Ètica i estètica

Un amic meu m'envia un article d'un escriptor d'èxit a la premsa nacional. En ell, l'autor proposa eliminar els còmics de Tintín. Especialment, al columnista li provoca esgarrifances “Tintín al Congo”. Explica que aquest àlbum és clarament calumniós pels africans i sembla ser que un ciutadà congolès està tirant endavant una demanda per considerar aquesta obra racista. En ella es presenta els negres gairebé com a dèbils mentals, mandrosos i amb tots els tòpics possibles. L'articulista opina, aprofitant l'avinentesa, que ètica i estètica han d'anar sempre de la mà reobrint d'aquesta manera una altra vegada l'etern debat sobre la distància que hi ha d'haver entre l'artista i la seva obra.

No seré jo qui defensi Georges Remy, l'autor de Tintín, reconegut germanòfil i nazi, ni les opinions o la descripció dels personatges que surten en el celebèrrim còmic però sí que voldria parlar del nostre escriptor més controvertit, Josep Pla, del qui aquest Sant Jordi es commemora el trentè aniversari de la seva mort. És innegable que alguns aspectes de la seva vida, ideologia o maneres no varen constituir un exemple a seguir. Mentre Mercè Rodoreda o Pere Calders fugien cap a l'exili, l'escriptor empordanès era escollit per les autoritats franquistes per dirigir “La Vanguardia”. No té res a fer davant figures sense cap màcula, com Pau Casals que afegia a la seva extraordinària qualitat com a violoncel·lista, una estima profunda per la seva terra i una defensa aferrissada de la democràcia i de la identitat catalana.

Ara bé, essent un país tan petit com som, tenint tan pocs clàssics que es poden comptar amb els dits de les mans, podem prescindir de l'obra ingent, immensa del gran cronista del segle passat només perquè es va passar al bàndol equivocat, fos misogin, masclista o sexista? Quina ètica pot justificar proscriure la seva prosa brillant, d'un lirisme abrandat, les descripcions precises i evocadores, fruit d'una gran riquesa de vocabulari i el domini absolut de l'adjectivació, en una època en que llegir o escriure en català era una mostra de militància? Crec que cal llegir Pla sense prejudicis i si en algun moment ens molesta alguna de les seves opinions, rebutgem-la i seguim endavant. Segur que la perseverança ens farà gaudir d'una prosa impecable, sòlida i contundent.