Evocació

Gelosia? Enveja? Tal i fa com se li vulgui dir. Sí, l'envejava. És molt més fàcil i desproveït de càrrega emocional reconèixer-ho ara que han passat tants anys, que en el mateix moment en que es produïa. Perquè quan la passió et tortura i et rossega per dins és molt dur acceptar les teves carències, que la teva ment, distorsionada, amb l'estretor de mires de l'obsessió, atribueix amb abundància a la persona envejada. I tanmateix no puc comprendre, encara avui, aquella distinció, aquelles diferències, aquella preferència que tenia el pare cap al meu germà petit. Ja sé que són coses que solen passar. El nouvingut sempre suplanta l'amor dels progenitors, fins llavors dirigit única i exclusivament cap a l'únic i absolut rei de la casa. Però recordo aquella època, ja de ben petit, com una lluita constant entre tots dos per aconseguir la seva atenció. Un conflicte perdut abans de començar, ja que el pare sempre l'escollia a ell. De més gran, quan era adolescent, el que feia ell sempre tenia més mèrit mentre les meves petites proeses eren ignorades sistemàticament. Només tenia ulls per a ell, només se l'escoltava a ell. L'odiava, amb aquell odi que neix de la impotència, del reconeixement de la pròpia incapacitat per canviar el que era inalterable.

Més tard, quan vaig deixar enrere l'adolescència, forçat per les circumstàncies me'n vaig anar de casa. Lluny, molt lluny. En un altre país, en un lloc a on ningú em conegués podria començar una nova vida. Em vaig dedicar al negoci de l'agricultura i em va anar molt bé. Amb la perspectiva que em donen aquesta pila d'anys passats, amb tot el temps viscut que porto a l'esquena me'n adono de la inutilitat d'aquells estira i arronsa per aconseguir el que no m'era donat de manera natural. Me'n penedeixo de tot el que vaig intentar per captar l'atenció del pare i que només em fes cas a mi. Sóc vell i s'acosta la meva fi. Recordo, malgrat tot, al meu germà amb afecte. El vincle de la sang sempre ens ha unit, tot i la distància.

Pobre Abel...Era tant jove! Tenia noranta-vuit anys tant sols...En la flor de la vida, com aquell qui diu.