FIGA, CONILL, XUT

Un relat de: Jaumedelleida
FIGA, CONILL, XUT
(Oh! Miracle)

El cicle presidencial de l’Associació de Clubs (dels familiarment anomenats puticlubs) estava ja en la fase final de renovació, i de cara a les properes eleccions, i per tal d’impedir-li un nou mandat a l’actual president, fou foragitat -de forma sigil•losa- de la convocatòria, per part de les famílies més influents dels clans predominants, i així al no presentar-se de nou, no destarotaria els plans que els aspirants a la nova junta pensaven dur a terme en el govern de les entitats d’oci nocturn i de negoci del sexe de la conurbació.
Tot just anunciada la seva retirada, al ja virtual expresident, se li diagnosticà una malaltia sobtada, que recordava (vaja paradoxa) l’Alzheimer, però molt més accentuada i ferotge que li suposà d’entrada la quasi totalitat de pèrdua de memòria, si bé es podia observar que conservava part de la seva mobilitat, en especial i només periòdicament i irregular, l’òrgan específicament masculí. No cal dir, que va estar subjecte a una profunda i constant observació mèdica, i se li varen fer tot un seguit de proves, per tal d’intentar recuperar, si més no, la minvada qualitat mental, o al menys, frenar-ne el seu avenç. No n’hi va haver prou amb la “bicicleta, cullera, poma”, i el desencís fou poc a poc guanyant terreny. Per sort, una de les seves antigues col•laboradores va intuir poder-lo sanar i es va oferir per tal d’intentar fer-lo reaccionar i que procuraria fer els esforços adients perquè la seva memòria despertés de la precoç letargia. Es presentà davant seu, va dir a tots els presents que s’absentessin de l’habitació, es va treure tota la roba, i de cos present, a cau d’orella li digué al expresident les tres paraules previsiblement màgiques que el farien despertar d’aquella sobtada amnèsia: Figa, Conill, Xut. Instantàniament i per parts, (no cal dir quina fou la primera), l’home buidat de memòria, fou reaccionant positivament i no cal dir que des d’aquell moment, tornà a ser ja un home de costums ben habituals.Exageradament habituals per l’edat que tenia.

Comentaris

  • feixug[Ofensiu]
    Pau Mora | 16-10-2011 | Valoració: 3

    És difícil escriure un comentari sense arrivar al final

  • Astorament[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-10-2011 | Valoració: 10

    Trobo que el relat és bo, i el final és molt sorprenent. Sense posar un èmfasi meticulós en l'eròtic, aconsegueixes deixar el lector força astorat.


    Sergi

  • molt bo jaume[Ofensiu]
    joandemataro | 04-10-2011 | Valoració: 10

    un relat ben original que tracta un tema delicat amb fina ironia, propi de persones intel.ligents

    una abraçada

    pd.- aprofito per agraïr-te la teva felicitació pel meu aniversari, no ho poso al facebook perquè no l'utilitzo gaire

    j.

  • Narcis08 | 04-10-2011

    Els trios sempre funcionen ( mnemotècnics, clar!)
    Guai, com sempre!

Valoració mitja: 7.67

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

366 Relats

729 Comentaris

370827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com