FORTALESA PER CONTINUAR

Gràcies pel comentari tan afalagador que em vares deixar.

Hola Montse. M'he llegit aquest relat teu intens i molt ben estructurat, amb una història que té tots els ingredients necessaris per capturar l'atenció dels lectors amb especial afecció als microrelats: ja comença despertant un gran interès, per l'inusual i estrany de tot plegat, i acaba també en sorpresa: el que s'esdevé no és convencional ni esperat. Quant al vocabulari i el ritme, m'han semblat força apropiats i tan ben travat tot que el resultat havia de ser bo, com de fet així ha estat. Perquè ets una narradora nata.
Llàstima d'errades, que tots en tenim, encara que només siga per descuit, també aquells que presumeixen de no tenir-ne cap. Jo en tinc i reconec que, després d'haver revisat, de vegades, encara m'apareixen. Però no cal desesperar per això. La vida és un aprendre imparable i si, com ocorre a voltes, et veus sobrepassada, has de posar-te a estudiar, a revisar sense presses, a deixar-te ajudar.

Admire la teua creativitat i les atmosferes tan especials que ets capaç de crear, i per això et felicite per aquest relat. Però també estic d'acord amb els comentaris que tens més avall i aquest és l'únic «però» que jo li posaria a un treball força reeixit i que m'ha arribat.

La fortalesa per continuar endavant, malgrat les dificultats. M'has fet pensar amb la novel·la ELS SOTS FERÉSTECS, de Raimon Casellas. Ah, i mira de fer cas al comentari anterior. Aquest escrit corregit hi guanyaria. Repassa'l i ho veuràs. T'ho diu un cec. Una forta abraçada, Montserrat.

Aleix

Aquesta és una història molt potent, amb un nus molt ben treballat i un gir final molt ben amagat que lliga els motius de la narració que ens presentes, tot plegat ens parla d'un treball alt i ple d'intencions estilístiques de bon nivell, però com ja t'he dit en un altre relat, em fa tota la impressió que vols córrer en penjar els relats a la pàgina. Cal que madurin en correcció i estructura gramatical.
Tens un conte molt bo entre mans, i molt ben explicat, però que el lector ha de fer un esforç de comprensió (diria que) injust per a un relat que mereix més calma en ser revisat i després presentat a la pàgina.
Et dono feina! però diria que mereixes tenir el teu relat al recull final, i sols et cal un últim detall literari, tens les bases, ara posa-hi el terrat.
Pensa que el més fàcil i seguir com ara, però si et comento i et dic això és per què crec que paga la pena l'esforç, els teus escrits s'ho valen. D'altra manera amb no comentar-ho ens quedem tots més tranquils, però com sempre he cregut que aquesta és una pàgina literària d'amics, i entre amics ens hem de dir allò que veiem, callar-ho no ajuda a ningú. Bé, jo ho veig així.

(Si sóc massa dur, m'ho dius)

Una abraçada!

Ferran

Quanta tristesa en el teu relat, el pobre mossen tartamut i la seva passio per la musica el desterro, es tot tant trist ! però ell te força

A Catalunya, abans de la guerra, havia òrgans que no tenien parió al món. La barbàrie se'ls endugué gairebé tots. Però com tu dius, fortalesa per a continuar...

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4943

Gràcies

tribuna@guimera.info