Èxode

Un relat de: Ibeth
L'Irma mirava la terra des d'una de les finestres de la nau. Havia estat escollida per llegir l'últim comunicat. El sabia de memòria, l'havia assajat durant més de vint anys, però ara els dubtes l'assaltaven. Se sentia responsable d'aquell èxode insòlit.

Des d'aquella finestra, observava en primera persona la immensitat de l'espai. Lluny de la presó gravitatòria experimentava per primer cop la sensació de pertànyer a alguna cosa molt més gran. I la certesa absoluta de què tots els objectes vius o inerts d'aquell univers, inclosa l'espècie humana, estaven formats exactament de la mateixa matèria. Malgrat tot, la contínua influència, del mal tracte sofert a la terra des de petita, la feia sentir profundament indigna d'aquella gesta.

L'Irma va respirar fondo i va seure davant la càmera:

- A tots els homes. Quan rebeu aquest missatge serem a anys llum de la terra. A l'únic refugi real que hem trobat, per protegir-nos de vosaltres. Durant generacions les dones hem lluitat inútilment per a ser considerades éssers de ple dret igual que els homes, però en les darreres dècades la vida s'ha tornat insostenible per a nosaltres. D'ençà que al segle XXI s'aprovés la llei que permetia als homes pegar a les seves dones i fills un cop a l'any es va obrir la veda per devaluar la nostra existència de manera sistemàtica fins a convertir-nos en esclaves sotmeses als vostres desitjos un cop mes. Cansades i incapaces de seguir amb aquesta lluita estèril segle rere segle, ens hem organitzat per fugir d'aquest món que no ens valora, esborrant completament el nostre rastre de la superfície terrestre. Fins i tot dins vostre. Per més que trobeu la manera, en un futur, de reproduir-vos sense nosaltres. Heu de saber que només podreu engendrar mascles. La nanotecnologia ho ha fet possible, gràcies a la Doctora Clark. Som conscients que no tots els homes de la terra estan d'acord en el règim que ens va convertir en esclaves. I els demanem perdó, esperem que ho pugueu entendre.

Us desitgem sort.

Comentaris

  • Too much![Ofensiu]
    tresdons | 18-04-2022 | Valoració: 10

    Too much!

  • Naiade | 25-04-2017 | Valoració: 10

    Un bon relat de denuncia i ciència ficció. M'ha agradat.

  • A vegades cal ser dràstic... o dràstica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-04-2017 | Valoració: 10

    És molt bèstia, però a vegades cal desconnectar dràsticament. Si no et deixen cap altre sortida, doncs... a volar, clar que si! A veure si tots n'aprenem. Una forta i valenta abraçada!

    Aleix

  • Que curós[Ofensiu]
    Ibeth | 17-04-2017

    vam advertir a les poques dones que es van voler quedar a la terra, que el seu futur seria terrible. De fet pensàvem que els homes descarregarien tota la seva fúria contra elles. Era el més previsible. És realment increïble que hagin evolucionat d'aquesta manera, invertint els papers. No deixa de ser tràgic tanmateix, però resulta curiós, ja que mai s'havia donat aquest fet en cap societat coneguda fins al moment en què vam marxar. Sí que és cert que havien existit certes societats matriarcals en el passat, però mai cap en què l'home fos sotmès de la manera que descriviu... Em sap greu, amic transgènere que t'enganyessin en el procés de selecció. De fet, van venir molts homes amb nosaltres, tots els fills menors de 17 anys i molts transgèneres i homosexuals que estaven a favor d'una societat igualitària on no es discriminés ni per gènere, ni per orientació ni identitat sexual. Ni evidentment, tampoc per religió, ètnia ni idees polítiques. De tota manera no penseu que la nostra societat hagi arribat a la perfecció...lamentablement ara tenim altre problemes dels que preocupar-nos... però això ja forma part d'una altre novela ;-P Moltes gracies pels comentaris. sou genials

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Montseblanc | 14-04-2017 | Valoració: 10

    Una decisió dràstica i, com sempre en aquests casos, injusta. Però ja se sap: tal faràs, tal trobaràs...
    Molt ben escrit!

  • SUBMIS[Ofensiu]
    kefas | 12-04-2017

    Estic sol a casa. Cansat i avorrit, després de dues hores d’exercicis diaris a que m’obliga la SUBMIS (Societat Unificada de Bons Mascles Ibèrics Solpelvians) m’he connectat al RC. Sé que ho tinc prohibit, però, què carai, el risc donarà una engruna d’emoció a la meva ensopida vida d’esclau.

    He llegit un relat que m’ha deixat garratibat. Deu ser molt antic perquè parla d’una història de la que mai n’he sentit a parlar. D’un temps en que les ames van marxar de la terra perquè estaven esclavitzades. Apa, just al revés del que passa ara. Ui sento soroll, haig de tancar. Si les ames descobreixen el que faig ho passaré molt malament.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ibeth

Ibeth

15 Relats

50 Comentaris

15986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda al Vallès. Sempre m'he sentit atreta per l'escriptura, tot i que mai he estat prou valenta per compartir cap dels meus escrits, perque quan els comparo amb tot el que llegeixo, trobo que els hi falta alguna cosa... però m'he animat a fer un curs i penso que la millor manera de trobar allò que falta és compartir-los i potser així algú, s'animarà a dir-me com els puc millorar...al capdevall ningú neix ensenyat. Agrairé qualsevol comentari, bo o dolent, sempre amb ànim constructiu...es clar.

Gracies per endavant.