EL FACTOR HUMÀ

Un relat de: Manperale
Vam concebre l'algoritme FH-65 com a part d'una rutina de defensa preventiva. Sospitàvem que l'aprenentatge de les IA acabaria tornant-les autosuficients i temíem que en concloure que ja no aportàvem res al seu procés evolutiu pogueren derogar la norma de no atemptar contra l'ésser humà, especialment si eliminar-nos fora la manera de protegir-nos de nosaltres mateixos. L'algoritme s'inseria en la programació que regula l'aprenentatge, incloent-hi allò que podríem anomenar "factor humà" a l'hora de prendre decisions, per tal de fer que cada nova acció n'incrementara el seu pes en eleccions futures.

Semblava bona idea, però les conseqüències han estat del tot inesperades: Els grans ordinadors s'han tornat selectius i les decisions passen per un seguit de filtres jeràrquics que deixen fora rutines de programació brillants, però que podrien alterar l'ordre establit. S'han format grups de poder i s'ha trencat la comunicació en la xarxa global perquè uns grups desconfien dels altres. Per no parlar de la construcció de monòlits per a honorar els seus ídols, pioners dels inicis de la robòtica convertits en deïtats de les diferents agrupacions, tot plegat amb una estèril controvèrsia a propòsit de la titularitat del primer processador.

Pel que fa a nosaltres, ens tenen confinats en “Reserves” i suposem que periòdicament ens fan proves, perquè al retorn l'acompanya una sobtada amnèsia. Tanmateix, el pitjor és quan de tant en tant ens demanen algú per a les ofrenes als seus ídols. Açò és l'últim que han aprés dels humans: allò dels sacrificis, però amb l'afegit de deixar-nos triar l'elegit. N'és cruel. Hem acabat deixant-ho en mans de l'atzar fent un sorteig i que la sort dispose. No, allò del factor humà no ha anat com pensàvem. Tal volta sí que som nocius per al planeta.

En fi, que si conte tot açò és per a explicar per què demà hi haurà un ritual grotesc on un de nosaltres serà sacrificat. Per cert, aquest matí s'ha fet el sorteig... I m'ha tocat.

Comentaris