El ball del cel (Èxit /Fracàs)

Un relat de: gypsy

Quan un somni esdevé realitat deixa de ser somni, es demanava l'Ivan amb un somriure als llavis.
Havia aconseguit allò que més desitjava, fer de la seva passió una manera de viure, un trapezista ballant amb l'aire suspès, amb el risc de l'alçada en moviment, amb la música impregnant l'atmosfera d'aquell circ curull d'encanteris quan l'espectacle ja era ben encetat. Les mans fortes de la seva companya de vol, la Sara, sempre l'havien fascinat, així com la seva seguretat i coratge, cap defalliment, el cap i el cos en un equilibri perfecte, en un estat de precisió que era imprescindible perquè la complicitat entre tots dos fos absoluta.
La gent esperava impacient el ball pendular dels trapezistes.
La cridòria anava en augment, fins arribar en aquell punt on el so s'esmorteïx, davalla el volum misteriosament i se sent una remor suau i hipnòtica. És el moment de saltar, d'assolir el buit, gronxant els moviments, oscil.lant com un pèndol humà, reptant les lleis de la física i superar-les.
Sonaven els tambors llunyans, la Sara ja s'havia llançat al ball del cel i les mirades. L'Ivan també va saltar en el moment just, per agafar a la seva companya, sostenint-la per les mans notava el seu pes exacte, es gronxaven junts, units per vint dits perfectament acoblats. La Sara tornà al seu trapezi, giravoltà sense parar, va augmentar el soroll lleugerament, aplaudiments i crits solitaris. Veia el somriure de la Sara, esperant-lo. Prengué embranzida amb les cames i va esperar fins que la música marqués novament la pauta de les giragonses, deixà el trapezi i volà com un ocell, res ni ningú el subjectaven, aquesta sensació pensava, era única, aquells instants suspesos del no res, màgia, bellesa d'un instant fugisser.
Els timbals ressonaven acompassats, allargà les mans per unir-se novament a la seva ballarina estimada, una dècima de segon de retard inextingible, l'esvalot tornà a augmentar, els tambors es van aturar en sec, la gent xisclava conjuntament, com en un cor d'un orfeó atònit.
Va iniciar el descens fatídic. No hi havia xarxa.



gypsy




Comentaris

  • En conjunt, un bon relat[Ofensiu]
    L'home sense nom | 19-01-2007

    Té força, un final colpidor i moments de gran bellesa estilística, com quan descrius els moviments dels trapezistes i l'atomosfera que es crea entre el públic.

    Però, segons la meva modesta opinió, te algunes imperfeccions. Te les destaco, per si et pot ser ´d'utilitat:

    La més greu, al meu entendre, és aquesta frase:

    "reptant les lleis de la física i superar-les".

    Crec que aquí hi hi una manca de concordància entre els dos verbs. El correcte seria "reptant les lleis de la física i superant-les" o "reptar les lleis de la física i superar-les". Però l'opció que tu fas servir crec que no és correcte i a mi m'ha fet una mica de mal als ulls.

    També em grinyolen aquestes dues frases:

    "ballant amb l'aire suspès, amb el risc de l'alçada en moviment"

    Això, la veritat, és molt més subjectiu que el que t'he dit abans. Però intento explicar-me.
    Sobre "l'aie suspès". No creus que els suspesos en l'aire són ells? Vull dir, l'aire sempre està igual. No hi ha aire desplomat. Ni aire que s'arrossega. Per això, la imatge de l'aire suspès em sembla estèril. Però no sé, potser sóc jo. En tot cas, volia fer-te reflexionar sobre això.
    I em passa el mateix amb "alçada en moviment". Aquí potser una mica menys que amb l'anterior, perquè veig més la imatge. Però no m'acaba d'agradar. Potser perquè el risc seguiria existint si l'alçada estigués immovil. Potser perquè no m'acaba de convencer això de fer que l'alçada es mogui. No sé, penso que podries haver trobat dos adjectius millors.

    Finalment, et crido també l'atenció sobre la frase

    "la gent xisclava conjuntament, com en un cor d'un orfeó atònit."

    Primer de tot, em pregunto si el correcte no seria dir "la gent xisclava... com un cor", vaja, que crec que sobrra el "en". I després, el "conjuntament". Crec que la paraula sobra. Que diries exactament el mateix amb "la gent xisclava" i que si hi vols posar un adjectiu per reforçar la frase, "conjuntament" no és la millor opció.

    Suposo que tot el que t'he dit et pot semblar una mica perepunyetes. Però he vist que el teu estil es caracteritza per un gran preciosisme del llenguatge i, essent així, penso que totes i cadascuna de les paraules han d'estar triades amb precissió quirúrgica. Perquè si no, el conjunt es ressenteix de seguida.

    I el que està clar és que vocabulari no et manca, oi?

    En fi, espero haver-te estat d'utilitat.

  • Significats[Ofensiu]
    ciosauri | 12-01-2007 | Valoració: 10

    Em sembla que aquest és un d'aquells relats que s'escriuen sense gaire planificació inicial, que responen a un sentiment i que, quan ja és sobre el paper, porten a l'autor a preguntar-se pel significat o significats possibles. I pot ser que, al cap d'uns dies, ho sàpiga respondre. O no.

  • no n'hi ha mai[Ofensiu]
    jaumesb | 10-01-2007 | Valoració: 10

    de xarxa
    però si que hi ha un cordó feit sols d'amor que ens salva i ens dóna vida

  • estimada gypsy![Ofensiu]
    ROSASP | 06-01-2007

    Ja només amb la màgia evocada pel títol del relat, el cap s'omple d'imatges somiadores i harmòniques.
    El fet de crear bellesa i formar-ne part, mitjançant aquest ball del cel, esdevé un somni palpable. Una dansa que acarona la gravetat amb el tacte invisible d'unes ales fetes amb la sincronització matemàtica i pulcra dels moviments.
    El vol i la caiguda en picat estan separades per una fina ombra. Una ombra que també forma part, silenciosament, del batec de cada vida.
    Has dibuixat la unió de la bellesa, de la il·lusió i la vulnerabilitat, amb una plasticitat difícil de superar.

