplasticista, potser és l'autor que més m'interessa, sense perdre de vista la doble vara de mesurar, abans esmentada, que utilitzo en figuratiu i abstracte. Als antípodes estaria l'estatunidenc Jackson Pollock, un dels seguidors del moviment anomenat expressionisme abstracte. Si els coneixeu, o si no però voleu fer un primer contacte amb les imatges de Google, no caldrà dir quin dels dos és l'apol·lini i quin el dionisíac, aquest darrer, per partida doble, perquè era alcohòlic.
Tot aquest llarg prolegomen era per posar-vos al corrent de quines eren les meves intencions discursives erudites (erudició de Viquipèdia, però erudició al cap i a la fi), quan, com que estava mig mosca per les discussions bizantines sobre si els relataires feien servir o no la intel·ligència artificial (IA) i sobre si calia o no indicar-ho, arran del relat "Probablement sóc un perepunyetes, però...", se'm va encendre una llumeta: i si provava de veure fins a quin punt la IA era capaç de reproduir estils tan característics i arquetípics com els de Mondrian i Pollock? Doncs sí: de seguida he posat fil a l'agulla i he localitzat el sistema d'IA Google ImageFX, que em podia servir d'instrument, tot i que he de dir que els resultats han estat força desiguals.
La imatge obtinguda amb l'entrada "Imatge amb l'estil dels quadres de Piet Mondrian" té un format quadrat (ja m'havien advertit que la relació amplada/alçada era 1/1) i és curiosa, perquè bàsicament la composició respon al període neoplasticista (aprox. 1920-1940), el més conegut de l'artista, amb línies negres, verticals i horitzontals, que delimiten àrees de colors blanc, negre, vermell, groc i blau (un blau molt grisenc). Però hi ha tres trets que canten): 1) entre els 27 rectangles hi surten 6 cercles; 2) encavalcada entre un quadrat groc i un negre, hi ha una tauleta vermella representada de perfil; 3) en lloc de ser homogènies de color, les àrees rectangulars semblen envellides o, potser serà més correcte descriure'n l'aspecte dient que sembla com si les pinzellades haguessin anat escasses de pintura. Serà que, en no haver especificat "Imatge amb l'estil dels quadres de Piet Mondrian, del període 1920-1940" la IA ha fet un popurri de les diferents èpoques creatives del pintor?
La imatge obtinguda amb l'entrada "Imatge amb l'estil dels quadres de Jackson Pollock" també té un format quadrat i encara és més curiosa, perquè a diferència de la precedent té molt poc a veure amb l'obra de Pollock: sobre un fons tacat del groc al vermell i amb regalims de pintura, tacat tímidament si el comparem amb les pintures de maduresa, hi ha la silueta en negre d'un cavall marxant al trot, muntat per un joquei. D'on ha pogut sortir, aquesta representació? De la seva etapa figurativa he localitzat dues obres amb cavalls: "Venedor ambulant", pintat entre 1930 i 1935, on veiem un quincallaire en un carro tirat per un cavall, amb una dona i un nen que s'ho miren, i "Cap a l'Oest", de 1938, on dos carruatges són arrossegats per cinc cavalls i, damunt d'un d'ells, el conductor. Haurà recollit aquestes estampes, potser descrites com a "home i cavall" i les haurà interpretat com a "genet muntant cavall"? Aquí el popurri seria més desequilibrat que en el cas anterior, en concedir tanta importància a dues obres irrellevants dintre de la producció coneguda de l'autor.
En vista de l'èxit, se m'ha ocorregut sotmetre Google ImageFX a una prova encara més difícil. Recordeu que, en el quadre "Las Meninas" de Velázquez, l'autor apareix a la dreta, a la penombra i en un discret terme mitjà? Doncs bé, a veure si la IA és capaç de substituir el cap de Diego Velàzquez pel de Salvador Dalí; òbviament, els dos personatges només tenien en comú el bogoti amb les puntes cap amunt, no pas el talent pictòric. Però, com deia Kipling, això és una altra història... vull dir un altre relat.
No sé si m'equivocaré dient que el neerlandès Piet Mondrian i el rus Vassili Kandinski foren els creadors de la pintura no figurativa, i que hi van arribar, cadascú independentment, amb la progressiva estilització de les formes representatives. Mondrian i, en concret la seva producció neoplasticista, potser és l'autor que més m'interessa, sense perdre de vista la doble vara de mesurar, abans esmentada, que utilitzo en figuratiu i abstracte. Als antípodes estaria l'estatunidenc Jackson Pollock, un dels seguidors del moviment anomenat expressionisme abstracte. Si els coneixeu, o si no però voleu fer un primer contacte amb les imatges de Google, no caldrà dir quin dels dos és l'apol·lini i quin el dionisíac, aquest darrer, per partida doble, perquè era alcohòlic.
