Cercador
Ferralla espacial.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Era escombriaire. O, més ben dit, treballava d'escombriaire. En rigor, tampoc no li esqueia el mot escombriaire perquè no escombrava res: era el segon del camió que buidava els contenidors de residus especialitzats, acompanyant el conductor, i la seva feina consistia a col·locar bé els contenidors desplaçats i recollir manualment les deixalles caigudes. Havia estudiat Enginyeria Aeroespacial a Castelldefels, però no havia trobat cap altra feina que la mal anomenada d'escombriaire.
Fins que un dia s'assabentà que la Politècnica de Lausana, amb el patrocini de l'Agència Espacial Europea, estava treballant en el projecte ClearSpace One, un satèl·lit capaç de localitzar, capturar i desorbitar satèl·lits obsolets i altres tipus de ferralla espacial, per a la seva reintroducció a l'atmosfera i autodestrucció. Semblava que inicialment s'havia pensat en una pinça robòtica però acabaren creient que una xarxa troncocònica seria la millor solució. I tingué una il·luminació: aquella era l'oportunitat que estava esperant; qui millor que ell, escombriaire i enginyer aeroespacial especialitzat en satèl·lits, per abordar la qüestió? El problema era realment greu: encara que ja estava prevista la reintroducció a l'atmosfera o l'expulsió a una òrbita de seguretat superior a la geoestacionària (36.000 km d'altitud) dels gairebé 2.000 satèl·lits operatius, quan deixessin de ser-ho (se'ls donava un termini no inferior als vint-i-cinc anys), n'hi havia més de 3.000 fora de servei, per no parlar dels 900.000 objectes estimats, de més d'un centímetre, circulant sobretot en òrbites baixes (entre 200 i 2.000 km d'altura). Deien que la NASA tenia localitzats més de 30.000 objectes, de més de 10 cm i entre 100 i 1.000 kg, i oferia tres milions de dòlars al millor projecte de reciclatge de la brossa espacial.
Així que començà a pensar en el tema i, cavil·lant, cavil·lant, dies, setmanes i mesos, arribà a la conclusió que el plantejament d'entrada dels suïssos era erroni: ni pinces, ni xarxes; utilitzar satèl·lits ad hoc per a l'eliminació de ferralla reintroduint-la a l'atmosfera (la brossa i el mateix satèl·lit), per a la seva autodestrucció, era una solució poc eficient, atesa la magnitud del problema. Calia una nau de gran capacitat i capaç d'efectuar moltes operacions de recollida i eliminació de deixalles, seguint una trajectòria sinusoidal (altura orbital variable) per capturar deixalles flotants i deixar-les a l'atmosfera perquè entressin en caiguda lliure; una nau tripulada que només hagués de baixar a la Terra per al relleu de la tripulació... I se li va encendre la llumeta: no caldria gastar-se un dineral per construir naus així, perquè els transbordadors espacials utilitzats en diverses operacions per la NASA, entre 1977 i 2012, podrien servir perfectament. Només s'hi haurien d'implementar alguns additaments: per capturar objectes orbitants, introduir els petits a la nau, emmagatzemant-los ordenadament, i mantenir els més grans amarrats a l'exterior, i per realitzar les operacions inverses, deslliurant-los i allunyant-los.
Únicament quan tingué estudiats aquests dispositius, a nivell d'avantprojecte, es posà en contacte amb els responsables de ClearSpace One, a l'Escola Politècnica Federal de Lausana, per brindar-los la possibilitat d'incorporar-lo a l'equip de recerca. Molt educadament, agraïren l'oferiment però el declinaren. Li digueren que la seva proposta era enginyosa, però hi havia un petit detall que no havia considerat: els transbordadors espacials estatunidencs Columbia (1981-2003) i Challenger (1983-1986) foren destruïts en sengles accidents, i l'Enterprise (1977-2012), Discovery (1984-2011), Atlantis (1985-2011) i Endeavour (1992-2011) havien estat desballestats. L'Independence, transbordador espacial exhibit sobre un avió de transport de transbordadors Boeing 747 a la Plaça de la Independència del Centre Espacial Houston (Texas, EUA), que els visitants podien inspeccionar per dintre, només era una rèplica de l'Enterprise.
