Fusió de poesia, música i dansa

Fusió de poesia, música i dansa...



(dins els actes pel dia mundial de la Salut Mental a Osona)

Divendres, 16 d'octubre de 2009.

[ PRESENTACIÓ DE L'ESPECTACLE ]: A càrrec de Joan Palmarola.

MÚSICA D'INTRODUCCIÓ: Adagio de Vivaldi (violí).

POEMA: Osona al·legòrica.
MÚSICA: Minuet en sol major de Johann Sebastian Bach.

En ella,
S'hi troben boscos coloristes trepitjats de pinassa, amanits amb glans o empolainats amb flaires agosarats.

En ella,
La terra es cultiva i el bosc viu en daltabaixos, on els espessos artificis de la natura neixen de la mare de totes les herbes i bestioles.

En ella,
Els núvols són bardisses i les roques esgarrinxen, perquè el cel se'n va de viatge cada dia amb la terra pessigada.

En ella,
Plou amb essència d'espígol quan la voluntat del vent ho permet i la pluja és llicenciosa per moments.

En ella,
Els horitzons són amanyagats en forma de quadrícules imperfectes i abocats a somriure en la distància.

En ella,
Sobreviu una orografia farta d'esses i les estàtues són llises com camps de blat agostats.

En ella,
Els cingles, esmaperduts, sobten amb precisió captivadora i les rierades baixen quan volen.

En ella, Osona, el paradís terrenal creix amb nosaltres.

[ BINGO ]: "Se sortejen malalties mentals acompanyades del seu diagnòstic..." - surten un a un els premiats a l'escenari (els qui ballen).-

POEMA: Sóc optimista.
MÚSICA: Vals Mussette.
BALL: D'imitació.

Sóc optimista,
no tinc sou de dentista!
Ni ganes de fer alpinisme!
No tinc tant optimisme.

Sóc pessimista,
pateixo de febre consumista,
camino fent funambulisme,
no opto pel pessimisme.

Sóc altruista,
Ho dono tot a qui tinc a la vista,
rebutjo fermament el materialisme,
no trobo solució a l'altruisme.

Sóc idealista,
tinc somnis de futurista,
considero compatible el realisme,
no em dóna de menjar l'idealisme.

Sóc vitalista,
a més de sibarita, busco ser artista,
encara que de nit passejo amb l'existencialisme,
no hi ha dilluns que comenci amb vitalisme.

Sóc oportunista,
si he de deixar alguna pista,
no em llençaré a l'abisme,
no renunciaré al meu cristianisme.

Sóc estilista,
defenso tota creació humanista,
sempre i quan no vulgui protagonisme,
no avorriré l'estilisme.

Sóc inconformista,
cercant ésser perfeccionista
I defensant o conreant el proïsme,
de vegades em passo amb l'egoisme.

Sóc antimilitarista,
odio les armes i l'estratagema de bel·licista.
Hi ha qui de la mort en fa mercantilisme,
I qui es renta les mans, menyspreant l' humanisme.

Sóc subjectivista,
Tot ho veig des del prisma egocentrista,
qui pot girar la cara a l'egocentrisme
quan vivim en bombolles d'elitisme?

MÚSICA: Peça d'en Xevi.
BALL: D'amagar-se i fer nosa.

POEMA: Temptar l'estima.
MÚSICA: La comparsita (Tango).
BALL: Al terra i a les cadires.

En un silenci recelós
de camps sembrats,
de núvols a la deriva,
he decidit temptar l'estima
de qui sent temors
o té dubtes sensats
sobre la inèrcia de la vida.

Serà la frisança
amb què sedueixo
o l'ànsia desfermada
amb què desespero...

que sospeso l'avantatge
d'obrir nous horitzons.
Em reportarà dignitat?
Vull reciprocitat,
adquirir bagatge,
conèixer gent a forfollons
i dir la veritat.

Crec que tot vindrà,
Crec que tot ve al seu temps,
amb naturalitat, sense seny,
amb la força bruta de qui empeny
amb voluntat d'entrar.
La gràcia gira als quatre vents
encara que siguis al Montseny.

POEMA: Els meus records els sento confusos.
MÚSICA: Una polka.
BALL: Amb objectes.

Els meus records els sento confusos,
i, no ha vingut ningú a demanar-me
si encara són els mateixos, malgrat tot,
Perquè buscar raons?
Perquè trobar explicacions?
Perquè molestar-se?

Els meus records els sento confusos.
No obstant, reneixo a cada instant
i els meus records reviscolen
i naufraguen i es desorienten
i s'enfonsen i esbufeguen
i no troben destí que els dongui color.

Els meus records els sento confusos.
Han descolorit, s'han esmorteït,
han perdut força i concreció.
Sí, és trist, ja no recordo com abans,
com ho visquí, ... envoltat de colors
i de realitats concretes.

Els meus records els sento confusos,
i, no cal fer esforços per recuperar-los.
És inútil i en va: lluita perduda.
He esdevingut pres del present,
captiu del futur, obstacle del passat...
Quan esperava reviure amb la mateixa intensitat.

Els meus records els sento confusos
I segueixo sense aclarir les imatges dels records,
que es van enfosquint cada hora que passa:
Alguna cara ja no recordo,
algun fet se m'escapoleix,
alguna paraula s'esvaeix.

Els meus records els sento confusos,
Sento que els fonaments són molt avall,
que creixo i la resta se'n va avall
i que s'enfonsa en el fang de l'equitat.
Em sento un gegant amb peus de fang,
jo creixo amunt, els meus peus...
s'enfonsen més i més...

Els meus records els sento confusos
i no hi ha qui ho corrobori,
com tampoc qui ho desaprovi.
Els records tenen peus de fang
I les noves vivències...
arriben des de dalt i ocupen el present,
es manifesten amb colors més vius
i són àgils, van i vénen... i... rius!

[ JOANA ]: Qüestionari al públic.

POEMA: Crònics en crònica.
MÚSICA: Freundlichkeiten (Tango).

Avui he conegut un diabètic, qui m'havia de dir que crònic.

Avui conec un que fa diàlisis, qui sap quants en porta d'anàlisis?

Avui he conegut algú amb dolor crònic, què en pensa ell del seu germà esquizofrènic?

Perquè Déu ens ha castigat amb fatiga crònica, li diu un a un altre que pateix anèmia.

Deu ser que no és prou mortal la SIDA, o que la gent pren por de la fibromiàlgia,
quan no resulta tenir alguna al·lèrgia.

És càstig diví o causa de l'infern i el diable que alguns pateixin esclerosi múltiple?

No hi ha Déu que respongui les crisis de qui té artritis o artrosis.

De malalts crònics tothom en coneix algun perquè la perfecció no es reserva per ningú.

Toca fusta per posar fi al patiment que suposa per tots apropar-se al firmament

de manera lenta, progressiva i fatal. La mort és llunyana, però tant real!

Serà que som fills d'un Déu menor o que serà menor la gràcia del senyor

quan la gent pateix mals aleatòriament sense judici previ ni cap sentiment.

Una persona amb malaltia crònica pot entrar en coma, pot embogir fins a deixar de ser autònoma.

Pot patir crisis irreversibles i trobar-se a les últimes,

Un crònic ho és de moltes maneres, igual que un agut a les fronteres.

Hi ha salvació, no ho dubteu. Dubteu més de la curació, sabeu?

La cura és relativa, com aquest món, encara que la ciència avanci cada segon.

De moment acatem la llei de Déu que ens fa a la seva imatge i semblança, feu.

POEMA: Amb la mà al cor.
MÚSICA: Minuet en sol menor de Johann Sebastian Bach.
BALL De mirades.

Amb la mà al cor...

Algú comprèn les dificultats dels malalts mentals?

Jo us diria...

Sigueu valents i accepteu la pluralitat.

Formem part d'un tot...

tinguem o no habilitats,
siguem o no més intel·ligents,
siguem o no fàcils de tractar.

En el fons...

Tenim debilitats, una sensibilitat a flor de pell i aptituds diverses.

Alguns malalts mentals...
tenen un alt grau de discapacitat com per no poder treballar.

Malgrat tot...

son honrats, gentils, empàtics i capaços...

Molt capaços!

_________________________

HAN COL·LABORAT EN AQUEST ESPECTACLE:

FCMPPO (Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona)

AFMMO (Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Osona)

Club social EL PEDRÍS

Residència l'ERM de Manlleu

CHV (Consorci Hospitalari de Vic)

UV (Universitat de Vic)

Companyia de dansa BEBETO CIDRA

EL CASINO de Vic

_____

Xevi Turu - Acordió
Jordi Bardolet - Violí
llamp! - Poesia

_____

FI