Haquí llace Serjio Ramos

Resulta evident que d’aquesta festa ningú surt viu. Per aquest motiu, algunes persones van decidir prendre’s la mort a broma i cedir en herència uns epitafis a les làpides de les seves tombes que aconsegueixen dibuixar més d’un somriure. Aquest és el cas del cineasta Billy Wilder que ha deixat per a l’eternitat, no tan sols meravelloses pel·lícules, sinó també un brillant epitafi: sóc escriptor, pel que ningú no és perfecte. Molière també va deixar a la seva tomba una mostra d’humor negre: aquí jeu Molière, el rei dels actors. En aquests moments fa de mort i de veritat que ho fa molt bé. A Miguel Mihura tampoc li va mancar el sentit de l’humor quan va decidir que el seu epitafi havia de ser: ja deia jo que aquell metge no valia molt. Però hi ha un epitafi molt tendre que em fa molta gràcia. Es tracta del de l’actor de doblatge Mel Blanc, veu de l’inoblidable Porky. A la seva làpida figura la frase amb la què el porquet acomiadava els capítols: that’s all, folks (això és tot, amics).

Si fan una recerca per internet trobaran epitafis, vertaders o falsos, però molt divertits. Un exemple: Gustava Gumersinda Gutiérrez Guzmán. Recuerdo de tus hijos (menos Ricardo que no dió nada). També alguns es deixen emportar per les seves aficions poètiques: también yace su hermanito, que de seis años murió, del destructor sarampión, y se llamó Manolito.

És evident que el tema dels epitafis pot ferir alguna sensibilitat. Tot i així, crec que fer un exercici d’humor per afrontar aquest destí tràgic, al què ens veiem abocats, és tota una mostra d’intel·ligència. I, si ens desfem de tots els tabús, pot resultar un tema fins i tot apassionant. Ho va ser per a la periodista Nieves Concostrina, que va presentar l’any passat el llibre …Y en polvo te convertirás, un recull d’epitafis curiosos, estranys i, en més d’una ocasió, directament divertits. Un d’ells estic segur que segueix provocant rialles. Es troba en un cementiri d’Albacete: el día que yo nací, todos reían y yo lloraba. El día que yo morí, todos lloraban y yo reí. La marihuana es lo que tiene.

Com això d’escriure epitafis és tot un exercici d’imaginació, he volgut jugar a endevinar què restarà escrit a les tombes d’algunes persones famoses. Que ningú se m’enfadi. Els desitjo molts anys de vida però tots tindrem el nostre epitafi.

José Luis Rodríguez Zapatero: tarde o temprano saldréis de la crisis. Yo ya lo he hecho.

José María Aznar: fue enemigo de sus amigos y amigo de sus enemigos.

Mariano Rajoy: aquí reposan los restos del señor de los hilillos.

Josep Lluís Carod-Rovira: finalment sóc independent.

Belén Esteban: sólo sé que nunca supe nada.

Luís Roldán: el dinero está escondido en…

Felix Millet: començo a recordar.

Sergio Ramos: haquí llace Serjio Ramos.

Sílvio Berlusconi: dove sono le ragazze? (on són les noies?)

George Bush: what the hell is this! (no ho tradueixo per si hi han nens a prop).

José Mourinho: esto sí que es un problema de calendario.

Àlex Ribes: m’agradaria creure que això és un error.