Cercador
Havien begut oli. [text no creat amb IA]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Dels quatre que compartien aquell pis, Lluís estudiava a la Universitat de Barcelona, Carles a la Politècnica, Anna a la Pompeu Fabra i Marc, parella d'aquesta, treballava. A diferència d'estadants anteriors, que havien acabat com el rosari de l'aurora, aquests estaven ben avinguts.
Entre altres raons, haver acceptat que les despeses bàsiques es dividissin a parts iguals facilitava la convivència: el lloguer del pis, els rebuts d'aigua, gas i llum, la senyora de la neteja, el detergent per a la rentadora i els queviures compartits, com aigua, pa, llet i oli. Tret d'aquests conceptes, cadascú es pagava allò que hagués comprat per a consum exclusiu.
Potser perquè procedia de la terra ferma, d'un poblet de Les Garrigues, en Lluís l'oli d'oliva compartit sols el gastava per a fregits i sofregits; per amanir s'enduia del poble el seu propi oli, verge extra, que passava directament de la garrafa al setrill.
La sospita que algú li fotia l'oli es va anar covant des de 2023, coincidint amb la forta pujada del preu de l'or líquid. Li semblà que l'oli se n'anava cada cop més de pressa i decidí marcar-ne amb un retolador el nivell a la garrafa i al setrill, i efectivament la sospita es confirmà.
Com que a priori no es malfiava de ningú, reuní els companys de pis, els exposà el descobriment i demanà a qui en fos responsable que ho deixés córrer, perquè si la irregularitat persistia acabaria trobant el culpable i no volia malmetre l'harmonia del grup. Fou com posar oli en un llum, valgui la redundància, perquè a partir de llavors el consum del verge extra es normalitzà.
Però Lluís, que tenia un paladar privilegiat, no trigà a detectar una altra anomalia: l'oli garriguenc baixà sobtadament de qualitat, cosa que no notava al poble. I aquesta vegada passà a l'acció directa: com que la seva habitació era davant per davant de la cuina, es dedicà a muntar guàrdia. Fins que un capvespre l'estranyà que en Marc hi entrés sense encendre el llum, esperà dos minuts i es plantà a la porta de la cuina, pescant-lo in fraganti: se'l trobà emplenant una ampolleta que duia amb l'oli verge extra del setrill; l'operació següent seria, sens dubte, restaurar-ne el nivell amb l'oli corrent.
Allò fou el principi de la fi: Marc convertí aquesta humiliació en un casus belli i anuncià que marxaria d'una casa on regnava la desconfiança, i l'Anna, per suposat, afegí que se n'aniria amb ell; després d'això, Lluís i Carles, veient que ja no els sortia a compte atendre el doble de despesa, comunicaren al propietari que també se n'anaven. Ben bé es podia dir que tots havien begut oli, valgui la redundància per segon cop.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXVIII (tema: LLATINADES), fora de concurs, consta de 450 paraules, segons el comptador de Microsoft Word, i inclou tres llatinades, una d'elles in fraganti.
Entre altres raons, haver acceptat que les despeses bàsiques es dividissin a parts iguals facilitava la convivència: el lloguer del pis, els rebuts d'aigua, gas i llum, la senyora de la neteja, el detergent per a la rentadora i els queviures compartits, com aigua, pa, llet i oli. Tret d'aquests conceptes, cadascú es pagava allò que hagués comprat per a consum exclusiu.
Potser perquè procedia de la terra ferma, d'un poblet de Les Garrigues, en Lluís l'oli d'oliva compartit sols el gastava per a fregits i sofregits; per amanir s'enduia del poble el seu propi oli, verge extra, que passava directament de la garrafa al setrill.
La sospita que algú li fotia l'oli es va anar covant des de 2023, coincidint amb la forta pujada del preu de l'or líquid. Li semblà que l'oli se n'anava cada cop més de pressa i decidí marcar-ne amb un retolador el nivell a la garrafa i al setrill, i efectivament la sospita es confirmà.
Com que a priori no es malfiava de ningú, reuní els companys de pis, els exposà el descobriment i demanà a qui en fos responsable que ho deixés córrer, perquè si la irregularitat persistia acabaria trobant el culpable i no volia malmetre l'harmonia del grup. Fou com posar oli en un llum, valgui la redundància, perquè a partir de llavors el consum del verge extra es normalitzà.
Però Lluís, que tenia un paladar privilegiat, no trigà a detectar una altra anomalia: l'oli garriguenc baixà sobtadament de qualitat, cosa que no notava al poble. I aquesta vegada passà a l'acció directa: com que la seva habitació era davant per davant de la cuina, es dedicà a muntar guàrdia. Fins que un capvespre l'estranyà que en Marc hi entrés sense encendre el llum, esperà dos minuts i es plantà a la porta de la cuina, pescant-lo in fraganti: se'l trobà emplenant una ampolleta que duia amb l'oli verge extra del setrill; l'operació següent seria, sens dubte, restaurar-ne el nivell amb l'oli corrent.
Allò fou el principi de la fi: Marc convertí aquesta humiliació en un casus belli i anuncià que marxaria d'una casa on regnava la desconfiança, i l'Anna, per suposat, afegí que se n'aniria amb ell; després d'això, Lluís i Carles, veient que ja no els sortia a compte atendre el doble de despesa, comunicaren al propietari que també se n'anaven. Ben bé es podia dir que tots havien begut oli, valgui la redundància per segon cop.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXVIII (tema: LLATINADES), fora de concurs, consta de 450 paraules, segons el comptador de Microsoft Word, i inclou tres llatinades, una d'elles in fraganti.
Comentaris
-
L'oli[Ofensiu]SrGarcia | 02-12-2025
Un bon tema això del pis compartit. és veu que ara és molt comú, abans només era cosa d'estudiants.
Una bona manera de fer un drama calderonià amb una cosa tan corrent com lús de l'oli per a amanir.
M'agrada l'ús de frases fetes sobre l'oli; li donen vivesa al relat.
Un humor quotidià i irònic que les llatinades no dissimulen.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]
- Dos i dues. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LLATINADES. [text no creat amb IA]
- En alemany o en anglès? [text no creat amb IA]
- Inescrutables però escrotables. [text no creat amb IA]
- Havien begut oli. [text no creat amb IA]
- Somriures i somriures. [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 234567 lectures. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre EL MENJAR. [text no creat amb IA]
- Anacronismes. [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 222222 lectures. [text no creat amb IA]
- Com les cireres. [text no creat amb IA]
- 20-N. [text no creat amb IA]
- Continuació de "L'amic Ludwig" (12/09/2025). [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HORT DE TARDOR. [text no creat amb IA]