Cercador
Haikus evanescents i descriptius.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Així és com, a partir d'ara, titularé els dos haikus que presenti als NipoReptes, però anem a pams i comencem pel principi.
Des del NipoRepte 374 (CAPVESPRE AMB BAOBABS), convocat per Rautor en 01/08/2023, que participo en aquest concurs del Fòrum. La poesia no és el meu fort, ni de bon tros, però com que encara no havia acabat d'ocupar la meva soledat amb feinetes i ja m'anava bé ampliar a tres la dedicació als reptes (feia un any que em presentava al RepteClàssic i al NanoRepte en forma de vint nanoocurrències), m'hi vaig llançar sense pensar-m'ho massa, convençut que n'hi hauria prou a cenyir-me a la mètrica. Passava, però, que la meva interpretació de l'article "haiku" de la Viquipèdia era errònia: fins al NipoRepte 382 (NOMÉS VEIEM EL QUE LA LLUM ENS PERMET VEURE), convocat per Kefas en 18/12/2023, estava adoptant una mètrica variable, perquè havia pres literalment allò de 5-7-5 síl·labes, de manera que quan el vers acabava amb una paraula plana ja anava bé, però quan l'última paraula era aguda el vers resultava amb una síl·laba de més. Just després de la resolució de l'esmentat 382, Kefas em va voler advertir que els dos haikus presentats feien 5-7-5 síl·labes en lloc de les preceptives 4-6-4, però no ho vaig acabar d'entendre fins que Rautor m'aclarí que la longitud dels versos, en síl·labes, només es comptava fins a l'última síl·laba tònica, de manera que si la darrera paraula era aguda es comptaven totes les síl·labes, però si era plana, totes menys una.
Que no hagués guanyat cap dels nou NipoReptes compresos entre el 374 i el 382 es podia atribuir a aquest defecte de forma, però és que he seguit sense guanyar cap dels dinou compresos entre el 383 i el 401; amb el segon haiku del 391 (LES CIRERES) vaig estar-hi a prop, en quedar empatat en nombre de vots amb SinKaLip, però ell em superava en qualitat de vot. Així que no tinc excusa.
És indiscutible que no tinc fusta de poeta, però m'he preguntat si podria millorar els resultats modificant alguna característica secundària dels meus haikus, i m'ha semblat que sí. Ja sé que la poesia juga a ser més connotativa que denotativa, a l'hora de representar realitats o ficcions, i que a diferència de la prosa reflecteix més el món emocional que el físic, però pensava que, reduïda en el haiku a la mínima expressió (en el límit d'allò representable, per a una extensió tendint a zero, com diria un matemàtic), això ja no importava massa. I sí que deu seguir sent important, si ens fixem en la distància que separa les meves propostes, més immanents, concretes o descriptives, de les dels guanyadors, més transcendents, ambigües o evanescents. Això és fàcilment constatable en alguns exemples, on haureu d'imaginar-vos les imatges a partir de l'enunciat del NipoRepte (tret que tingueu la paciència de buscar-les al Fòrum) i en què primer teniu els meus haikus (un o dos) i després el del triomfador:
NipoRepte 376 (CASA):
Pedra, fusta i argila.
Arquitectura
espontània, sembla
brollar del terra.
Tornar a casa.
Temps de retorns,
tiranys de la memòria,
casa dels pares.
NipoRepte 378 (IMPRESSIÓ: SOL NAIXENT):
Claude Monet.
No vull més cromos!
Pinzellades valentes
fan un paisatge.
Impressió.
Port de Le Havre
en despuntar el dia:
una instantània.
Batecs cromàtics
Batecs cromàtics
d’un sol que venç la boira,
el mar l’acull.
NipoRepte 383 (CAMINANTS):
Camí amunt.
Camí amunt,
amb les pases que es perden,
sols queda el cel.
No és pas boira.
No és pas boira
transitant pel camí:
són núvols baixos.
Pausa
Veig com es gronxa
l'alè de la muntanya
damunt les liles.