Tot aquest llarg prolegomen era per posar-vos al corrent de quines eren les meves intencions discursives erudites (erudició de Viquipèdia, però erudició al cap i a la fi), quan, com que estava mig mosca per les discussions bizantines sobre si els relataires feien servir o no la intel·ligència artificial (IA) i sobre si calia o no indicar-ho, arran del relat "Probablement sóc un perepunyetes, però...", se'm va encendre una llumeta: i si provava de veure fins a quin punt la IA era capaç de reproduir estils tan característics i arquetípics com els de Mondrian i Pollock? Doncs sí: de seguida he posat fil a l'agulla i he localitzat el sistema d'IA Google ImageFX, que em podia servir d'instrument, tot i que he de dir que els resultats han estat força desiguals.
La imatge obtinguda amb l'entrada "Imatge amb l'estil dels quadres de Piet Mondrian" té un format quadrat (ja m'havien advertit que la relació amplada/alçada era 1/1) i és curiosa, perquè bàsicament la composició respon al període neoplasticista (aprox. 1920-1940), el més conegut de l'artista, amb línies negres, verticals i horitzontals, que delimiten àrees de colors blanc, negre, vermell, groc i blau (un blau molt grisenc). Però hi ha tres trets que canten): 1) entre els 27 rectangles hi surten 6 cercles; 2) encavalcada entre un quadrat groc i un negre, hi ha una tauleta vermella representada de perfil; 3) en lloc de ser homogènies de color, les àrees rectangulars semblen envellides o, potser serà més correcte descriure'n l'aspecte dient que sembla com si les pinzellades haguessin anat escasses de pintura. Serà que, en no haver especificat "Imatge amb l'estil dels quadres de Piet Mondrian, del període 1920-1940" la IA ha fet un popurri de les diferents èpoques creatives del pintor?
La imatge obtinguda amb l'entrada "Imatge amb l'estil dels quadres de Jackson Pollock" també té un format quadrat i encara és més curiosa, perquè a diferència de la precedent té molt poc a veure amb l'obra de Pollock: sobre un fons tacat del groc al vermell i amb regalims de pintura, tacat tímidament si el comparem amb les pintures de maduresa, hi ha la silueta en negre d'un cavall marxant al trot, muntat per un joquei. D'on ha pogut sortir, aquesta representació? De la seva etapa figurativa he localitzat dues obres amb cavalls: "Venedor ambulant", pintat entre 1930 i 1935, on veiem un quincallaire en un carro tirat per un cavall, amb una dona i un nen que s'ho miren, i "Cap a l'Oest", de 1938, on dos carruatges són arrossegats per cinc cavalls i, damunt d'un d'ells, el conductor. Haurà recollit aquestes estampes, potser descrites com a "home i cavall" i les haurà interpretat com a "genet muntant cavall"? Aquí el popurri seria més desequilibrat que en el cas anterior, en concedir tanta importància a dues obres irrellevants dintre de la producció coneguda de l'autor.
En vista de l'èxit, se m'ha ocorregut sotmetre Google ImageFX a una prova encara més difícil. Recordeu que, en el quadre "Las Meninas" de Velázquez, l'autor apareix a la dreta, a la penombra i en un discret terme mitjà? Doncs bé, a veure si la IA és capaç de substituir el cap de Diego Velàzquez pel de Salvador Dalí; òbviament, els dos personatges només tenien en comú el bogoti amb les puntes cap amunt, no pas el talent pictòric. Però, com deia Kipling, això és una altra història... vull dir un altre relat.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre L'HORT DE TARDOR. [text no creat amb IA]
- Larves saltadores. [text no creat amb IA]
- Maleïts llibres! [text no creat amb IA]
- J.C., flagell de morosos. [text no creat amb IA]
- Temps de tempesta. [text no creat amb AI]
- Pedagogia cinematogràfica? [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ENDORFINA.
- "Apocalypse Now" (F.F. Coppola, 1979).
- "L'enigma d'un altre món" (Nyby & Hawks, 1951). [text no creat amb IA]
- IA: "Las Meninas", modificades. [experiències amb IA; text no creat amb IA]
- IA: Mondrian vs. Pollock. [experiències amb IA; text no creat amb IA]
- Premeditació i traïdoria. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NANORELATS. [sense el concurs d'IA]
- Lletraferit? [sense el concurs d'IA]
- Probablement sóc un perepunyetes, però... [sense el concurs d'IA]