Històries de Blancespill - De carrers i ciutats: 1-Davant del semàfor

Un relat de: Grocdefoc

Parats davant del semàfor els segons s'eternitzen i aprofito aquesta eternitat regalada a través dels meus ulls de visionària, per començar a observar el món des d'una altra perspectiva.

El món no es rodó, malgrat ser-ho. Tan se val si m'ho volen fer creure, perquè jo, en aquests moments, parada davant del vermell del semàfor, m'imagino que el món és un bolet. Com un bolet gegantesc i perfumat enmig d'un sotabosc humit i ple de gom a gom d'éssers que es deixen definir per aquells que tinguin el privilegi d'enxampar-los.

Però no vull escriure -encara- d'éssers que s'escapoleixen i que se'n riuen de mi. Em sento perduda enmig del món de les paraules, de les idees, d'arguments sense cap ni peus, d'estructures literàries que s'ensorren per no saber-les projectar de manera adequada; és com si només sabés dibuixar ponts, aqüeductes i monuments però em quedés tan sols amb l'esbós del dibuix, tot i saber que per a portar-ho a terme hauria de ser arquitecte i jo no en tinc ni idea de les formules entre els pesos i unions, dels traçats necessaris, o de les lleis de gravetat.

"Cada persona és un món i cada casa un misteri" -molt sovint sento a dir-.
I jo dic que cada escaló és un pas més cap el pinacle de la torre; cada muntanya és màgica i cada segon de temps és únic...
-com arreplegar-ho tot, doncs, com posar-ho tot plegat dins d'una coctelera?,
-quin bateig tan estrany entre el cel i la terra, entre la mar i l'aire...!,
-quin nom triar?

Davant del semàfor, els núvols prenen estranyes formes que encara ens fan imaginar -en un món sense imaginació-, a dracs voladors al compàs dels clàxons que formen una orquestra d'ultrasons: les melodies contemporànies que ens acompanyen, mentre jo i els meus companys d'hora, compartim una carretera ardent.

Al conductor parat al meu costat li he fet l'ullet i s'ha posat tan vermell com el semàfor. Quin contrasentit que aquest canvi de papers l'hagin sacsejat tan profundament; tant, que ja no podrà oblidar aquest segon de temps eternitzat davant d'un semàfor sota el moviment alentit d'uns dracs que van de pas i d'una melodia viatgera..., només perquè una dona com jo s'ha pres la llibertat de fer-li l'ullet. A mi me'l fan cada dia i mai no torno a recordar qui me l'ha fet.

Voldria tenir un bon arjau de ferro per a moure el meu destí i poder seguir els núvols, però jo també sóc un misteri i em limito a pintar dracs; ja sé que mai no tindré clar en quin món m'agradaria romandre mandrejant, meditant, mentre em perdo en altres misteris, com en el del semàfor que no hi ha manera de que es posi verd.

Per fi ha canviat de color i al conductor del costat li he tornat a fer l'ullet en senyal de comiat, ja que hem compartit el somni de veure els núvols festejant damunts les taulades i els primers senyals d'una meravellosa posta de sol.

Ja em falta poc per arribar a casa, a Blancespill.


Comentaris

  • Noves perspectives[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-01-2009 | Valoració: 10

    Efectivament, hi ha vegades que les retencions davant d'un semàfor s'eternitzen... però tu li has tret un bon suc i ens has ofert un glop realment refrescant, d'aquells que envien bombolles a la ment i fan pessigolles a la imaginació!

    Ja havia passejat per Blancespill amb tu i així vaig conèixer el teu home multiplicat... Ara hi torno, asseguda al teu costat ( espero no molestar! ), i comparteixo un altre moment. Com no podia ser menys, anant amb tu, deswcobreixo des d'ell i mercès als teus mots, enllaçats amb una pasmosa naturalitat, una nova perpectiva del món ( mmm... un bolet... mmm ) i d'un fet quotidià, una reflexió sobre els rols habituals i els resultats de la seva permuta, un altre home anònim, només un conductor aturat davant un semàfor vermell al costat d'una dona dins un altre cotxe... i una coincidència definitiva entre aquest relat teu i la meva Galeria de retrats d'home feliç caient en un forat.
    Tu, que has demostrat ser capaç d'imaginar en un món sense imaginació, que et reconeixes misteri i et perds entre enigmes mentre somies moure el destí i comparteixes somnis, segur que t'hi trobes a gust passejant-hi: al menys, això espero!

    T'envio una abraçada plena de somnis compartits,
    Unaquimera

  • Un brillant exercici d'imaginació!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 07-10-2008 | Valoració: 10

    Ha ha ha...!! I pensar que tanta gent, davant del vermell, en comptes d'exercitar tanta i tanta imaginació, es limiten a creuar quan encara segueix en vermell, i santes pàsques...

    El relat és molt bo, i utilitzes una imaginació més que notable. M'agrada molt. Ara, et donc una idea: fes el mateix, però davant un semàfor en verd, d'aquells que et donen una sensació total de ser lliure... (o un semàfor en àmbar, en el qual, o hi ha presses o no pots creuar...).

    T'hauria de llegir molt més... Doncs a veure si ho vaig fent.

    Una abraçada!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

39491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/