NipoRepte 384 (FRONDOSITAT):
Frondositat (1).
L'home es replega.
Darrere, el verd pren
el que fou seu.
LLENÇOL DE FULLES
Llençol de fulles
recobreix la nuesa
d' un món en runes.
NipoRepte 386 (A LA FINESTRA):
Fart d'avantguardes.
Desconeixia
aquest Ilya Pyankov:
això és pintura!
Nit o trenc d'alba?
És el primer
o el darrer cigarret?
A fora és fosc.
L'alba regala
L'alba regala
solitud i harmonia
d'un moment únic.
NipoRepte 389 (CASCADES):
Exaltació.
Cims escarpats
i aigües que es desplomen
sobre la vall.
La natura imita l'art.
Això és real
o es trcta d'un paisatge
de Caspar Friedrich?
Brogit I escuma
Brogit i escuma
simfonia salvatge
de l'aigua lliure
NipoRepte 391 (LES CIRERES):
Remenar cireres.
Per remenar-les
cal haber-les collit
del cirerer.
Recursos retòrics.
Sou un recurs,
llavis color cirera,
de mals poetes.
Arbre fruiter
Arbre fruiter
brodat de botons dolços
Pa amb vi i sucre
NipoRepte 393 (FOCS DE SOLSTICI):
Nit de solstici.
Nit de solstici,
nit mes curta de l'any.
Màgia del foc.
Nit de les bruixes.
Nit de les bruixes
i exaltació vital.
Focs ancestrals.
Una guspira
Una guspira
sobre la coca dolça
Pinyó cremat
NipoRepte 396 (UN POBLE EMPORDANÈS):
Tríptic torroellenc (1).
Mar de teulades,
l'esglèsia i, al fons,
l'anell del bisbe.
Tríptic torroellenc (2).
Són dos carrers
en llum i ombra. Al fons,
el bisbe mort.
Juguen els núvols
Juguen els núvols
a pentinar teulades
amb pinzells d'aire.
NipoRepte 397 (BANY):
Com juguen, els nens!
Amb nen i nena,
la foto hauria estat
més divertida.
Bany sostenible.
Un gran invent,
compartir dos un cossi:
estalviem aigua.
El millor entreteniment
Jugar com nens,
el que provo de fer
amb els poemes.
NipoRepte 399 (PASSIÓ):
Opinions.
—Està immensa.
—Sí, per sucar-hi pa.
—El pa no es toca!
En vols?
Amb abandó
mira, desafiant,
oferint pa.
Passió que inspira
Flors als cabells,
el pa de cada dia
que els versos cerquen.
NipoRepte 402 (NOUS HORITZONS):
Haiku evanescent.
Sent el silenci
i atalaia un paisatge
de terra i cel.
Haiku descriptiu..
Ha fet el cim
i albira l'horitzó
tot descansant.
(Encara no hi ha guanyador.)
Així que, com avançava al començament, a partir d'ara presentaré en cada concurs dos haikus: un d'evanescent, concebut per guanyar, i un altre més descriptiu, que respondrà a la meva manera d'entendre un haiku inspirat en la imatge donada.
Des del NipoRepte 374 (CAPVESPRE AMB BAOBABS), convocat per Rautor en 01/08/2023, que participo en aquest concurs del Fòrum. La poesia no és el meu fort, ni de bon tros, però com que encara no havia acabat d'ocupar la meva soledat amb feinetes i ja m'anava bé ampliar a tres la dedicació als reptes (feia un any que em presentava al RepteClàssic i al NanoRepte en forma de vint nanoocurrències), m'hi vaig llançar sense pensar-m'ho massa, convençut que n'hi hauria prou a cenyir-me a la mètrica. Passava, però, que la meva interpretació de l'article "haiku" de la Viquipèdia era errònia: fins al NipoRepte 382 (NOMÉS VEIEM EL QUE LA LLUM ENS PERMET VEURE), convocat per Kefas en 18/12/2023, estava adoptant una mètrica variable, perquè havia pres literalment allò de 5-7-5 síl·labes, de manera que quan el vers acabava amb una paraula plana ja anava bé, però quan l'última paraula era aguda el vers resultava amb una síl·laba de més. Just després de la resolució de l'esmentat 382, Kefas em va voler advertir que els dos haikus presentats feien 5-7-5 síl·labes en lloc de les preceptives 4-6-4, però no ho vaig acabar d'entendre fins que Rautor m'aclarí que la longitud dels versos, en síl·labes, només es comptava fins a l'última síl·laba tònica, de manera que si la darrera paraula era aguda es comptaven totes les síl·labes, però si era plana, totes menys una.
