Cercador
GENS GARREPA
Un relat de: montserrat vilaró berenguerFeia dies que no veia en Marcel. És veí de sempre i moltes vegades en retrobem fen una cervesa al bar del poble. Però la meva feina m´havia allunyat una mica , és a dir no la feina en si sinó haver de viatjar molt per la mateixa i no tenia tant de temps per anar a prendre una birra amb amics.
En Marcel és una mica peculiar , però bona persona com el que més. En Marcel treballa a la gran ciutat i cada dia agafa el cotxe al mati i torna al vespre. En Marcel és xerraire de mena però avui l'he trobat inusualment callat i capcot. L´he saludat i li he tustat l´espatlla.
- Hola Marcel, com anem?
- Hola Enric, anar fent ha contestat.
- I doncs Marcel, la família i el treball bé ?
- Si tot bé, cabòries meves
- Que et passa home? Et veig una mica tristoi.
- Si, m´han clavat una multa de trànsit de dos-cents euros.
- Per velocitat? pregunti jo
- No per altres coses, meves i que a ells als mossos no en han de fer res.
- Parlar pel mòbil potser? dic jo i faig un xarrup a la birra
- No, no, coses meves .....
- Bah !, home insisteixo jo, que som amics i veïns de tota la vida.
- Bé si promets no dir-ho a ningu t´ho explico diu ell i em dóna una mirada que parla, de les que et miren de dalt a baix.
- Si home va !, digues que t´ha passat?
- Doncs mira Enric, com tu ja saps la maleïda benzina cada dia és més cara i jo ja no sé com fer-ho per estalviar diners, ja saps que jo de guerrepa res?
- Nooo!! dic jo, i penso que potser en vint anys no m´ha convidat ni a un trist cafè.
- Doncs mira un dia s´em va acudir que si a les baixades potser posar a punt mort el motor del cotxe estalviaria una mica, el cotxe amb l´empenta ja baixa sol i per anar a la ciutat i han moltes baixades, i saps que et dic, que no, no estalviava res de res. Un altre dia vaig pensar i si pares el cotxe en algunes baixades també baixarà igual i ja saps que el tros que agafem per venir al poble sembla el Dragon Kan, doncs això avui els maleïts mossos m´han enxampat baixant-lo amb el cotxe parat. I els remaleïts saps que han fet , fotrem dos-cents euros de multa. Tu que en penses?
- Mira Marcel, jo crec que tot el que havies estalviat avui tot al carai , ja diuen que els estalvis és mengen les estovalles.
- De veritat Marcel fas totes aquestes coses? No ho facis home de Déu!, que és perillós i tot!!. I en veure la seva cara d´astorament li he tornat a dir. No pateixis, que no ho diré a ningú.
Per dins reia veien el tot terreny d´en Marcel baixant parat i amb punt mort. I diu no és garrepa!!
En Marcel és una mica peculiar , però bona persona com el que més. En Marcel treballa a la gran ciutat i cada dia agafa el cotxe al mati i torna al vespre. En Marcel és xerraire de mena però avui l'he trobat inusualment callat i capcot. L´he saludat i li he tustat l´espatlla.
- Hola Marcel, com anem?
- Hola Enric, anar fent ha contestat.
- I doncs Marcel, la família i el treball bé ?
- Si tot bé, cabòries meves
- Que et passa home? Et veig una mica tristoi.
- Si, m´han clavat una multa de trànsit de dos-cents euros.
- Per velocitat? pregunti jo
- No per altres coses, meves i que a ells als mossos no en han de fer res.
- Parlar pel mòbil potser? dic jo i faig un xarrup a la birra
- No, no, coses meves .....
- Bah !, home insisteixo jo, que som amics i veïns de tota la vida.
- Bé si promets no dir-ho a ningu t´ho explico diu ell i em dóna una mirada que parla, de les que et miren de dalt a baix.
- Si home va !, digues que t´ha passat?
- Doncs mira Enric, com tu ja saps la maleïda benzina cada dia és més cara i jo ja no sé com fer-ho per estalviar diners, ja saps que jo de guerrepa res?
- Nooo!! dic jo, i penso que potser en vint anys no m´ha convidat ni a un trist cafè.
- Doncs mira un dia s´em va acudir que si a les baixades potser posar a punt mort el motor del cotxe estalviaria una mica, el cotxe amb l´empenta ja baixa sol i per anar a la ciutat i han moltes baixades, i saps que et dic, que no, no estalviava res de res. Un altre dia vaig pensar i si pares el cotxe en algunes baixades també baixarà igual i ja saps que el tros que agafem per venir al poble sembla el Dragon Kan, doncs això avui els maleïts mossos m´han enxampat baixant-lo amb el cotxe parat. I els remaleïts saps que han fet , fotrem dos-cents euros de multa. Tu que en penses?
- Mira Marcel, jo crec que tot el que havies estalviat avui tot al carai , ja diuen que els estalvis és mengen les estovalles.
- De veritat Marcel fas totes aquestes coses? No ho facis home de Déu!, que és perillós i tot!!. I en veure la seva cara d´astorament li he tornat a dir. No pateixis, que no ho diré a ningú.
Per dins reia veien el tot terreny d´en Marcel baixant parat i amb punt mort. I diu no és garrepa!!
Comentaris
-
Molt ben trobat![Ofensiu]Bonhomia | 20-06-2017 | Valoració: 10
I és que hi ha gent de tota mena, però... els que són així sí que fan partir de riure.
Sergi : ) -
Genial![Ofensiu]olgalvi | 19-06-2017 | Valoració: 10
M'ha encantat! en coneixo uns quants així, mare meva!
-
Molt bo[Ofensiu]Karin | 16-06-2017 | Valoració: 10
He rigut, jo conec gent així, ben descrit
Valoració mitja: 10
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
324472 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi