Fum

Deixa d'escriure relats a la teva habitació i surt a veure el mon que t'envolta. Escriu en una cafeteria, en un banc, en un arbre, dins la piscina, davant un incendi, prop d'un malalt.

Enriqueix-te, pero fora de la teva habitació, no possis limits al teu talent.

que inicialment has aconseguit despertar el meu neguit per seguir llegint el relat, hi has estat capaç de barrejar me amb el fum de les teves paraules, fent me navegar per totes i cada una de les descripcions que anaves enumerant. És un text molt aconseguit, que no seria tant sense la frase final. m'ha punxat al cor.

segueix escarbant a la teva ment!un petó molt fort!!

chocolata i sucre

Per cert, em fa molt feliç que t'agradin els meus relats, sempre és agradable saber que n'hi ha que pensen com tu. Gràcies!!!!!!

Inspira desig constant en cada paraula i entre paraules se sent la respiració entretallada plena de somnis.

M ptons

olé mbmb que currat !! M'ha encantat ee, molt bo!! Si esque el final el regalet no va estar tan malament ee?? bueno bromes a part. Molt bon text

mâgmâ & diesi 4 êver

Brutal! He acabat de llegir el relat i m'ha semblat que flotava com el fum, com aquest fum que tu descrius. M'he encantat, m'has fet venir nostàlgia, perquè m'has recordat que jo un dia també vaig ser fum...i un altre cop, quan algú ens cremi de nou, tornarem a ser fum.

Petons.

jo també vull ser fum!!
Com sempre la màgia de la teva poesia, m'ha arribat al cor com una melodia tendre i suau.
Una abraçada!

aquest escrit. Encara que maco, no em sembla realment la paraula més adequada. És tendre, profund, intens...Crec que només un amor intens i profund com aquest relat pot arribar a inspirar-lo. Jo al menys ho veig així, perquè m'ha passat. Tens una imaginació desbordant per plasmar el mateix sentiment de formes diverses. Els teus relats sempre m'enganxen. Quin talent!!

Caram... aquest també es fa difícil de criticar. està molt ben escrit, en el sentit que les paraules flueixen com si fossin fum. Hi ha diferents maneres de posar les paraules, una d'elles és atenent a la sonoritat. La sonoritat dels mots, si es té en compte, pot fer que les frases siguin armòniques, com els acords que tu bé coneixes, que flueixin com arpegis, que segueixin línies impossibles d'explicar en un manual. Aquest relat té això, un bon traç dels sons.
Una vegada li van dir al Ronaldo (el jugador de futbol) que com ho feia per a fer aquelles jugades que acabaven en gol. Va respondre que no ho sabia, que si les hagués de pensar (les jugades) no seria capaç de fer-les. A mi em sembla que amb això de la sonoritat passa el mateix. Escrivim tal com ho sentim a la nostra ment. En el teu cas, i en aquest relat, intueixo que t'ha sortit per pura percepció interior de la sonoritat. I això vol dir que tens futur escrivint.
Espero que no em passi com altres vegades m'ha passat amb algú altre i en altres llocs. Espero que siguis real i no un professional de l'escriptura disfressat, per dir alguna cosa.