Futbol és futbol

La frase s'atribueix a Vujadin Boskov, que entre d'altres reptes a la vida es va dedicar durant dos anys i mig a intentar dominar el vestidor del Reial Madrid. (tasca només assumible per herois i semidéus). L'entrenador de l'equip blanc va fer aquesta afirmació (que, en realitat és una tautologia) ja fa molts anys per explicar perquè el seu equip havia perdut contra un rival assequible, un contrincant que, en altres ocasions hauria sortit golejat del partit. El tècnic iugoslau mostrava així la seva impotència davant dels imponderables del joc i de la vida, davant de la dictadura implacable de l'atzar que en un moment donat imposa que, en contra del que es pot pronosticar, David faci caure a Goliat.
La història recent d'aquest esport, que ha esdevingut un negoci de dimensions descomunals, està farcida de perles com la que encapçala aquest article. Johann Cruyff, en la seva etapa d'entrenador, després de llargues reflexions sobre el particular va arribar a la conclusió de que "Si tú tienes el peloto, el contrario no lo tiene" provocant, com és lògic, les riallades dels periodistes. També varen causar una gran hilaritat les declaracions del gran Alfredo Di Stéfano, quan era entrenador del València. Al retret d'un informador que li recriminava que el seu equip no donava espectacle li va engaltar "Quien quiera ver espectáculo que vaya a ver El Bombero Torero". Jorge Valdano, com a bon argentí, era un filòsof dels estadis i amenitzava les rodes de premsa amb aforismes i salpebrava les entrevistes fent paral·lelismes entre la vida i el futbol.
L'esport rei, que ha perdut el caire lúdic que el va fer néixer és actualment un negoci que mou ingents quantitats de diners. No parlo només dels sous dels gladiadors de la pilota, si no de la venda de diaris esportius, la publicitat que es mou al voltant de tot l'entorn d'aquest món, els drets de televisió....El futbol suscita passions, genera fílies i fòbies. Els estadis són escenari d'escenes dramàtiques, d'unes alegries de follia, d'unes decepcions i plors inconsolables. I en mig de tot recordo la gran lucidesa d'una frase de Romário, per a mi el millor jugador que ha passat pel Camp Nou, quan li varen preguntar davant d'un compromís decisiu si estava nerviós. L'astre carioca va etzibar-li al periodista: "Jo, nerviós, com vol que estigui nerviós amb els diners que guanyo?. El que pot estar-ho és una persona que no arriba a final de mes". Tot una lliçó de realisme.