Fi

Un relat de: Atlantis
Et vaig prometre estrelles i retalls
de domassos brodats - flors i saücs
tota una cambra plena de miralls.

Et vaig prometre el vals dels meus malucs
uns roigs sostens de seda i d’organdí
i l’escalfor, a les nits, de dos peücs.

Em vaig encegar tant que t’oferí
àdhuc amor, però no em vas voler.
No em tornis a buscar. No fas per mi.

Comentaris

  • Gracies pel comentari[Ofensiu]
    Annalls | 10-12-2012

    Hola Atlantis, gracies per comentar-me. La veritat es que hi ha una profusió tan gran de relats, que es impossible llegir-ne ni tan sols la majoria.
    Ja veig que ets una dona ferma, per això t'han agradat les de terra. Ja cal que em repassi "Les dones de terra" , a veure si fan companyia al teu Fi, punt i apart.
    M'a agradat el teu poema, i el final a estat com aquell que corre i frena en sec.
    Ah, si poses els agraïments o comentaris a la gent aquí, no ho veu ningú, no tens mes remei que anar un per un, i deixar-lis en un dels seus relats. A mi també em va passar.
    Anna

  • Gracies pel comentari[Ofensiu]
    Annalls | 10-12-2012

    Hola Atlantis, gracies per comentar-me. La veritat es que hi ha una profusió tan gran de relats, que es impossible llegir-ne ni tan sols la majoria.
    Ja veig que ets una dona ferma, per això t'han agradat les de terra. Ja cal que em repassi "Les dones de terra" , a veure si fan companyia al teu Fi, punt i apart.
    M'a agradat el teu poema, i el final a estat com aquell que corre i frena en sec.
    Ah, si poses els agraïments o comentaris a la gent aquí, no ho veu ningú, no tens mes remei que anar un per un, i deixar-lis en un dels seus relats. A mi també em va passar.
    Anna

  • Una història completa[Ofensiu]
    Carles Ferran | 28-11-2012

    Un preciós poema, amb una rima difícil i molt aconseguida, i un final categòric que condensa tot el sentit del relat. Felicitacions.

  • Començament i fi[Ofensiu]
    nadàlia | 27-11-2012 | Valoració: 10

    Trobo aquest poema diferent de molts d'altres que he llegit. Té un ritme, uns mots molt escaients, i el tema molt ben tractat poèticament. Després de moltes promeses agradoses pel món dels sentits, acaba el poema en una fugida davant d'una emoció forta i perenne:l'amor que cerca un compromís i a voltes és més auster, quotidià i fins i tot rutinari sense que aquests mots siguin considerats com a emocions negatives. La vida és plena de contrastos, Una abraçada, gràcies pel comentari. Ens seguim llegint i descobrint.

  • Gràcies Aleix pel teu comentari.[Ofensiu]
    Atlantis | 27-11-2012

    Com a tothom, m'agrada vere'm comentada i més a més si és favorablament. Trobo que en aquesta pàgina passen els relats molt de pressa i molts cops et passen per alt alguns que t'agradari haver llegitr i comentat.

    Referent el poema, Com la majoria dels meus, tenen una base real, però està escrit fa molt temps. Així que avui els seus sentiments no són vigents!!!!

    Una forta abraçada.

  • Cor, cos i somni[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-11-2012 | Valoració: 10

    Un magnífic poema, concís, breu, directe, on el somni, el cos i el cor parlen entre ´si. Breus imatges, plenes de vida, color i olor d'uns punts suspensius suspesos . Un poema per a rellegir a poc a poc. I una abraçada que et mereixes forta.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1373 Comentaris

99244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com