Fins aquesta nit!

Un relat de: copernic

Paro el meu cotxe davant d'un semàfor vermell. Miro al meu voltant i et veig, com aquell que descobreix una aparició. Amb pas decidit taloneges rítmicament sobre la vorera amb les teves botes altes de cuir. Et cobreix un abric llarg que portes obert perquè el dia, d'hivern encara, t'ha sorprès més càlid del que esperaves. Duus mitges gruixudes i faldilla curta de tub. El teu jersei verd de llana amb prou feines pot dissimular l'erecció dels teus pits que, reptadors, assenyalen un punt infinit, paral·lel al terra que trepitges. Portes ulleres fosques i la teva cara de nina té un posat lleugerament enfadat.

Tot i el teu aspecte i el moviment harmoniós del teu cos que faria girar més d'un home, t'he reconegut per la cabellera negra, llarga i rinxolada. Per això et vaig triar, perquè em recordes una noia que m'agradava, fa molts anys ja, i que se la va endur al llit el més decidit de la colla. Jo era molt tímid llavors. Però les coses han canviat molt. Avui tu treballes per a mi, encara que no em coneguis.

Fins aquesta nit! et dic en veu baixa per por de que m'escoltis, encara que sigui impossible amb la finestra del cotxe tancada entre nosaltres. Comptaré amb impaciència les hores que falten per arribar a les deu. Llavors , com sempre, em posaré davant de l'ordinador i em connectaré a Internet. Seleccionaré una adreça determinada que tinc a favorits i faré un clic sobre la teva fotografia. Xatejarem mentre et vas despullant. Et donaré ordres que tu compliràs diligentment, siguin quines siguin. Faràs el que et demani, fins i tot aquelles coses que gairebé no goso ni acceptar que em puguin passar pel cap. Les meves fantasies deixaran pas a la realitat, al menys virtualment, mentre et miro i penso en ella i imagino els seus gemecs de plaer ofegats davant les embranzides d'ell, mentre em buido sol, en tu , en ella, després d'unes quantes sotragades espasmòdiques d'orgasme.

Comentaris

  • Breu però bo[Ofensiu]
    deòmises | 03-03-2008 | Valoració: 10

    Poc he llegit de tu, Enric, per manca de temps, no per no voler... Trio el teu primer (darrer) relat i no me'n penedeixo.

    Espero poder seguir visitant-te, potser així rebi visites també d'un autor de qualitat com tu.

    Gràcies, d.

  • Magistral![Ofensiu]
    angie | 27-02-2008

    Un relatàs, copernic!.
    No sé què dir-ne!. La descripció d'aquesta dona i la situació, t'absorbeix de tal manera... L'encabiria inclús en un apartat inexistent de "melodrama eròtic", perquè té poesia, té diàleg intrínsec i et fa imaginar.
    M'ha fet anar a buscar uns versos que m'agraden (són en castellà) :

    "Para cantar tus senos,
    imaginé la forma
    de redondear dos veces la misma castidad.

    Quisé cantar "el yunque
    donde forjas la vida"
    y todos mis sentidos llegaron a cantar.

    Entonces me di cuenta
    de que el poema estaba
    en el límite exacto del pecado mortal."

    Jorge Robledo Ortíz

    Doncs això, que és un relato-pecat amb un títol ben triat i que fa del lector, l'autèntic confessor : ell ha de triar la penitència i jo, trio posar-lo als favorits!

    angie

  • Carai...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 25-02-2008 | Valoració: 10

    ...aquesta faceta encara no l'havia vist!!!

    Eròtic i trist al mateix temps. Com no, ben redactat. Amb un regust de ment retorçada i obsessionada. Uf, fins hi tot diria una mica de por envers el personatge, no m'agradaria pas ser ella!!!

    Molt bé!

    Una abraçada!

  • m'he quedat[Ofensiu]
    ANEROL | 24-02-2008 | Valoració: 10

    ben absorbida durant el relat i perplexa en l'últim paràgraf. Què ben escrit!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

389249 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...