Cercador
Extrany camí
Un relat de: BonhomiaTot brilla sota el cel,
Però hi ha tants racons tan foscos...
Com puc desfer-me d'aquesta bogeria?
Nedo a contracorrent,
però no avanço mai,
doncs no tinc poders màgics,
tant de bo...
Tant de bo hi hagués un forat
per on escapar-se
i veure brillar a l'altra banda
uns ulls en els que refugiar-se.
Però l'escena és prou decadent
com per perdre esperances,
encara que,
al final del carreró,
hi veig una farola taronja
que brilla més que les altres,
i d'una manera molt especial:
m'hi acostaré.
La meva roba és bruta,
m'han fet fora de tres bars.
Però aquella llum m'atrau,
i ja hi arribo,
ningú em barra el pas.
Ja ho entenc,
i no és la borratxera,
sinó que he trobat un amic
que em diu que la vida és real,
i que per molt que et puguis quedar al carrer tirat,
el teu cor brilla,
com el meu,
i el de tantes altres persones.
A vegades el més absurd ens mostra el camí.
Comentaris
-
Que no et frenin els entrebancs[Ofensiu]Naiade | 08-10-2006 | Valoració: 10
De veritat t'identifiques amb en Marc?. Dons encara m'interessa més la teva opinió sobre aquesta novel·la ( ho sento et faré llegir molt ).
En quant a lo que es normal o no, es molt relatiu. Cadascú ha de trobar el seu equilibri.
Tu dius que no ets cap artista , jo difereixo, crec que tens els ingredients per ser-ho.
Aprofita'ls. Amb els teus relats es veu que tens una gran sensibilitat, saps transmetre i lo que es més important captes molt be l'essència del que es pretén voler dir.
En aquest relat tornes a mostrar la teva insatisfacció .Molt ben expressada per cert.
Et recomano buscar la part bona de les coses, quasi a tot pots trobar-li alguna cosa positiva, i si no es així, pren-ho com una lliçó de la vida. Pensa que totes les males estones acaben passant .No siguis tan dur amb tu mateix.
Una abraçada ben forta.
Naiade
-
...[Ofensiu]indefinida | 03-10-2006 | Valoració: 10
Tens tota la raó!
Senzill i genial
Petons
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515624 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA