Fulls Folls: 1-El catàleg com un guió foll d'absurdes vies inventades

Un relat de: Grocdefoc

(I)
Som el tercer grup que guarda tanda. Fem cua per entrar a la panxa del teatre. Pas a pas ens cruspeix la tenebra. Hem de quedar-nos quiets i callats. Hem de guardar respecte per tots aquells móns que neixen dels altres.

S'aixeca el teló de paper i entra un home vermell de galtes, vestit de blau, amb botes negres i barret blanc, el veiem com levita fins a mig metre del terra.

A ran d'un pla vertical: un requadre romboïdal conté el mateix cap amb barret blanc de l'home vermell de galtes.

Tres homes també de galtes enrogides, omplen l'espai portant unes vares llargues, amb les quals extreuen el color del decorat deixant unes fines línies negres, mentre que en giravoltar deixen una estela blanca, com un fum suau damunt dels seus caps.

El cel del decorat és de color blau com brut de cendres.

Al profeta de paper se'l filma fins i tot en els més insignificants detalls:
tal com menja, com pensa, com l'abandona la pau, com va estripant la seva vida a mesura que avança la filmació… i la llença a l'encalç d'una nebulosa inconcreta.
Ja és un més que rodola perdut per l'espai.

De nou la vara i els mitjons blaus; i a les mans, els dos dits aixecats cap a un infinit que fineix a l'acabament de la pàgina. "Jo sóc" -diu neguitós, amb veu alta- i calla.

Constel·lacions inquietants per insensibles s'expandeixen com si fossin taques de sang i penetren i es ramifiquen pels genolls, pels pits, pels engonals... i un colom, que ha entrat de sobta en la visió, acaba amb precisió la composició descompassada. Algú, en el fons de la sala crida: "Ja no és temps de màgia! "

Com elèctrodes connectats a una xarxa vivificadora, els colors es ramifiquen connectats entre ells, obtenint mescles que donen al decorat les matisacions necessàries per a la nit i el dia.

No existeix guió, ni cap història que a l‘altra pàgina ens doni un sentit, no existeix guió a la paleta d'un pintor, tal com no existeix al cap d'un espectador desmemoriat... ni al d'un aprenent d'escriptor, que el malson se li repeteix per no trobar personatges que li expliquin les seves pròpies històries.

Final del primer acte

(2)
Un rellotge sense sagetes dins d'un rellotge que el va marcant -inexorable i ja hem donat quatre voltes a la sala-, com a símbol de la inexistència. La història sense història és una història perduda. Com un peix, un gos, o una serpent sense ulls.
El fum d'un incendi que no crema ens va esmorteint els sentits, mentre el peix es cruspeix el temps. El gos s'espasa el fum. La serpent segueix sense tenir ulls.

I ara, l'home de les galtes enrogides treu la llengua a un públic que batega dins del ventre fosc del teatre. Silenci.
"Ara, escollirem a una dona i la hipnotitzarem. La farem somiar per sempre més".

La dona dorm i somia que serps i fletxes lluiten de cara al cel.

Mentrestant, a l'altre costat de l'escenari, un samurai ens amenaça amb una guerra llarga, tot i que la vida de l'home onada és com la flor de l'ametller.

Final dels segon acte

(3)
L'home temps,
l'home llibre,
l'home guitarra,
l'home màquina...,
tots plegats dalt l'escenari i una música de fons que ens trasllada a Islàndia.
El foc, de nou, emergeix de les entranyes del teatre.
Llengües i mans, nassos i boques, ulls i orelles, tot dansa entre capells articulats, composicions de pedra. La via làctia sempre present, i les túniques tapen la deformitat d'uns cossos que es van fent vells. El foc no crema.

Quin és el missatge d'aquest guió de teatre?
Les butaques cruixen, les ments s'apaguen, el samurai llença l'espasa, part d'Islàndia s'enfonsa en el mar de Groenlàndia i, per fi, la serp obre els ulls.

Es va acabant, molt a poc a poc, la paròdia dels colors amb música de neu.

Final del tercer i últim acte


En abandonar el teatre i en sortir al carrer, tinc la sensació de que un samurai em segueix i que una serp em persegueix.

Comentaris

  • Al teatre, contemplant vies d'escapatòria[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-02-2009 | Valoració: 10

    Anava a llegir els teu darrer relat, Fulls folls 2, quan he caigut en el detall del nombre, que m'ha fet suposar que existia un 1 abans; en comprovar que en efecte era així, he decidit llegir primer aquests Folls Fulls abans de submergir-me en la segona entrega.

    Veig que, fidelment a l'anunci del títol, ets capaç d'inventar i presentar vies cap a unes altres dimensions a partir de les línies escrites.

    Expressives i seductores, les paraules suggereixen escenes, personatges, actes en successió d'una "història sense història" i d'un somni que ocupa tot l'escenari... Fins i tot, que s'escapa del marc: trànsfuga, vessa des de la pantalla i pren cos en aquest costat, alimentant-se de la boira blava de la imaginació.
    Jo li permeto perquè he passat una bona estona al teatre i encara bado...

    T'envio una abraçada de les que es cruspeixen la soledat,
    Unaquimera

  • Precios[Ofensiu]
    Fifo | 25-10-2008 | Valoració: 10

    Els colors, sempre els colors. Imatges fantastiques, sugerents. No soc capaç d'explicar en les meves torpes paraules, el sentiments que ha despertat en mi, Fifo

  • Un relat entretingut i, realment, molt molt curiós.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-09-2008 | Valoració: 9

    El teu relat m'ha agradat bastant, sincerament... I això que (pren nota) els relats dels quals en perdo (o no en sé veure) el fil argumental el més normal és que no m'agradin...

    ... però aquest, ves per on, m'agrada.

    T'he de llegir més sovint. ¡Una abraçada, i cuida't!

  • usuari70 | 25-09-2008 | Valoració: 7

    Sembla una mica un somni surrealista però malgrat això m'ha enganxat fins al final tractant d'esbrinar-lo.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

42443 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/