FALSES APARENCES

L'arribada de Marcel fou un alleujament per als veïns de l'edifici, ja d'una certa edat, preocupats de trencar l'ambient familiar si el pis a lloguer l'ocupava una colla d'estudiants i les seues festes, o una agència d'apartaments turístics amb desconeguts anant i venint cada dia. Però Marcel era un vidu cinquantí de posat seriós i aspecte tranquil, i propietari d'un gat, mascota gens propensa a udols i lladrucs a hores intempestives.

Malauradament el consol inicial s'esvaní en poques setmanes. I no per Marcel, un home tan encantador que alguna vídua començà a arreglar-se més del que tenia per costum. Però el seu gat... Negre, de nom i de color. Negre sobre negre. Que a veure, cap veí era especialment supersticiós, però feia què pensar, en tan poc de temps, la quantitat d'accidents domèstics de tota mena patits per la comunitat. La mascota era el centre de les sospites, però com fer que l'home es desfera d'ella, si eren carn i ungla? Per això quan l'animal aparegué mort –tot s'ha de dir– en estranyes circumstàncies, mentre un Marcel abatut el portava a incinerar, els veïns se sentiren alliberats. Fins avui, quan li han trucat perquè podia recollir les cendres i els fantasmes han tornat a l'edifici.

En veure'l arribar, un comité encapçalat per Ramon, president de la comunitat, s'ha reunit al portal per a fer-li costat i per assegurar-se que no se li acudia tornar amb les restes del felí. Comité que, reconfortat en assabentar-se que Negre descansava en un cementeri de mascotes, ha mostrat el seu condol i s'ha dissolt deixant el president compartint ascensor amb Marcel. Que ja és mala sort que en sortir-ne aquest s'espatllara amb Ramon a dins. L'empresa de manteniment ha dit que enviava un tècnic de seguida, però hi han arribat abans els bombers, i la policia, i l'ambulància; que com que només era baixar i pujar, Ramon s'havia deixat quelcom al foc i sembla que l'incendi s'ha encetat a la seua cuina.