Que no hagués guanyat cap dels nou NipoReptes compresos entre el 374 i el 382 es podia atribuir a aquest defecte de forma, però és que he seguit sense guanyar cap dels dinou compresos entre el 383 i el 401; amb el segon haiku del 391 (LES CIRERES) vaig estar-hi a prop, en quedar empatat en nombre de vots amb SinKaLip, però ell em superava en qualitat de vot. Així que no tinc excusa.
És indiscutible que no tinc fusta de poeta, però m'he preguntat si podria millorar els resultats modificant alguna característica secundària dels meus haikus, i m'ha semblat que sí. Ja sé que la poesia juga a ser més connotativa que denotativa, a l'hora de representar realitats o ficcions, i que a diferència de la prosa reflecteix més el món emocional que el físic, però pensava que, reduïda en el haiku a la mínima expressió (en el límit d'allò representable, per a una extensió tendint a zero, com diria un matemàtic), això ja no importava massa. I sí que deu seguir sent important, si ens fixem en la distància que separa les meves propostes, més immanents, concretes o descriptives, de les dels guanyadors, més transcendents, ambigües o evanescents. Això és fàcilment constatable en alguns exemples, on haureu d'imaginar-vos les imatges a partir de l'enunciat del NipoRepte (tret que tingueu la paciència de buscar-les al Fòrum) i en què primer teniu els meus haikus (un o dos) i després el del triomfador:
NipoRepte 376 (CASA):
Pedra, fusta i argila.
Arquitectura
espontània, sembla
brollar del terra.
Tornar a casa.
Temps de retorns,
tiranys de la memòria,
casa dels pares.
NipoRepte 378 (IMPRESSIÓ: SOL NAIXENT):
Claude Monet.
No vull més cromos!
Pinzellades valentes
fan un paisatge.
Impressió.
Port de Le Havre
en despuntar el dia:
una instantània.
Batecs cromàtics
Batecs cromàtics
d’un sol que venç la boira,
el mar l’acull.
NipoRepte 383 (CAMINANTS):
Camí amunt.
Camí amunt,
amb les pases que es perden,
sols queda el cel.
No és pas boira.
No és pas boira
transitant pel camí:
són núvols baixos.
Pausa
Veig com es gronxa
l'alè de la muntanya
damunt les liles.
NipoRepte 384 (FRONDOSITAT):
Frondositat (1).
L'home es replega.
Darrere, el verd pren
el que fou seu.
LLENÇOL DE FULLES
Llençol de fulles
recobreix la nuesa
d' un món en runes.
NipoRepte 386 (A LA FINESTRA):
Fart d'avantguardes.
Desconeixia
aquest Ilya Pyankov:
això és pintura!
Nit o trenc d'alba?
És el primer
o el darrer cigarret?
A fora és fosc.
L'alba regala
L'alba regala
solitud i harmonia
d'un moment únic.
NipoRepte 389 (CASCADES):
Exaltació.
Cims escarpats
i aigües que es desplomen
sobre la vall.
La natura imita l'art.
Això és real
o es trcta d'un paisatge
de Caspar Friedrich?
Brogit I escuma
Brogit i escuma
simfonia salvatge
de l'aigua lliure
NipoRepte 391 (LES CIRERES):
Remenar cireres.
Per remenar-les
cal haber-les collit
del cirerer.
Recursos retòrics.
Sou un recurs,
llavis color cirera,
de mals poetes.
