Humphrey

Avui em vé de gust parlar d'un tema frívol, allunyar-me una mica dels temes recurrents i tractats "ad nauseam" pels mitjans de comunicació. La notícia cal buscar-la en la secció de societat però bé podria trobar-se en la de necrològiques (mai se sap que sortirà en els diaris l'endemà) El gat Hunphrey, un dels estadants més antics del n. 10 de Downing Street ha mort a l'edat de divuit anys. La ressenya del periòdic explica que el fet va ésser comunicat al primer ministre Tony Blair, que suposo que devia donar l'enterat per resposta. El felí estava acollit actualment per un membre del gabinet de Sa Majestat que l'ha cuidat en els seus darrers dies.
Una de les sèries de la BBC que va tenir més èxit, "Sí, ministre" seguit de la seva continuació "Sí, primer ministre" visualitza de manera hilarant les tribulacions d'un membre del gabinet britànic més tard ascendit a "premier" i les no sempre fàcils relacions amb el seu assessor, sir Humphrey, un funcionari amb una capacitat per sobreviure a les diferents administracions surtides de les urnes realment portentosa. La sèrie dibuixava la política amb una acidesa i una ironia que provocaven la hilaritat general i el magnífic treball dels actors feia la resta col.locant a aquesta sèrie en els primers llocs dels rànquings d'audiència.
És lògic doncs que es bategés al gat amb el nom del funcionari supervivent, el que aguanta en el seu lloc malgrat les veleitats democràtics perquè el seu no és un càrrec polític. El gat "Humphrey" va començar a viure amb Margaret Thatcher, va continuar amb John Major i finalment ha mort en la legislatura de Tony Blair, abandonat a la seva sort. Poc abans, el tema havia esdevingut un assumpte d'Estat quan es va fer córrer que a Cheryl, la dona del premier no li agradaven els gats. Per desmentir-ho la primera dama es va fer fotografiar amb el felí a coll amb un somriure evidentment forçat, però ja se sap que uns quants péls en el sofà o unes quantes unglades a la cortina no són res comparats amb el rebuig de l'opinió pública britànica.