Estimat pare

Un relat de: Fada del bosc

Hi ha tantes coses que no et vaig preguntar... de fet durant aquest any són tantes les vegades que he necessitat consultar-te, però no hi ets, per tan m'haig d'imaginar la resposta.

Et miro a la fotografia que tinc al menjador, primer, recordo la teva manera d'escoltar, sense interrupcions, sense presses i desprès recordo com amb poques paraules em donaves el consell que necessitava, un consell senzill, evident, una resposta que sempre havia estat allà però que jo no la sabia percebre, ara la imatge de la fotografia no em contesta, però si que em recorda que haig de buscar la resposta en l'evidència, que si m'esforço una mica la sabré veure, tan mateix és tan difícil...
Estimat pare, avui fa un any que intento veure les respostes al meu voltant, però.... són juganeres i se m'escapen.

Estimat Pare jo només ser, que avui fa un any, a poc a poc i en silenci vas deixar de respirar.
23 de gener del 2010

Comentaris

  • sempre és dur[Ofensiu]
    ales de foc | 05-09-2010 | Valoració: 9

    perdre una persona que ha significat alguna cosa per nosaltres. Però ho és encará més, perdre un dels nostres progenitors. Aquells que ens han donat no nomès la vida, sinó que ens han ensenyat a viure-la i gaudir-la
    molt bon relat.
    Enhorabona fada.

  • molt bonic..[Ofensiu]
    joandemataro | 24-05-2010 | Valoració: 10

    gràcies pels teus comentaris als meus poemes fada... Aquest relat teu és ple de sentiment i m'ha emocionat , de veritat.
    fins aviat
    una abraçadeta ben encaixada
    joan

  • Benvolguda Fada[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 02-03-2010 | Valoració: 10

    El teu escrit és senzill però colpidor. Tal com li escau al tema que tractes. M'ha emocionat.
    El meu pare va morir ara fa més de 8 anys. Els dies, mesos i anys passen i tot i que aquell dia de ara fa més de 8 anys es va perdent en el temps que ja ha esborrat la intensitat del dolor, encara moltes vegades penso que hi ha tantes preguntes que no li vaig fer, i tantes altres de noves que li voldria fer. Però així és la vida; arriba un dia que les respostes ens les hem d'imaginar. Tot plegat és una il.lusió que ens ajuda a viure.
    Una abarçada,
    Shaudin

  • M'he quedat...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 01-03-2010 | Valoració: 10

    amb un nus a la gola. Un relat molt emotiu i tot cor. El record, l'enyorança dels éssers estimats ens deixa una marca profunda dins nostre que no acaba de desaparèixer mai. Tu, Fada del bosc, has sabut expressar-ho molt bé. L'enhorabona!
    Una abraçada.

    Mercè

  • Enhorabona per aquest[Ofensiu]
    Romy Ros | 01-03-2010 | Valoració: 10

    breu homenatge a un pare que segurament devia ser genial per inspirar-te tantes coses!

  • Paraules que sorgeixen del cor[Ofensiu]
    brins | 01-03-2010 | Valoració: 10

    Un bell poema escrit amb molt d'amor, Fada del bosc. Quan hem estimat tant els pares, és molt dolorosa la seva pèrdua. El temps potser suavitza una mica el dolor, però mai no arriba a guarir-lo.

    Quan he llegit" Hi ha tantes coses que no et vaig preguntar" m'has emocionat moltíssim, t'he comprès perfectament. Aquest pensament, el tinc jo també moltes vegades. Sempre trobarem a faltar els seus consells.

    Crec que és bo voler, i saber, escriure els nostres sentiments, el teu poema segur que ha arribat molt lluny...i, això,ens ha de representar un important consol.

    Una afectuosa abraçada,

    Pilar

  • com oblidar[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-02-2010

    qui té la paraula que et doni confort a l'esperit... no hi ha paraula, no hi ha res més que tu mateixa, tu ets el camí i la porta que tanca i obra els records. Com sempre dic, i ja em faig pesat, els records són per visitar-los de tant en tant, viure-hi per sempre fora perillós.
    Parlar-ne amb els altres, és també un bon senyal.

    Un bon relat, amb poesia del cor inclosa.

    Ferran

  • Molt bon homenatge[Ofensiu]
    Cendra de flor | 16-02-2010 | Valoració: 10

    Felicitats, un relat molt ben aconseguit, m'hi he sentit identificada, tot i què el meu pare fa sis anys que va morir jo també torbo a faltar la seva presència.

