Escriptura & the rock's

Un relat de: Ibeth
Soc a la terrassa d’una coneguda cafeteria del centre de Sabadell. Es dissabte al matí i m’he llevat d’hora, per fer d’una vegada, un dels últims exercicis del curs d’escriptura creativa que m’han demanat. Representa que he de cercar algú pel carrer, que em cridi l’atenció i després posar-li nom, definir alguns detalls sobre la seva vida i finalment m’he de inventar una historia sobre ell.

M’he demanat un cafè amb llet i una berlina de xocolata i em disposo, ben tranquil.la i sense remordiments, a no perdrem ni un detall del que passi des d’ara mateix pel carrer. Mossego amb voracitat la berlina i em fixo en una dona que camina amb pressa, carregada de bosses i xerrant sense parar pel mòbil. Em pregunto a qui deu trucar tant d’hora. Faig un apunt a la meva llibreta immaculada i segueixo observant, bevent amb compte el cafè amb llet que crema com un infern. Darrere la dona, un jove amb monopatí intenta avançar-la sense gaire èxit, fins que ja han passat el tram de taules de la terrassa en la que em trobo asseguda. Un senyor amb pocs cabells blancs i senyals evidents a la pell d’una vida viscuda amb dificultats, camina lentament, assaborint una cigarreta i passejant un gos cansat, més vell que el seu amo. Darrere meu s’obre una persiana i una jove de no més de 30 anys, ben vestida, primeta i perfectament pentinada i maquillada, es disposa a obrir una botiga de roba interior.

I per fi el veig a ell. És molt atractiu, ni alt ni baix, però de complexió atlètica, cabells lleugerament llargs i lleugerament ondulats, negres i uns ulls despistats d’un intens color verd, que destaquen sobre una pell breument bronzejada pel sol. Ja no puc mirar enlloc més, m’hi he quedat enganxada com una paparra, intento fixar-me en un nen que passa amb bici, però no puc. Ell fa cara de no haver dormit en tota la nit. Té tot l’aspecte d’haver sortit de festa fins a l’alba: samarreta arrugada, caminar vacil·lant... i pel mig somriure que se li escapa per sota el nas, diria que aquesta nit ha tingut sort. De sobte, aixeca els ulls i m’enxampa mirant-lo com una bleda. Em sento ridícula i dissimulo fent veure que escric a la meva llibreta, miro cap a una altra banda, mossego nerviosa la berlina i m’empastifo de xocolata, em netejo amb rapidesa, miro els missatges del whatsapp i em distrec intentant contestar les preguntes que se suposa que he de respondre sobre la persona escollida, desitjant que el batec del meu cor disparat, torni al seu ritme normal. Li poso un nom, Roc perquè en aquests moments sona la cançó “Trepitja fort”, de Lax’n’Busto en el meu mòbil, que parla d’en Roc, un nen fort com el seu nom. M’agrada la idea, li escau. Decideixo que s’ha llevat en una casa desconeguda, amb una noia de qui amb prou feines pot recordar el nom i que per algun motiu se n’ha hagut d’anar i ara es troba desorientat. Un soroll em sobresalta, és l’arrossegar d’una cadira i el veig que s’asseu a dues taules de la meva, em mira somrient i i m’atreveixo a pensar que... al capdavall potser no ha tingut tanta sort, aquesta nit. Ja he decidit què escriuré sobre ell i em començo a sentir incòmoda a la terrassa. M’acabo el cafè amb llet d’un glop, crido el cambrer perquè em cobri i li demano que es cobri també un cafè ben carregat pel Roc. Ja que ha de ser la víctima de la meva historia, almenys intentaré compensar-lo d’alguna manera, penso. Pago i me’n vaig de pressa abans no li portin el cafè. Em sento una mica trapella i no puc evitar somriure sola pel carrer com una ximpleta.

Arribant a casa començo a escriure com una boja, sobre en Roc, un noi que després d’una esbojarrada nit de marxa recorda que ha de fer l’ultim exercici d’escriptura creativa, d’un curs al qual es va matricular només per portar la contraria al seu pare, que el voldria acabant la carrera de dret. El noi decideix buscar inspiració a la terrassa d’un bar, on veu a una noia que se’l mira embadalida, i que té una llibreta on hi va apuntant coses, possiblement per no semblar ociosa i sola...
Uns dies més tard, surto de festa amb unes amigues, anem a un local on toquen sovint música en directe. L’Eva té un amic advocat que hi toca en un grup i ens han convidat. Sonen bé, no m’he fixat gaire en els músics, fins que l’Eva em diu:
– Mira! El meu amic és el de la guitarra. –
Ens hi acostem per veure’l millor, el saluda i ell ens dedica un ampli somriure, quan el veig em poso vermella com un pebrot i sento un desig irresistible de sortir corrents. La cançó s’acaba i el noi ve corrent a abraçar l’Eva. Jo em vull fondre... L’Eva es tomba cap a mi i ens presenta. Ell se m’acosta em fa un petó rascant-me suaument amb la seva barba mig afaitada, em somriu i em diu:
– No suporto el cafè.
– E... Em va semblar que et feia falta, ... Roc- xiuxiuejo nerviosa amb un fil de veu.
– Xavi.
– Et queda millor Roc.

Em mira estranyat, segurament pensant quina tia més rara. I se’n torna a l’escenari, aturant-se un moment per parlar amb un company. Jo no sé on ficar-me i intento fer una retirada discreta, però un noi baixet, ros i molt despentinat m’atura i em dóna una copa enorme, amb tot de coses flotant i cridant-me a l'orella diu:

– De part d’en Roc!
em giro sorpresa cap a l’escenari i en Roc des del micròfon diu:
– M’ha semblat que et feia falta... - I em pica l’ullet.
Tothom em mira... voldria desaparèixer, faig un glop i penso.
- O no!!, no suporto el Gintònic!!!

Comentaris

  • Gracies![Ofensiu]
    Ibeth | 18-04-2017

    Gràcies Olgalvi,

    Haha Issael sort que no t'he fet jo aquesta pregunta al teu BUSCANT-ME A MI MATEIX.

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    olgalvi | 18-04-2017 | Valoració: 10

    M'he quedat uns minuts enganxada a la cadira gaudint del teu relat. Felicitats!

  • Gracies Aleix[Ofensiu]
    Ibeth | 19-06-2014

    Gracies! podría molt ben ser la plaça Sant Roc si!! JaJa, encara quedaría més rodó.

  • Detallisme[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-06-2014 | Valoració: 10

    que potser era la plaça de Sant Roc la protagonista d'aquest relat? M'hi has fet pensar. Bé, i si no ho és, tant és. La veritat és que m'has fet passar una bona estona, llegint un relat molt acurat, amb molts detalls de tot arreu, tan físics com personals dels protagonistes. amè, clar, divertit i sincer, m'ha agradat molt i molt. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ibeth

Ibeth

15 Relats

50 Comentaris

15987 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda al Vallès. Sempre m'he sentit atreta per l'escriptura, tot i que mai he estat prou valenta per compartir cap dels meus escrits, perque quan els comparo amb tot el que llegeixo, trobo que els hi falta alguna cosa... però m'he animat a fer un curs i penso que la millor manera de trobar allò que falta és compartir-los i potser així algú, s'animarà a dir-me com els puc millorar...al capdevall ningú neix ensenyat. Agrairé qualsevol comentari, bo o dolent, sempre amb ànim constructiu...es clar.

Gracies per endavant.