Arbre fruiter
Arbre fruiter
brodat de botons dolços
Pa amb vi i sucre
NipoRepte 393 (FOCS DE SOLSTICI):
Nit de solstici.
Nit de solstici,
nit mes curta de l'any.
Màgia del foc.
Nit de les bruixes.
Nit de les bruixes
i exaltació vital.
Focs ancestrals.
Una guspira
Una guspira
sobre la coca dolça
Pinyó cremat
NipoRepte 396 (UN POBLE EMPORDANÈS):
Tríptic torroellenc (1).
Mar de teulades,
l'esglèsia i, al fons,
l'anell del bisbe.
Tríptic torroellenc (2).
Són dos carrers
en llum i ombra. Al fons,
el bisbe mort.
Juguen els núvols
Juguen els núvols
a pentinar teulades
amb pinzells d'aire.
NipoRepte 397 (BANY):
Com juguen, els nens!
Amb nen i nena,
la foto hauria estat
més divertida.
Bany sostenible.
Un gran invent,
compartir dos un cossi:
estalviem aigua.
El millor entreteniment
Jugar com nens,
el que provo de fer
amb els poemes.
NipoRepte 399 (PASSIÓ):
Opinions.
—Està immensa.
—Sí, per sucar-hi pa.
—El pa no es toca!
En vols?
Amb abandó
mira, desafiant,
oferint pa.
Passió que inspira
Flors als cabells,
el pa de cada dia
que els versos cerquen.
NipoRepte 402 (NOUS HORITZONS):
Haiku evanescent.
Sent el silenci
i atalaia un paisatge
de terra i cel.
Haiku descriptiu..
Ha fet el cim
i albira l'horitzó
tot descansant.
(Encara no hi ha guanyador.)
Així que, com avançava al començament, a partir d'ara presentaré en cada concurs dos haikus: un d'evanescent, concebut per guanyar, i un altre més descriptiu, que respondrà a la meva manera d'entendre un haiku inspirat en la imatge donada.
Comentaris
-
Els autors dels haikus:[Ofensiu]SinKaLip | 22-10-2024
Aquests són els autors dels haikus:
Tornar a casa
Temps de retorns,
tiranys de la memòria,
casa dels pares.
(autor/a: rautortor)
Batecs cromàtics
Batecs cromàtics
d’un sol que venç la boira,
el mar l’acull.
(rautortor)
Pausa
Veig com es gronxa
l'alè de la muntanya
damunt les liles.
(Laila)
Llençol de fulles
Llençol de fulles
recobreix la nuesa
d'un món en runes.
(kefas)
L'alba regala
L'alba regala
solitud i harmonia
d'un moment únic.
(kefas)
Brogit I escuma
Brogit i escuma
simfonia salvatge
de l'aigua lliure
(kefas)
Arbre fruiter
Arbre fruiter
brodat de botons dolços
Pa amb vi i sucre
(SinKaLip)
Una guspira
Una guspira
sobre la coca dolça
Pinyó cremat
(SinKaLip)
Juguen els núvols
Juguen els núvols
a pentinar teulades
amb pinzells d'aire
(kefas)
El millor entreteniment
Jugar com nens,
el que provo de fer
amb els poemes.
(helenabonals)
Passió que inspira
Flors als cabells,
el pa de cada dia
que els versos cerquen.
(helenabonals) -
Evanescent[Ofensiu]SrGarcia | 20-10-2024
Està molt bé que t'hagis decidit a escriure poesies, és l'únic que et faltava per a ser el més polifacètic de RC.
Dit això, a mi, personalment, els haikus no m'agraden, no participo gens de l'admiració tan corrent pel Japó i la seva cultura.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Fins quan l'estat d'Israel seguirà...?
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES.
- Pardals.
- Vint nanoocurrències sobre SUPERPOBLACIÓ.
- Hiperpotenciació.
- Sanció i represàlia.
- Sense títol.
- Edward Hopper (1882-1967).
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.
- El restaurant "Mena Rojas".
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.