Gent normal

Quan ens veiem sacsejats per un crim esgarrifós com el del quàdruple assassinat d'Olot, busquem desesperadament un perquè, un motiu, encara que sigui imprecís, que expliqui la tragèdia. La ment pot arribar a entendre (no a justificar) un homicidi per ofuscació, producte d'una alienació temporal que converteixi per un moment un home normal en una béstia posseïda per una agressivitat sense aturador. Però un assassinat a sang freda, amb premeditació, un acte que ha destrossat tantes famílies ens trenca tots els esquemes i ens confessem incapaços de descriure la pròpia incredulitat, l'astorament i el desconcert que ens ocasiona un fet incomprensible com aquest.

Fa pocs dies varen passar per televisió la magnífica pel.lícula “Assassinat en vuit mm”, una cinta de Joel Schumacher amb interpretació d'un esplèndid Nicolas Cage. El film narra l'encàrrec que rep un investigador privat per esbrinar si la protagonista d'una snuff movie és viva o no. Cal explicar que una pel.lícula snuff és aquella en la que es comet un assassinat real. No s'ha pogut demostrar encara si aquestes cintes existeixen o parlem d'una llegenda urbana més. El film de Schumacher es configura arran de la mort d'un home molt ric. La vídua troba a la seva caixa forta una bobina amb un film en el que es pot veure un assassinat. La dona contracta a un investigador per que descobreixi si la noia realment ha mort o tot era una ficció.

La pel.lícula ens introdueix en uns ambients cada vegada més sòrdids tot seguint el particular descens als inferns del protagonista. Quan descobreix que el crim es va cometre realment busca de manera obsessiva explicacions d'un acte incomprensible. Particularment reveladora és la resposta de l'advocat del milionari, implicat en el crim, a la pregunta única i repetitiva: Per què?: “Ho va fer perquè podia fer-ho”, contesta i quan finalment el detectiu aconsegueix que l'executor material de la infàmia es tregui la màscara que li amagava el rostre i apareix la cara d'un individu normal, mig calb, amb bigoti i que es posa les ulleres per veure-hi bé, aquest, divertit en comprovar el gest d'incredulitat del seu contrincant, es posa a riure i li llança un contundent: “Què esperaves trobar? Un monstre?

Una i una altra vegada es repeteixen fets que escapen de la nostra comprensió. Qualsevol pot ser un assassí? Potser no està tan clara la frontera entre la lucidesa i la bogeria i pequem ingènuament d'agosarats proclamant la superioritat moral de la “gent normal” sobre la vilesa dels criminals.