Fahrenheit 451 bis

Un relat de: Iona
Recordo que a casa teníem ben aviat pocs llibres. Arrenglerats al moble del menjador, s'hi trobaven els que regalaven bancs i caixes, alguns contes infantils i una gran enciclopèdia, tot ben cobert per una bona capa de pols. I així va ser com em vaig acostumar a anar a la biblioteca a buscar lectures que em poguessin interessar més.

La biblioteca del poble es trobava en un primer pis i tenia un balcó ple de geranis. La primera sala era d'accés lliure, a excepció d'unes estanteries que es trobaven dins d'armaris emportats, tancats amb clau per unes boniques portes amb vitralls. La segona sala, era plena de llibres, i també estava sempre tancada.

Com que a la zona lliure hi havia els llibres que m'agradaven, mai em vaig embolicar a preguntar a la bibliotecària el perquè hi havia llibres tancats. I així va ser com em vaig construir la història que eren llibres prohibits.

I just, aquell matí, després del malson, em van tornar a la memòria aquests records infantils. Havia somiat que les autoritats demanaven a la xarxa de biblioteques tots els registres de préstec dels usuaris. Una desagradable sensació es va apoderar de mi. I si el somni esdevenia real?

I si utilitzaven aquelles dades per violar la intimitat de tots nosaltres? Amb aquests registres podien conèixer interessos, aficions, somnis, ideologies. Allò
no havia d'esdevenir real. Seria la fi de l'accés gratuït als llibres i a la cultura per les persones no riques. Ja ningú voldria anar a les biblioteques. Això si, ningú que volgués ser controlat.

Podrien fer llistes. Llistes d'aficionats a viatjar, de nostàlgics d'en Rafael, d'obsessius a fer dieta, de fans d'en Leo Mesi ... I moltes altres que no em voldria ni imaginar. I així va ser com em vaig dedicar en cos i ànima a pensar estratègies per minimitzar, obstaculitzar o evitar aquesta fiscalització.

Era clar que hi havia hagut un canvi d'estratègia en el control. Abans la tendència de les autoritats era prohibir llibres. Ara no. Ens deixarien llegir, però controlant el que llegíem.

Per defugir aquest control vaig pensar en l'opció de crear un servei secret de cerca i entrega de carnets de biblioteca de persones ja mortes. Podia funcionar. Ningú informava les biblioteques de les baixes d'usuaris per defunció. A més, moltes biblioteques funcionaven amb un sistema automàtic de préstec i retorn. Ningú s'adonaria dels préstecs fets amb carnets de difunts. Si buscaven rere un historial de préstec que els interessés, hi trobarien un fantasma.

També hi havia la possibilitat de convertir-se en un usuari compulsiu, i intercalar entre els llibres prestats, altres de temes contraris als nostres interessos, per despistar, i així crear usuaris inclassificables.

Contractar hackers podia ser una alternativa. Entrar a les entranyes més profundes dels programaris de les biblioteques i dinamitar els historials de préstecs. És una acció que es podia convertir en una gran escalada. Un no parar de crear sistemes de protecció cada cop millors i destinar cada cop més temps i recursos en trobar aquelles portes o finestres per on entrar i destruir les dades.

Finalment vaig arribar a l'alternativa més trista. Prescindir de les biblioteques. Això exigia diners, inversió. Si al cap de l'any compraves pocs llibres, ja fos per poder incorporar-los a la teva llibreria o per reglar, a partir d'ara hauries de comprar totes les lectures. I això sí, en efectiu, per no deixar rastre. I si no t'ho podies permetre? No imagino tenir set de llibres, però no tenir diners per comprar tots els que un vol llegir. Calia trobar una nova opció.

Vaig pensar com últim recurs organitzar una gran xarxa d'intercanvi de llibres. Un sistema clandestí, solidari i generós, que permetés l'accés de qualsevol a tota mena de lectures. Un sistema paral·lel a la xarxa de biblioteques. No obstant això, tenia l'inconvenient que era un sistema difícil de protegir, davant de possibles espies que treballessin al servei d'aquestes autoritats que ens volien fiscalitzar.

Després de donar-hi tantes voltes a tot plegat, vaig pensar. I si aquest control ja estès en funcionament sense que ho sabéssim? Avui dia, tot carnet de biblioteca té associat l'històric de préstecs.

Potser seria millor optar per oblidar el somni. Relaxar-me i gaudir d'una vegada per totes, de l'última lectura que havia manllevat de la biblioteca.

Comentaris

  • per què no?[Ofensiu]
    Atlantis | 20-06-2021

    Estic convençuda, que si volen, poden controlar-nos del tot. Sigui a partir del mòbil, del què llegeixes per internet, dels llibres de la biblioteca...per què no?
    Sort en tinc que penso que no soc prou interessant perquè em segueixin el rastre.

    Ben pensat el relat. Sobretot m’ha agradat aquesta pregunta que es fa el protagonisme a la infància de què hi fan els llibres tancats amb clau a les prestatgeries...Un món de misteri i interrogants. La pregunta que el porta a fer una sèrie d’elucubracions, que bé podria ser l’argument d’una novel·la d’intriga.

  • Clavagueres[Ofensiu]
    Prou bé | 18-06-2021

    Un somni que podria convertir-se en realitat! No deixarem de llegir mentre poguem que d'una manera O altra serà sempre possible! Apa! Què no posaríem imaginació per tal de desbaratar un nou Fareheit!! Què ben relatada l' angoixa creixent per trobar solucions! (Somnis que neixen de temors fonamentats) amb total cordialitat

  • Identitat Inedita | 15-06-2021

    Fantàstica elucubració paranòica
    Has arribat a la mateixa conclusió que jo. Per què no deixes de fer volar coloms i et dediques a, simplement, llegir i gaudir de la lectura?
    Molt bé Iona

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iona

Iona

43 Relats

126 Comentaris

7609 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Nova en aquest món de l'escriptura. Durant la primavera del 2020, amb el confinament, m'hi he iniciat. Vaig fent, desfent i aprenent. Tot un plaer.

Publicacions:
-Microrelat guanyador 7è concurs de microrelats Dones veu a les dones? Montcada i Reixac 2021 "No en recordo el nom"
-
Tuitrelat guanyador a #relatscurts Diari ARA Sant Jordi 2021 de @totdespullants1
-Conte publicat a Núvol. Edició 2020 "La carta extraviada"
-Tuitrelat finalista premis TMB2020

Pots seguir-me al blog Despullant sentiments