Un dia qualsevol...

El despertador de L'Eric va sonar d'hora com cada matí. Primer una alarma, per acabar engegant-se una emissora de ràdio local. Després de mandrejar una estona al llit, pensant en la conversa telefònica de la nit anterior amb la seva mare, va decidir llevar-se. Es va posar la bata, que tenia recolzada a la cadira vora el llit i es va dirigir badallant al bany. La mare estava preocupada per ell i el trucava cada vespre per saber com estava. Li costava acceptar que ja era capaç de sortir-se'n sol, que tot ocell, més tard o més d'hora ha de sortir a volar per ell mateix. El sol ja havia omplert de llum tota l'estança. Va tancar la porta i es va espavilar, rentant-se la cara amb energia. D'ençà que s'havia decidit a viure sol, la seva mare el trucava a totes hores, per preguntar-li si li feia falta res, si necessitava ajuda, de vegades estava temptat a dir-li que si, hi havia tasques que sovint se li feien molt feixugues. L'Eric va trigar una mica a preparar totes les coses per a la dutxa. S'havia après una rutina molt estricte, que no alterava mai abans d'esmorzar, era important per ell. Constava d'uns petits exercicis gimnàstics, la dutxa, cara neta i a esmorzar. Mirant-se al mirall va pensar que a la mare no li agradaria veure'l amb tanta barba, però ara era a casa seva i podia decidir per ell mateix si afaitar-se o no. S'havia deixat la roba neta preparada la nit anterior, delicadament plegada i disposada sobre el banc de fusta, sota la finestra. La va agafar. Es va vestir a poc a poc i finalment es va dirigir a la cuina, xiulant la cançó que sonava a la ràdio, que li recordava els vells temps a l'institut, ballant a la disco amb la Núria, Ja no l'havia tornat a veure, des de la ultima festa de fi de curs. Mentre la llet s'escalfava al microones, va posar unes torrades a fer. Va posar un tovalló i alguns coberts a taula, va introduir la càpsula de cafè a la cafetera i es va deleïtar per uns segons, amb l'aroma del cafè torrat. Va mirar per la finestra i just com sempre abans de poder arribar a veure el carrer, va sonar l'alarma del microones. Recordava la discussió absurda sobre a quina alçada havia d'estar el microones, per què li fos fàcil de fer servir, i se li va escapar un somriure, ell sap que ho fa perquè l'estima, però de vegades, el treu de polleguera. La llet ja estava llesta, ding! I les torrades també. Ho va disposar tot junt sobre la safata i amb certa dificultat i equilibri ho va portar fins a la taula. Seguidament va obrir la nevera per agafar la melmelada i la mantega. Va sentir la frescor en obrir la porta i va recordar la de vegades que la mare, l'havia renyat. -. No ho facis sol!! Que et pots tirar alguna cosa per sobre i fer-te mal!!.- De camí a taula un ganivet del calaix i per fi! Amb un somriure als llavis es va disposar a prendre's el merescut esmorzar. Mentre escoltava al locutor de ràdio parlar del trànsit i recordant per un instant el maleit accident. Va encaixar la cadira de rodes a l'espai reservat per ell i va seguir gaudint d'aquell matí tranquil abans de posar-se a treballar, pensant tant de bo al carrer i a la feina em pogués sentir tan autosuficient com aquí.