CIRURGIA

A la sala d'espera gairebé no hi ha gent. La qual cosa és d'agrair, perquè vol dir que serà ràpid i no hauré d'esperar molt. Millor, que no em fa gens de gràcia continuar així ni un minut més, amb aquest aspecte lamentable i grotesc: l'ull esquerre completament estràbic i el llavi inferior caigut i tort cap a un costat.

El cirurgià m'ha assegurat que amb el nou implant i l'expansió de memòria, podrà eliminar el tros de cervell que encara em queda, els fluids del qual sembla que són la causa del mal funcionament que patisc, en col·lapsar els circuits de la placa connectada al sistema nerviós. També m'ha dit que extirpar la resta del cervell segurament em farà perdre algunes habilitats, però que no he de patir per això, que seran humanes i probablement no les trobaré a faltar. Un consol.

Criden per megafonia a una dona que enfila el corredor camí dels quiròfans. Ja queda menys.