Fang i psicologia

Un relat de: Bonhomia

Una mica d'ànims per començar. Que no decaigui la cosa. No vull marxar d'aquí però tampoc m'hi vull quedar. Buscant sentit a les coses no trobo cap resposta. De què em pot servir la filosofia? Tinc la sensació que no dóno ni un pas endavant. La pols del vent em tanca els ulls. La casa està desfeta esperant la meva ressurrecció. I sembla que no ha d'arribar... se'm fa llarga l'espera.
La meva habitació és muda, no hi ha control ni descontrol, que potser em regalarien cert sentit. Em capbusso en el fang, i quan trec el cap no ha canviat res. Però potser algú es preguntarà en quin fang m'he capbussat. Però si el pitjor és aquí fora! La realitat plena de merda venjativa, ni una aspiració. Típiques depressions que tothom coneix. El fang és l'única sortida!
La soledat em crema els ossos. A més, tinc por de la companyia. Tot el que tinc em dóna una senyal indicadora de malaltia.
I a mi no m'agrada tancar-me en mi mateix. Però és quan es desenvolupa el meu art minúscul, que no flota enlloc, que sempre s'enfonsa. Però al cap i a la fi, forma part de mi.
Com n'és, de difícil, fer brotar la vida, en el meu maleït paratge. Diria que no n'hi ha. I resto esperant, com mig tonto. Perque no hi ha res a esperar.
Tristor. No tinc déu al qual demanar-li ajut. M'haig d'animar com sigui. Això no pot ser. I la meva consciència em diu que és, i jo esperant que rere la meva consciència s'hi amagui alguna cosa que em pugui aportar felicitat.
Realment, la situació no és per cantar i ballar. Però sembla que tot és psicològic, i per moments que tot és absurd, també. Fruït de la meva psicologia.
Així no es va enlloc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514015 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.