Extrany camí

Un relat de: Bonhomia

Tot brilla sota el cel,
Però hi ha tants racons tan foscos...

Com puc desfer-me d'aquesta bogeria?
Nedo a contracorrent,
però no avanço mai,
doncs no tinc poders màgics,
tant de bo...
Tant de bo hi hagués un forat
per on escapar-se
i veure brillar a l'altra banda
uns ulls en els que refugiar-se.

Però l'escena és prou decadent
com per perdre esperances,
encara que,
al final del carreró,
hi veig una farola taronja
que brilla més que les altres,
i d'una manera molt especial:
m'hi acostaré.

La meva roba és bruta,
m'han fet fora de tres bars.
Però aquella llum m'atrau,
i ja hi arribo,
ningú em barra el pas.

Ja ho entenc,
i no és la borratxera,
sinó que he trobat un amic
que em diu que la vida és real,
i que per molt que et puguis quedar al carrer tirat,
el teu cor brilla,
com el meu,
i el de tantes altres persones.

A vegades el més absurd ens mostra el camí.

Comentaris

  • Que no et frenin els entrebancs[Ofensiu]
    Naiade | 08-10-2006 | Valoració: 10

    De veritat t'identifiques amb en Marc?. Dons encara m'interessa més la teva opinió sobre aquesta novel·la ( ho sento et faré llegir molt ).
    En quant a lo que es normal o no, es molt relatiu. Cadascú ha de trobar el seu equilibri.
    Tu dius que no ets cap artista , jo difereixo, crec que tens els ingredients per ser-ho.
    Aprofita'ls. Amb els teus relats es veu que tens una gran sensibilitat, saps transmetre i lo que es més important captes molt be l'essència del que es pretén voler dir.
    En aquest relat tornes a mostrar la teva insatisfacció .Molt ben expressada per cert.
    Et recomano buscar la part bona de les coses, quasi a tot pots trobar-li alguna cosa positiva, i si no es així, pren-ho com una lliçó de la vida. Pensa que totes les males estones acaben passant .No siguis tan dur amb tu mateix.
    Una abraçada ben forta.
    Naiade

  • indefinida | 03-10-2006 | Valoració: 10

    Tens tota la raó!
    Senzill i genial

    Petons

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515624 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.