Cercador
Gotes que rellisquen per la llibertat
Un relat de: ITACAPotser m'he llevat
Amb una tempesta
Ja reflexada a la meva cara.
Potser res m'ajuda
Si se que els somriues d'ahir
Van ser falsos com les gotes
Que rellisquen per la llibertat.
Avui cau una anima morta a Bagdad
Demà tornare a cambiar de canal
Ara només vull somiar
Amb el món de la utopia
I tot seguit obrir els ulls
I no tornar a la realitat.
Crits ofegats criden ser reclamats
Per abraçades càlides que no els retreguin
Que ara per ara segueixen morint els mateixos
Que ahir van lluitar amb paraules
I sempre van mirar cap endavant.
Avui cau una ànima morta a Bagdad
Demà tornare a cambiar de canal
Ara només vull somiar
Amb el món de la utopia
I tot seguit obrir els ulls
I no tornar a la realitat.
Comentaris
-
Pfff..[Ofensiu]Sareta_16 | 30-04-2005 | Valoració: 10
Curradisim peke, q bunic diosSSs!!:'( Juuum.. tu hoi has dit bombes, guerres.. una injustícia per tota aquella inocent que es veu emergida en una guerra condicionada pels polítics... O_ô
Ains, m'ha encantat.. una altre mostra de la teva enorme solidaritat q encara q no puguis fer massa cosa amb aquest poema ja aportes el teu granet de sorra...
Ole Clara, segueix així.. tens mooolt talent que lo sepas!;)
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
141976 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada