Gotes que rellisquen per la llibertat

Un relat de: ITACA

Potser m'he llevat
Amb una tempesta
Ja reflexada a la meva cara.
Potser res m'ajuda
Si se que els somriues d'ahir
Van ser falsos com les gotes
Que rellisquen per la llibertat.

Avui cau una anima morta a Bagdad
Demà tornare a cambiar de canal
Ara només vull somiar
Amb el món de la utopia
I tot seguit obrir els ulls
I no tornar a la realitat.

Crits ofegats criden ser reclamats
Per abraçades càlides que no els retreguin
Que ara per ara segueixen morint els mateixos
Que ahir van lluitar amb paraules
I sempre van mirar cap endavant.



Avui cau una ànima morta a Bagdad
Demà tornare a cambiar de canal
Ara només vull somiar
Amb el món de la utopia
I tot seguit obrir els ulls
I no tornar a la realitat.


Comentaris

  • Pfff..[Ofensiu]
    Sareta_16 | 30-04-2005 | Valoració: 10

    Curradisim peke, q bunic diosSSs!!:'( Juuum.. tu hoi has dit bombes, guerres.. una injustícia per tota aquella inocent que es veu emergida en una guerra condicionada pels polítics... O_ô
    Ains, m'ha encantat.. una altre mostra de la teva enorme solidaritat q encara q no puguis fer massa cosa amb aquest poema ja aportes el teu granet de sorra...
    Ole Clara, segueix així.. tens mooolt talent que lo sepas!;)

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

141976 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.