Cercador
Ferotge
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
Ja vell i decadent, la seva infermera li va confessar: “Les meves veïnes es referien a vostè com El llop ferotge”.
En sentir-ho, van recórrer per la seva ment imatges de la seva vida, adonant-se que tota la seva família era com ell i per això mai va percebre's altiu, perillós o agressiu. No n'havia estat conscient. Fins aleshores. Reconeixia que havia estat un veritable malparit.
Per arrencar-li un somriure i fer-lo sentir be ara que s'havia convertit pràcticament en un xai, tranquil i obedient, la infermera li va preguntar: “Puc ser la seva Caputxeta ara que no sembla tan perillós?”
Ell se la va mirar de reüll sense respondre-li perquè dins seu encara li bullia una miqueta la sang i aquella noia era molt apetitosa. Al menys ell la trobava així tot i que encara no havia decidit com se la cruspiria.
Comentaris
-
Tot s'acaba [Ofensiu]Maculan | 21-09-2025 | Valoració: 10
Una petita narració que fa arribar fins a una reflexió sobre el final de la vida. Quan el llop és vell, la caputxeta té totes les cartes. Molt bé, Quina veritat.
-
enjogassats[Ofensiu]Jordibanyeres | 28-07-2025 | Valoració: 10
La nfermera fa una plasenteria innocent a un vellet desvalgut. Però la psique de l''ancià, lluny de reconéixer-se en la decrepitud encara fantasieja amb la seva virilitat. Els homes grans (siguin grans homes o siguin una rampoina) arrosseguen aquestes vel·leïtats.
-
L'home llop. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-06-2025 | Valoració: 10
Quina sorpresa m'has fet amb aquest relat, l'home llop vol menjar-se-la, però ella és que no vol ser caputxeta.
Molt ben plantejat, Magda.
Cordialment. -
Qui es menjarà a qui?[Ofensiu]llpages | 18-06-2025
El llop a la Caputxeta o la Caputxeta al llop? No serà que la infermera vol fer passar el llop per un mal tràngol, ara que és vell i acabat, per venjar les denigrants accions passades?
-
Morbositat[Ofensiu]Janes XVII | 17-06-2025
La Caputxeta, educada a l'escola dels contes, li parla de vostè i recorda la llegenda menys dràstica que li explicava la seva àvia. Una mica pervertida sí que ho és.
Valoració mitja: 10
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
100847 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.