    Molts petons!


  • el ritme[Ofensiu]
    Lavínia | 03-01-2007 | Valoració: 10

    trepidant és el que marca el teu relat, gypsy. L'ascens, ball ("giravoltes"), descens "sense xarxa" del protagonista maarca el punt àlgid de la narració que es talla amb la cridòria de l'espectador aclaparat per aquest final del trapezista d'èxit i és que d'aquí al fracàs, possiblement, el pas és tan curt, la baixada en pendent pot resultar tan meteòrica com el que tan bé has explicat.

    M'ha agradat força.

    Petons.

    Lavínia

  • Saltar al buit, ballar en somnis![Ofensiu]
    Unaquimera | 02-01-2007 | Valoració: 10

    No sempre hi ha xarxa de seguretat quan la necessitem! Precisament perquè el somni s'ha fet realitat existeix el risc de la caiguda, ... tot just quan va saltar al buit i s'enfrontà a unes lleis inexorables s'encetà el procés de venjança d'aquesta realitat crua, ... exactament a causa d'un retard a penes apreciable, es va complir el destí fatídic, ...

    Un microrelat amb flaires de paràbola sobre l'essència de la vida, les il·lusions, el preu a pagar per acomplir els nostres somnis... Un text deliciós!

    Confio que l'Any Nou ens permetrà compartir nous balls al compàs de músiques noves...

    Gràcies per la companyia que m'has ofert en el 2006 i Feliç 2007, preciosa!
    Unaquimera

  • No hi havia xarxa...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-01-2007 | Valoració: 10

    com també passa sovint a la vida quan decideixes saltar al buit deixant-te portar per la passió sense pensar en les conseqüències. Coincideixo plenament amb la Fredia, en que és un relat que podria encabir-se també en el tema de la passió perquè tot ell n'és plé. Tot i així, també és la destrucció d'un somni d'èxit que era a l'abast.
    Un relat que hipnotitza de principi a final per la força del texte i la dansa d'unes paraules molt ben escollides.
    Gypsy, vull aprofitar el moment per agrair els teus comentaris, sempre tant encoratjadors i entranyables.
    Una abraçada

  • Genial![Ofensiu]
    Arbequina | 29-12-2006 | Valoració: 10

    Això sí que és un bon relat brebíssim. No li cal res més del que ens dius. A més, aviat et formes una idea clara de l'èxit i el fracàs que envolten el trapezista.
    En fi, escrius de meravella, i uses un vocabulari acurat i atractiu (sempre que et llegeixo aprenc paraules noves i interessants).
    Encantat de llegir-te.

    Una abraçada de l'Arbequina.

  • Molt ben redactat[Ofensiu]
    mataranyes | 29-12-2006

    Després de llegir al fòrum el que va passar amb el tema del plagi, he dicidit llegir el relat de la discòrdia.

    Realment el relat està molt ben redactat, i es fa fàcil de llegir, ja que descrius molt bé la situació. Aquesta qualitat, potser, l'admire més perquè és la que falta als meus relats, jo vaig directe a l'assumpte, i clar , no cree la tensió que tu li has donat al teu relat.

    Felicitats i bon any.

  • Té màgia[Ofensiu]
    Frèdia | 29-12-2006 | Valoració: 10

    Aquest és un d'aquells relats que podria encaixar en més d'una categoria. Si m'hagués tocat escollir, penso que li hauria penjat l'etiqueta de passió, perquè passió és el que traspua des del principi fins a la fi, sense mesurar el risc, sense pensar en la xarxa, només amb l'afany de dansar suspesos a l'aire. I no és això la passió: actuar segons els instints sense protecció? Sigui com sigui, aquest és un relat que té plasticitat, que té poesia, que té música, que té sensibilitat... En resum: té màgia. Felicitats, gypsy! I molt bon any 2007.
    Una abraçada,
    Fredia

  • La petita diferència...[Ofensiu]
    F. Arnau | 28-12-2006 | Valoració: 10

    ... entre l'Èxit i el Fracàs és aquesta que tu has sabut descriure tan bé. Una fracció de segon, una dècima de milímetre, una síl·laba...

    Una forta abraçada... i
    BON ANY 2007

    Francesc

  • Només hi ha[Ofensiu]
    | 27-12-2006

    un pessic, una línia infinitament prima entre l'èxit i el fracàs, entre el tot i el no res. Podem encarar la muntanya de l'èxit i escalar-la sense defallir, amb el descans mínim. I no podem oblidar mai, que en qualsevol moment podem caure i perdre-ho tot, tornar d'un cop al peu de la muntanya. I és que tot depèn de coses tan petites, de diminuts detalls.

    I a més, mai no hi ha xarxa de seguretat quan la necessitem.

    Bon any!

    Dan

  • D'un previsible perfecte èxit[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 27-12-2006 | Valoració: 10

    a un fatídic, inevitable i sobtat final. Molt ben redactat, impol·lut, ben treballat i ben enfocat. M'ha agradat, gypsy!!!

    Una abraçada,

    V.

  • hola guapa[Ofensiu]

    acabo de deixar una entrada al fòrum. No he plagiat mai, i no ho faré. És una llàstima que per equívocs es puguin posar etiquetes a persones que no en tenen cap culpa. Esper que tot es solucioni i no es faci servir el meu nom en va.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449310 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu