Cercador
Evasió (homenatge a l’Edward Norton de "L’il·lusionista"). [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
L’Eduard era il·lusionista amateur. Aquesta activitat, més que una afició era una evasió: de la feina estressant en el banc on treballava i de la deteriorada vida conjugal, mantinguda únicament perquè la relació amb l’Anna, l’estimada filla única, no se’n veiés afectada. Una vegada, fins al capdamunt després d’una discussió, li digué a la dona: "Tens sort que no fumo. Si no, sortiria a comprar tabac i ja m’hauries vist prou."
Les habilitats de l’Eduard es limitaven als jocs de mans més senzills: manipulació de cartes i fer desaparèixer i reaparèixer mocadors, ous i monedes. Però quan l’Anna els anuncià que es casava decidí preparar un número de lluïment per deixar bocabadats els convidats. Visità diversos restaurants amb reservat per a banquets, fins a trobar-ne un amb la sala adequada als seus propòsits, i hi assajà de valent el número amb l’ajut de la filla, a qui va instruir per actuar d’ajudant però sense revelar-li el truc.
La demostració es faria al fons de la sala, en la part oposada a la porta d’accés, i consistiria en el següent: l’Eduard pujaria a un tamboret per deixar constància que no hi havia cap trapa a terra; l’Anna aixecaria una cortina perquè l’Eduard quedés ocult als comensals, cortina que no arribaria a terra per deixar veure les potes del tamboret; finalment, pronunciaria les paraules màgiques i retiraria la cortina d’una revolada, deixant veure que son pare havia desaparegut. I, per damunt de les exclamacions d’admiració del públic, se sentiria al darrere la veu de l’Eduard, proclamant des de la porta d’accés: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!"
El dia esperat tot succeí com en els darrers assajos, tret d’un petit detall: l’Eduard no aparegué a la porta... ni enlloc més. Hi ha qui diu que el va veure entrar en un estanc.
Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXXXVI i consta de 300 paraules —no n’hi havia d’obligades ni prohibides—, segons el comptador de Microsoft Word.
Les habilitats de l’Eduard es limitaven als jocs de mans més senzills: manipulació de cartes i fer desaparèixer i reaparèixer mocadors, ous i monedes. Però quan l’Anna els anuncià que es casava decidí preparar un número de lluïment per deixar bocabadats els convidats. Visità diversos restaurants amb reservat per a banquets, fins a trobar-ne un amb la sala adequada als seus propòsits, i hi assajà de valent el número amb l’ajut de la filla, a qui va instruir per actuar d’ajudant però sense revelar-li el truc.
La demostració es faria al fons de la sala, en la part oposada a la porta d’accés, i consistiria en el següent: l’Eduard pujaria a un tamboret per deixar constància que no hi havia cap trapa a terra; l’Anna aixecaria una cortina perquè l’Eduard quedés ocult als comensals, cortina que no arribaria a terra per deixar veure les potes del tamboret; finalment, pronunciaria les paraules màgiques i retiraria la cortina d’una revolada, deixant veure que son pare havia desaparegut. I, per damunt de les exclamacions d’admiració del públic, se sentiria al darrere la veu de l’Eduard, proclamant des de la porta d’accés: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!"
El dia esperat tot succeí com en els darrers assajos, tret d’un petit detall: l’Eduard no aparegué a la porta... ni enlloc més. Hi ha qui diu que el va veure entrar en un estanc.
Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXXXVI i consta de 300 paraules —no n’hi havia d’obligades ni prohibides—, segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Anar a l'estanc[Ofensiu]Prou bé | 27-12-2022
Un bon relat del començament al... final!
Amb total cordialitat -
Compraria tabac. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 26-12-2022 | Valoració: 10
Perquè era il·lusionista i era un expert, bona habilitat perquè ell era així. Amb sorpresa final: no el van veure més.
Bon relat, Joan.
Cordialment.
QUAN VE NADAL
Quan ve Nadal,
hem de tenir l'amor en el cor,
respectar-nos tots per igual,
hem de ser senzills
i esperança natural,
que el món siga millor.
Quan ve Nadal,
un somriure com un sol
de pau i d'amor.
Feliç any nou.
-
Distret[Ofensiu]llpages | 25-12-2022 | Valoració: 10
Es veia a venir que es faria fonedís amb l'ajuda de la màgia, però t'ho passes pipa abans no arribes al desenllaç final. Bona feina, Joan!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Fibonacci i cia. [temps real de lectura: 14 minuts]
- Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre INFIDELITAT.