Troballes

L'Avi i jo observàvem amb atenció aquell home amb vestit espacial. Érem a un jaciment arqueològic a molts metres sota terra. En una sala fosca i gris. Amb terra lluent i estranys símbols pintats arreu. Davant nostre un curiós objecte brillant de dimensions considerables i formes suaus ens mirava desafiant. La propaganda prometia emocions fortes. Per aquest motiu, suposo, una barrera de protecció invisible ens separava de l’espectacle.

Aquell home va tocar el lateral de l'objecte amb un gest sobre actuat i es va sentir un "Clac". I estirant enèrgicament va obrir una pesant comporta que ens va permetre veure l'interior. Tan sols un seient de formes arrodonides i foscor. La part superior de l'objecte estava vorejada per un vidre fosc. L'home va tancar la comporta empenyent amb força i fent molt de soroll. Seguidament, va anar a l'altre costat de l'objecte i va fer el mateix, però aquest cop hi va entrar i va tancar la comporta amb ell a dins. Es va sentir un esglai general a la sala. Vaig agafar fort la mà de l'avi. Ell murmurava, no sé què d'una joguina. Allò semblava qualsevol cosa menys una joguina. Llavors el vidre de la comporta va baixar suaument, deixant veure l'home, Un sospir d'alleujament va recorre la sala. L'home va treure la mà pel finestró per indicar que tot anava bé.

Llavors, es van encendre uns llums molt potents al davant d'aquell objecte i un soroll molt estrident va inundar-ho tot. Un fum gris fosc sortia en grans quantitats del darrere d'aquella bèstia metàl•lica i de sobte, les rodones esponjoses que suportaven aquella cosa es van posar a rodar, fent desplaçar l'objecte cap endavant. Allò era simplement màgic!! Mai no havia vist res igual!!. Ja no vaig poder més. Entremig del soroll i els crits d'eufòria de la gent vaig cridar al meu avi.

- Però que és això?!!

- Fa més de vuitanta anys que no en veia cap i mai no n'havia vist cap de tan gran! - Va respondre emocionat, amb llàgrimes als ulls

-Però que és??

- És un Cotxe!!!!!