Cercador


Llista categories

Estranger, estrany o desconegut?

Un relat de: Joan Colom
"The Stranger" de títol original, estrenada a Espanya com "El extraño" i "El desconegut" en la versió doblada al català, aquest film, dirigit i coprotagonitzat per Orson Welles en 1946, no és una obra mestra com "Ciutadà Kane" (1941) o "Touch of Evil" (1958), estrenada aquí com "Sed de mal", i no esmento "El tercer home" (Carol Reed, 1949) perquè s'ha especulat massa sobre hipotètiques recomanacions de Welles a Reed, més enllà de la seva participació com a intèrpret. Diguem que està a l'altura de "Els magnífics Amberson" (1942) o "La dama de Xangai" (1947), i té en comú amb aquesta darrera un final dels que no s'obliden: sense ser tan impactant com l'escena de la trencadissa de miralls, la mort del dolent, enfilat per l'espasa d'una figura del rellotge de la torre, també deixa empremta. Si més no, jo encara hi pensava quan, havent sortit de la Filmoteca, anava per la Rambla del Raval, de retorn a casa. Poc concorreguda en aquella hora, els plans del protagonista travessat per l'espasa es fongueren amb la d'imaginaris lladregots amb navalla, que podien aparèixer a qualsevol cantonada dels carrerons per on havia de passar abans no arribés a la retícula civilitzada de l'Eixample.

Com que tenia la família a fora, d'estiueig, algun vespre, havent sopat, feia cap a l'última sessió de la Filmoteca, que oferia un cicle sobre Orson Welles. Les havia vistes gairebé totes, però feia temps i em venia de gust tornar-les a veure. El títol em tragué del cap l'espasa i la navalla i em dugué a reflexionar sobre la condició d'estranger: aquella part del Raval era habitada sobretot per pakistanesos; de turistes se'n veien alguns de dia, per la proximitat dels megatransatlàntics ancorats al Port, tot i que era a Les Rambles i al Barri Gòtic on eren multitud. Molts visiblement borratxos, era curiós adonar-se de la força dels costums: podent beure vi del bo, que mai no prendrien a casa, la majoria optava per la cervesa.

Estava pensant si hi tornaria l'endemà o no, a la Filmoteca, i ja era davant de casa. Pel camí havia vist uns quants borratxos estesos a terra, però vet aquí que n'hi havia un pràcticament travessat al portal, de manera que haguí de passar-hi pel damunt per poder obrir. Un cop al vestíbul, en girar-me per acompanyar la porta i no fer soroll, el fals borratxo, palplantat, m'amenaçava amb una navalla.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXXV (tema: L'ESTRANGER), consta de 400 paraules, dues d'elles "multitud" i "costums" i cap d'elles "país" i "trobar", segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • Aclariment a "Mai més l'odi"[Ofensiu]
    llpages | 29-08-2024

    Quan dius: “La subscric, però agafant el rave per les fulles: precisament perquè en el nostre món és impossible no odiar, la convivència pacífica és un horitzó que no assolirem mai.” , hi estic d’acord, ho consideraria utòpic pensar que podem acabar amb qualsevol tipus de violència engendrada per l’odi, però també cal educar en aquest sentit i potser, al llarg del temps, minimitzaríem els conflictes que suposen morts i destrucció. Si podem pujar el nivell de convivència, per poc que sigui, fem del món un lloc millor per viure.
    Agraït pel comentari!

  • No serà que...,[Ofensiu]
    llpages | 28-08-2024

    qui t'apunta amb una navalla, ha llegit això de "la civilitzada Eixample" i s'ha sentit ferit en el seu amor propi per pertànyer al barri del Raval? És una "boutade", ho sé, però és que les comparacions són odioses. Et desitjo que la ferida per arma blanca hagi estat lleu i ens llegim ben aviat per aquest web.

l´Autor

Joan Colom

345 Relats

931 Comentaris

107474 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >