Cercador
Fum d'EsteLs
Un relat de: instants- Compartir:
Dins de la caixa
hi ha un record,
vestit de seda ample i
amb tints desdits,
anyorança del qui desperta
en la tempesta
dels antics desitjos.
Tendresa subtil,
embolcallada pel silenci
del son més profund.
Ja no hi ets.
Ni tan sols, un adéu als llavis,
ni tan sols, la complicitat
dels qui es veuran més tard.
Res de Res.
L'última abraçada,
una de moltes,
que ens feiem perque sí,
perquè ens disfrutavem,
s'ha perdut, ara ja, en la protesta
dolorosa del meu món.
Fum d'estel
apareixes sense aparèixer,
jugues al salt de l'oblit,
dius adéu
amb els llavis sagnant
de gemma d'estel.
Comentaris
-
Bellesa i nostàlgia[Ofensiu]Xanxaneta | 07-11-2005
Són els sentiments que m'ha despertat el teu poema, que queda clar que parla dels records i de com aquests ens colpejen, una vegada rera una altra. El que ja no em queda tant clar és si el record és d'un desengany amorós o d'algú que s'ha mort.
M'ha agradat molt aquest sentiment de l'íltima abraçada feta perquè si i de l'adéu als llavis, que no es va produir, et demostra que tots som en realitat molt fràgils.
He llegit al Forum que ets d'Hostalets de Pierola. Jo hi vaig anar aquest setembre per assistir a l'enterrament del Sergi, un bon amic meu. No se si el debies conèixer, però quan he llegit el teu poema "La mort d'una veu" de seguida he imaginat com es debia sentir la seva mare.
Cèlia. -
Vibrant i punyent[Ofensiu]llu6na6 | 19-10-2005 | Valoració: 10
Que bonic!
Expresses molt bé aquest dolor de la separació. La contradicció de sentiments que es desecadenen tantes vegades dins nostre.
La vida és això, aquest aiguabarreig de sensacions. Aquesta explosió de colors que, alhora que ens fa mal, ens fascina i subjuga.
"L'oblit és un salt al buit" dius. És una imatge preciosa, instants.
"Llavis sagnants de gemma d'estel" meravellós!"
Felicitats i una abraçada, instants! -
però...[Ofensiu]Capdelin | 10-10-2005 | Valoració: 10
de vegades la caixa dels records s'obre i... una pols daurada s'escampa per la ment i de nou... els records revifen...
no, no llencis la clau de la caixa... potser encara n'hi caben més i algun d'ells té ganes de passejar i fer-te dibuixar un somriure...
una abraçada
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96488 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.