Grans moments de la literatura universal

LITERATURA D'EVASIÓ


El 15 de setembre del 2004 Andy McCormack es va escapar de la presó d'alta seguretat de Ludock, a Irlanda. El mètode emprat fou el d'amuntegar els quaranta-set volums de l'obra completa de Josep Pla, amb els quals va aconseguir l'alçada d'un metre i mig, facilitant-li l'ascensió del mur i el salt cap a la llibertat. Mentre tant, els guardians llegien àvidament "Àngels i dimonis" de Dan Brown, que els tenia totalment absorts.

LA NOVEL.LA NEGRA


La nit del vint-i-set de juliol de 1928 feia molta xafogor a Torquay, en el comtat de Devon. Agatha Christie havia sortit de casa seva a on no podia escriure amb la seva Underwood degut a la calor sufocant. Va estar una estona, asseguda a la platja, emplenant a mà unes quartilles que s'havia emportat. Després va caminar una estona per la sorra, amb els peus descalços i les sabatilles a la mà. La brisa tènue del mar la refrescava una mica. Mentre obria instintivament el coll de la brusa va observar que s'acostaven les barques de pesca. Tornaven a port amb els seus grans llums, estris indispensables per a la pesca del calamar. Agatha es va apressar per poder veure com descarregaven la mercaderia. Quan va arribar, els pescadors estaven desenganxant els calamars de la potera. Sobtadament, un dels cefalòpodes va deixar anar un raig de tinta que va esquitxar la brusa d'Agatha i les notes de la seva quartilla. De tornada a casa i després de canviar-se de roba, l'escriptora va mirar els seus papers, decebuda. No es podia fer res per salvar el text. Resignada, anà a tirar-los a les escombraries. En el moment de llençar-los se li va il·luminar la bombeta. Va pensar que el seu proper llibre seria una novel·la negra, per l'incident del calamar. Li va agradar la idea i quan va acabar el llibre, parlà amb el seu editor, convencent-lo de que en la presentació es podia referir a aquell volum com una "novel·la negra". El neologisme va tenir èxit i des de llavors, la novel·la negra és un gènere de gran importància dins de la literatura. Trasbalsada per la sobtada il·luminació, Agatha Christie va deixar el luteranisme i es va convertir al budisme, dient-se des de llavors "Flor de lotus que es balanceja amb la brisa", canvi que fou una mica difícil d'explicar a les seves amistats, que mai es varen acostumar al nou nom i que s'embarbussaven cada vegada que l'havien de mencionar.


EXPRESSIONS LITERÀRIES


Franck Outsider fou un dels boxejadors més importants de la dècada dels cinquanta. Nascut a Nashville, Tennessee, Outsider va començar a guanyar combats a l'edat de quinze anys. A mesura que progressava en la seva tècnica, anava guanyant pes i envergadura, cosa que va propiciar que als vint-i-dos anys debutés en la categoria de pesos pesants. Després d'una carrera fulgurant i amb quatre K.O.s seguits en els darrers combats, quan ja es parlava d'ell com a futur campió del món, un sicari de la màfia va contactar amb ell per proposar-li un tracte pel proper matx: Havia de perdre i guanyaria el doble de la bossa que hi havia en joc. El contrincant era un veterà, amb molta tècnica però sense mobilitat. Les apostes donaven com a segur guanyador a Outsider. El mafiós s'embutxacaria una bona picossada si apostava pel veterà. Ell només havia de deixar-se caure, aprofitant qualsevol cop del seu contrincant i guanyaria un bon grapat de dòlars. Quan en Franck va sentir aquesta proposta indecent, va estar a punt de estomacar el sicari, però s'ho va repensar i ,aconsellat pels seus pares, arribà a la conclusió que era molt més segur i pràctic associar-se amb la màfia que no estar contra ella.

El dia del combat, quan va arribar el tercer assalt, Outsider va rebre un cop al flanc esquerre que li va fer abaixar la guàrdia. Immediatament la gleva li va anar al pòmul dret. La protecció dental va saltar fins a la tercera fila. Mig grogui, amb la galta enrogida, es va tirar cap enrere però les cordes, elàstiques, el varen tornar a posar a l'abast del seu contrincant, el qual li va enviar un directe al nas, que es trencà per dos llocs i sagnà abundosament. Els cent deu kilograms de'n Franck se'n varen anar a la lona pesadament, precisament sobre l'única galta que li quedava intacta. Les darreres paraules que va sentir, confós, desorientat, foren les del sicari de la màfia, que assegut a la primera fila, se li acostà i li digué: "No era necessari que aguantessis tot el càstig, idiota! N'hi havia prou amb que et llancessis a terra a la primera bufa" Franck, abans de desmaiar-se, fet un embolic, va comprendre, una mica tard, com funcionava tot això de les apostes amanyades. Jack Kerouak, que era un gran amant de la boxa i s'ho mirava des de les primeres files, en veure la cara d'Outsider enganxada a la lona va exclamar: "Té la cara com un poema" expressió que ningú en aquell moment va comprendre. La frase a la qual, tot i la popularitat que va assolir, mai se li ha trobat un significat fou sempre un enigma, un secret que, malgrat les nombroses vegades que se li va demanar que revelés, Kerouak es va emportar a la tomba.