    Cendra

  • La pèrdua[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 15-02-2010 | Valoració: 10

    d'un dels progenitors ens marca enormement, fins i tot si passem aquest mal tràngol ja de grans és dolorós, jo vaig perdre el pare als 49 anys i la mare als 60, el pare va patir molt, la mare pobreta tenia el "alzaimer" però quan em veia, o veia qualsevol dels meus germans somreia.
    Admiro i envejo als que com tu sabeu escriure coses tan boniques del vostre pare. Jo sempre li he volgut escriure quelcom en homenatge seu, però de moment encara no ho he sabut fer, tot son esborranys dolentíssims, contràriament a la mare, tot i que no sé escriure poemes, a ella sí li vaig escriure un, i a mi m'agrada, el vaig titular, MARE
    , per si el vols llegir.
    Una braçada

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • L'enyor[Ofensiu]
    F. Arnau | 13-02-2010

    El teu relat encomana tota la tristesa que se sent quan es perd un ésser tan volgut. La figura del pare, amb tots els matissos que es vulguen, és irreparable. Tanmateix, els moments de melangia i tristesa, també van acompanyats pels records de la felicitat compartida amb l'ésser volgut, i això ningú no podrà mai furtar-t'ho.
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

    PS I per alçar els ànims et deixe el meu:
    Carnestoltes
    Que ni pintat per avui!!!

  • Potser va deixar les respostes dins teu...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-02-2010 | Valoració: 10

    Amb el temps, les persones aprenem a tenir el bon record sense que ens esgarrifi la circumstància de la mort, doncs aquesta es torna... com et diria... absurda? si, una mort absurda perque podem tornar a conviure, espiritualment o digue-li com vulguis, amb la persona desapareguda. No m'agrada la paraula acceptar, crec que una mort no s'ha d'acceptar, sinó que ha de ser un reflexe gratificant de qui era amb nosaltres. Potser hi és, no ho sabem.


    Sergi

  • El record.[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 09-02-2010 | Valoració: 10

    "Viure en els cors
    Que deixem rere nostre,
    És no morir"

    Thomas Campbell.

    --oo--

    Una abraçada.

    Nôcnera.

  • És molt maca la forma de recordar... [Ofensiu]
    VICKY | 08-02-2010 | Valoració: 10

    l'ajuda que rebies del teu pare i com necessitem dels nostres sers estimats i que ara no hi son al nostre costat.

    Jo miro al cel buscant respostes, tampoc rebo cap, però al menys tinc una mica de consol i procuro trobar alguna solució.

    Molt maco tot el que escrius, el dol ens acompanyara per sempre més.

    Una abraçada Fada del Bosc



    Vicky

  • Ariadna Garrido | 07-02-2010 | Valoració: 9



    Bonic de veres...

    "ara la imatge de la fotografia no em contesta, però si que em recorda que haig de buscar la resposta en l'evidència"

    De vegades els records ens recorden massa un passat força present... i busquem respostes sense saber quina és la pregunta adequada.

    Besets!

  • Un record present[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-02-2010 | Valoració: 10

    Fabulós. Felicitats per 100 !!!
    Sóc pare amb 2 filles i 2 fills i he sentit molt i molt amb el teu Relat.
    I també dius i escrius frases molt positives i engrescadores.
    Endavant !!! El camí, el teu, el meu, és ple de llum.

  • Enyorament[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-02-2010

    Un bon relat del gènere biogràfic, que sembla escrit directament des del cor, des del sentiment: pura evocació de la persona enyorada i el que representava!

    No t'havia llegit fins avui i això que ja tens un bon grapat de relats publicats... però després del que he trobat avui, em sembla que tornaré per conèixer millor el teu estil!

    Ara mateix, però, t'envio una abraçada ben viva per celebrar que t'he descobert com autora,
    Unaquimera

  • Omplint la bossa dels records[Ofensiu]
    Blanx | 05-02-2010

    Molt bé Fada!
    Segueix així, omplint la teva bossa de records, cada cop més grossa.
    Segur que arribarà un moment, com jo, on aconseguiràs gaudir dels records quan, de sobte, et vinguin al cap de la mateixa manera que gaudeixes de tot allò bo que forma part actualment del teu dia a dia.
    Els records, sens dubte, són una mostra de que estem vius i que tenim sentiments.
    Feliç aniversari!
    Una abraçada

Valoració mitja: 9.85

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fada del bosc

Fada del bosc

33 Relats

300 Comentaris

50854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Visc dins un bosc,
un bosc d'emocions;
un bosc castigat per
les glaçades al hivern
i la sequera a l'estiu.
Un bosc on,
a la primavera
canten els ocells,
i a la tardor
cauen les fulles.
De fet...
només sóc una fada,
una fada que...
s'emociona amb les paraules.

lafadadelbosc@gmail.com