Hola, padrí!

He llegit i rellegit forces vegades el teu magnífic relat i tot i agradar-me molt sempre m'han faltat paraules per comentar-lo. És tan dur! I malgrat tot s'hi obre una petita escletxa per on hi entra la tendresa!

Molt ben escrit Raül. Jo he tingut cura de molta gent gran de la família: sogres, pares, una tia, i he viscut, com a espectadora, això que tu ens contes tan acuradament: la soledat de l'ancià, la pèrdua de la dignitat, el caràcter que va fent-se cada cop més irascible... Però també he patit, com a cuidadora, la reacció de frustració que senten els ancians i que els converteix ens éssers centrats en si mateixos. M'han fet sentir, en alguna ocasió, que tenir cura d'ells era la meva obligació i que l'agraïment, en aquests casos, no és necessari. Sortosament, hi ha moments de tot, i quan tenen un moment de total lucidesa, et miren amb ulls de reconeixement.

El teu relat és molt colpidor. El nét que s'apropa al "paddrí" és una bufada d'aire pur en l'univers de la vellesa. Tots hi arribarem. Tant de bo, des de la nostra experiència, sapiguem viure-la sense fer mal als que ens estimen.

Tan real !!

acabo d'arribar de posar la meva mare al llit, abans le dut al lavabo i a les 8 el sopar ... està impedida de la banda esquerra però té el cap despert com la tingut tota la vida. Els seus ulls, si te'ls mires bé, plenen de tristor tot l'espai.
Com l'avi del teu relat ella o ha estat tot per a la familia, el pal de paller, la força i l'ànima. I jo cada dia em desfaig de dolor, del seu dolor compartit.

M'he quedat parat amb el teu relat.

Felicitats amic per la teva bon escrit, l'has clavat.

Una abraçada.

volem més prosa teva- sense que això signifiqui minvar el voltatge poètic- i en volem molta. M'ha fet una gran emoció aquesta història, Raül. Està escrita amb una sensibilitat i tendresa remarcables. Una abraçada, i benvingut al club.

a

Hi ha detalls, petits detalls durant el transcurs de la vida, que perduren i ressonen dins les cèl.lules petites del nostre cervell. I una senzilla salutació d'un infant al seu padrí malalt és precisament un d'aquests detalls, un instant que ressonarà per sempre al racó especial de la memòria sensitiva. I descriure aquest instant és precisament el que has aconseguit magistralment. La ploma del poeta s'entreveu darrere aquests mots precisos, darrere aquesta història plena de tot. Precisament ara estic llegint "La sonrisa etrusca", de José Luís Sanpedro, on també es reflecteix magistralment la relació padrí-nét. Te'l recomano vivament. Moltes gràcies Raül pels teus comentaris que, venint de qui venen, valoro agraït. Una forta abraçada.

Aleix

tan sols dues paraules pronunciades per la persona idònia i en el moment oportú, poden donar pas a llàgrimes massa temps retingudes.
Una abraçada , Raul , de la teva seguidora fidel.

Nonna

tan real com tendre Raül, realment convida a reflexionar sobre la vida

salutacions
joan

Excel•lent incursió a la prosa, amb un relat tendre i colpìdor que emociona. T’has de prodigar més.
Una abraçada.

Dedicat a José Luís Sampedro a propòsit de La sonrisa etrusca