Fins que un dia s'assabentà que la Politècnica de Lausana, amb el patrocini de l'Agència Espacial Europea, estava treballant en el projecte ClearSpace One, un satèl·lit capaç de localitzar, capturar i desorbitar satèl·lits obsolets i altres tipus de ferralla espacial, per a la seva reintroducció a l'atmosfera i autodestrucció. Semblava que inicialment s'havia pensat en una pinça robòtica però acabaren creient que una xarxa troncocònica seria la millor solució. I tingué una il·luminació: aquella era l'oportunitat que estava esperant; qui millor que ell, escombriaire i enginyer aeroespacial especialitzat en satèl·lits, per abordar la qüestió? El problema era realment greu: encara que ja estava prevista la reintroducció a l'atmosfera o l'expulsió a una òrbita de seguretat superior a la geoestacionària (36.000 km d'altitud) dels gairebé 2.000 satèl·lits operatius, quan deixessin de ser-ho (se'ls donava un termini no inferior als vint-i-cinc anys), n'hi havia més de 3.000 fora de servei, per no parlar dels 900.000 objectes estimats, de més d'un centímetre, circulant sobretot en òrbites baixes (entre 200 i 2.000 km d'altura). Deien que la NASA tenia localitzats més de 30.000 objectes, de més de 10 cm i entre 100 i 1.000 kg, i oferia tres milions de dòlars al millor projecte de reciclatge de la brossa espacial.
Així que començà a pensar en el tema i, cavil·lant, cavil·lant, dies, setmanes i mesos, arribà a la conclusió que el plantejament d'entrada dels suïssos era erroni: ni pinces, ni xarxes; utilitzar satèl·lits ad hoc per a l'eliminació de ferralla reintroduint-la a l'atmosfera (la brossa i el mateix satèl·lit), per a la seva autodestrucció, era una solució poc eficient, atesa la magnitud del problema. Calia una nau de gran capacitat i capaç d'efectuar moltes operacions de recollida i eliminació de deixalles, seguint una trajectòria sinusoidal (altura orbital variable) per capturar deixalles flotants i deixar-les a l'atmosfera perquè entressin en caiguda lliure; una nau tripulada que només hagués de baixar a la Terra per al relleu de la tripulació... I se li va encendre la llumeta: no caldria gastar-se un dineral per construir naus així, perquè els transbordadors espacials utilitzats en diverses operacions per la NASA, entre 1977 i 2012, podrien servir perfectament. Només s'hi haurien d'implementar alguns additaments: per capturar objectes orbitants, introduir els petits a la nau, emmagatzemant-los ordenadament, i mantenir els més grans amarrats a l'exterior, i per realitzar les operacions inverses, deslliurant-los i allunyant-los.
Únicament quan tingué estudiats aquests dispositius, a nivell d'avantprojecte, es posà en contacte amb els responsables de ClearSpace One, a l'Escola Politècnica Federal de Lausana, per brindar-los la possibilitat d'incorporar-lo a l'equip de recerca. Molt educadament, agraïren l'oferiment però el declinaren. Li digueren que la seva proposta era enginyosa, però hi havia un petit detall que no havia considerat: els transbordadors espacials estatunidencs Columbia (1981-2003) i Challenger (1983-1986) foren destruïts en sengles accidents, i l'Enterprise (1977-2012), Discovery (1984-2011), Atlantis (1985-2011) i Endeavour (1992-2011) havien estat desballestats. L'Independence, transbordador espacial exhibit sobre un avió de transport de transbordadors Boeing 747 a la Plaça de la Independència del Centre Espacial Houston (Texas, EUA), que els visitants podien inspeccionar per dintre, només era una rèplica de l'Enterprise.
Comentaris
-
Un escombriaire que no escombra[Ofensiu]kefas | 27-08-2025
Home, no ens ho feu això! Vos no necessiteu escombriaires, sinó els germans Iglésies,
que en un tres i no res venen, recullen i s'ho emporten.
El relat no l'he llegit tot. Potser perquè anava adormit, però en passar per Lausana he recordat que hi viu un antic company de pis, en Wolf, I l'he anat a veure.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN ELECTRODOMÈSTIC AMB VIDA PRÒPIA. [text no creat amb IA]
- Penúltim relat de Joan Colom. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]
- Elogi del microrelat. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]