I ara, què?

Hola copernic, ben trobat! He llegit el teu "I ara què?". Des del meu modest punt de vista, l'independentisme, com tu bé dius, ja no són aquells 4 encaputxats. Ara se'n parla a les més altes instàncies també. Fins i tot, Jordi Pujol s'ha afegit a la idea de la possible independència del nostre poble recentment.

Jo crec que la massa social es mou. Quelcom s'està coent en el sí de la societat catalana. Abans, ser independentista era sinònim de tenir cognoms catalans, tots dos. També era ser amic dels etarres i de Gora ETA! Ara, amb ETA molt afeblida, però sense tanta capacitat per matar i fer mal... Amb independentistes que sovint tenen no un ja, si no els dos cognoms castellans, o valencians, o andalusos, o càntabres, o d'arreu de la geografia espanyola, també s'apunten a l'independentisme perquè ara, a més a més es dónen dades econòmiques de la independència. Parlo d'Alfons López Tena i el partit del Laporta. Aquest Alfons és un individu que va dient les marevelles de la Catalunya independent, que si seriem tant rics, que si no tindriem dèficit, que si Catalunya seria un país ric, a l'alçada de Suïssa, per exemple. El partit del Laporta, en la meva opinió és fidel a l'independentisme de dretes (dels rics), mentre que ERC representa l'independentisme d'esquerres, de sempre. El fet que ERC s'hagi escindit en Reagrupament, la CUP i altres formacions independentistes fa que ERC hagi perdut pes al parlament. Gairebé 80.000 vots en les darreres eleccions van anar a parar a Reagrupament, que no va entrar al Parlament. ERC va treure uns 200.000, la meitat que ara fa 4 anys. Segur que ERC, amb els vots de Reagrupament, hagués sortit no tant mal parada.

Doncs sí, tenim un independentisme fraccionat, enfrontat, discutit, emergent també. L'independentisme està en la boca de tothom, de partidaris i no-partidaris, de socialistes i de conservadors, de CIU, PSC, PP, ERC, IC, SCI, C's. Tots els grups polítics s'han pronunciat alguna vegada al respecte. Alguns sense aclarir-se massa, altres com el PP, radicalment en contra.

I això és bo per la democràcia, parlar-ne, discutir-ho, consensuar-ho. Que la gent vagi parlant-ne, perquè el 2014 farà 300 anys del decret de nova planta de Felip V i m'ensumo que serà un any dels més complexes dins la política del nostre petit país. 2014 - 1714 (300 anys de la derrota dels nostres drets, de la nostra cultura). Aquell any serà any electoral. I molt em penso que hi haurà revoltes populars i un increment de l'independentisme. De dretes o d'esquerres? Ja s'anirà dil·lucidant....

Mentrestant, jo crec en una independència futura, a mitjà o llarg termini. Però en cap cas de forma immediata. Em considero independentista passiu, jo observo i critico o dic la meva, però no entro en conflictes, ni em mullo alhora de decantar la balança cap a un costat o l'altre. Sóc un observador simplement.

La societat es mou, deixem que es mogui al seu ritme i que parli a les urnes quan toqui... Tot acabarà bé. Al final de la pel·lícula guanyen els bons i pereixen els dolents. Esperem que se succeeixin els fets, passin els anys, es moguin les peces que calgui moure... i tot donarà els seus fruits.

Records des d'Osona!



Centellejant!

i jo crec que ha de canviar com han canviat els temps, està una mica arrrovellada...
en fi , gràcies a tu pels teus comentaris
fins aviat
una abraçada des de mataró
joan