GRIS

La senyora Gris sent el despertador (tic-tic-tic-tic-tic-tic...), el para, s'aixeca i es fa el mateix esmorzar de sempre (un cafè amb llet), llegeix el diari. S'arregla. S'accepta quan es miralla. Es vesteix. Se'n va. Fa milers i milers de vegades que fa el mateix trajecte. Està cansada de passar cada dia pel mateix lloc, veure la mateixa gent i no acaba de passar-li res diferent per poder dir: "Que bé! Un dia original". Sap fer tan bé la feina que l'avorreix. No s'ha d'organitzar res perquè tot ho té organmitzat. Fa massa anys que fa la mateixa feina però la jubilació encara no arriba. No hi ha res diferent en l'agenda.
Però, atenció, missatge al mòbil: un número desconegut. Una amistat que es va perdre fa molt temps. Canviarà la vida de la nostra protagonista?

La senyora Gris ha fet el primer canvi: es comunica amb el senyor que li ha deixat un missatge al mòbil. Pensa que tota la seva vida pot canviar. Decideix deixar el seu home tan gris com els dies que ha passat amb ell. No li afecta. El seu interior s'ha endurit, s'ha glaçat com els caramells dels dies hivernals de temperatures extremes. Ara tot canviarà. Ja comença a motivar-se amb les frases telefòniques de la seva antiga amistat.
Arriba el dia D. L'home apareix i a ella li fa un salt al cor. De segur que tot canviarà? Primera trobada romàntica, segona trobada romàntica, tercera trobada ja...sexual, quarta trobada també...sexual. Oh, no, no pot ser: un altre home gris.