Traumes

Entra al vagó amb els ulls clavats a terra. Odia haver de pujar a diari en aquest maleit tren per anar a la feina. Mai s'ha sentit còmode entre la gent. Pot sentir les mirades recorrent la seva pell. Sent les crítiques silenciades i el rebuig. Avui el vagó va gairebé buit. Però al seu quadrant de seients, hi ha un home d'esquena. El mira furtivament. Enutjada, perquè haurà de seure a un altre quadrant. Però de sobte pensa. No. És el meu quadrant, m'asseuré al lloc de sempre. Potser la teràpia està començant a funcionar. S'asseu davant d'ell sense mirar-lo i s'aïlla immediatament amb els auriculars.

Ell, li estira suaument la màniga i ella fa un salt mirant-lo de reüll. Ell fa senyals i somriu. Es retira un auricular. I amb el cor desbocat. Pregunta secament què vol.

- Ens coneixem, oi? - pregunta l'home

A ella se li glaça la sang en sentir la seva veu

- Sí, sí n'estic segur. Vam estudiar junts - Diu - Estàs molt canviada. Portaves ulleres i aquells ferros horribles.

Ella el mira fixament als ulls. Aquella veu remou un passat que intentava enterrar. Es troba la mateixa mirada cínica, el somriure burleta i el to despectiu de feia tants anys. Mira al voltant, el vagó és buit. Enfosqueix diabòlicament la mirada i es fica una mà a la butxaca. L'home es torna blanc.

- No estaràs enfada encara, no? Eren bestieses de criatures
- Bestieses? Tu eres major d'edat i les teves bestieses em van destrossar la vida.

Ell suant. Ella el mira furiosa mentre treu lentament la mà de la butxaca.

- puta psicòpata, que penses fer!! - crida mort de por

Ella treu un xiclet. El desembolica sense deixar de mirar-lo. I se’l posa a poc a poc a la boca. La seva expressió canvia.

-Vaja|, estava segura que t’odiava.- Diu després d’un llarg silenci – però no sento res – afegeix sorpresa – Com va poder un tipus com tu fer-me sentir tan malament? No ets millor que jo. T’has preguntat algun cop perquè ho feies? Espero que ho hagis resolt.

Ell se sent ridícul I miserable. A ella li és igual.