FAREM MÀGIA

Un relat de: Maria Magdalena C
La part més desconeguda de l’Univers, on tot es fosc però hi ha una petita estrella que brilla, amb una llum tènue però alhora brillant, que et cega i no pots deixar de mirar-la, de encisar-te amb aquella lluentor. T’enamora, es converteix en una necessitat per tu, casi tan necessària com respirar… Aquella petita estrella, que brilla i t’indica el camí quan res és clar, quan creus que tot està perdut. Ets ella Aina, ets qui m’ajuda quan ningú m’enten, en qui més puc confiar, el meu diamant més preuat. Has tengut un temps tan breu per marcar la meva vida, què encara no entenc com estic escrivin-te això, dien-te què ets de les persones més importants que tenc, que ets la meva mitja vida. I per això tenc clar que no et vull perdre, que no puc deixar que t’escapis de la meva vida amb aquesta facilitat. Et necessit al meu costat. I sí, ens barallam. Però tranquila, que per mil i una baralles que tinguem, les superarem totes, a poc a poc, juntes. T’ho vaig prometre, farem màgia.

Comentaris

  • Aquestes estrelles...[Ofensiu]
    Mar | 05-02-2012 | Valoració: 10

    Les que ensopeguen amb la teva vida i d'un dia per l'altre fan veure-ho tot diferent ( o una mica..), són les millors, sí, les més màgiques.
    N'hi ha que són allà i de sobte es posen a brillar..
    Aprofiteu, feu màgia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: